Resultats de la cerca
Es mostren 1858 resultats
Fritz Stiedry
Música
Director d’orquestra austríac.
Format musicalment a l’Acadèmia de Música de Viena, un cop acabats els estudis i després de dirigir a Dresden i a Praga fou nomenat director principal de la Staatsoper de Berlín 1914-23 El 1924 i el 1925 dirigí la Volksoper de Viena, i en 1928-33, la Städtisches Oper de Berlín Després d’algun temps en què actuà especialment a Alemanya i a Rússia com a director convidat, el 1937 marxà als Estats Units, on s’establí i on, a més de treballar al capdavant de diverses orquestres del país, dirigí al Metropolitan de Nova York entre el 1948 i el 1960, període durant el qual es consolidà…
Wilhelm Pitz
Música
Director coral alemany.
S’inicià com a violinista a Aquisgrà, on fou membre de l’orquestra de l’Òpera Estatal El 1927 hi començà a dirigir esporàdicament el seu cor i del 1933 al 1961 fou director de la Societat Coral de la mateixa ciutat Entre el 1934 i el 1942 realitzà diverses gires per Alemanya, amb direcció orquestral de H von Karajan En 1946-60 assumí la direcció del cor de l’Òpera d’Aquisgrà, i del 1951 al 1971 s’encarregà del cor del Festival de Bayreuth L’any 1957 fou sollicitat per W Legge a Londres per tal que creés el cor de la Philharmonia Orchestra, el Philharmonia Chorus, al capdavant del…
Richard Kraus
Música
Director d’orquestra alemany, fill del tenor Ernst Kraus.
Estudià al Conservatori Stern de Berlín i el 1923 fou contractat com a assistent del director Erich Kleiber a la Staatsoper de la mateixa ciutat Posteriorment dirigí a Kassel 1927-28, Hannover 1928-33 i Stuttgart 1933-37 Entre el 1937 i el 1944 fou director general de música a Halle El 1942 dirigí L’holandès errant al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial fou contractat per a dirigir l’orquestra de l’Òpera de Düsseldorf, i es mantingué en el càrrec fins que el 1948 fou nomenat director general de música a Colònia, on romangué fins el 1953 Posteriorment dirigí la Deutsche…
Kurt Eichhorn
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà al Conservatori de Würzburg Baviera, i debutà com a director de cors L’any 1932 inicià la seva tasca de director orquestral a Bielefeld Rin del Nord-Westfàlia El 1938 fou nomenat director musical a Teplitz Schönau, i dos anys més tard, a Karlsbad Al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Dresden des del 1941, el 1945 passà a dirigir-ne la de Munic El 1946 s’estrenà de director a l’Òpera de la mateixa ciutat, de la qual fou titular entre el 1956 i el 1967 Posteriorment 1967-75 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Munic El 1954 inicià la seva tasca docent a la…
Fritz Rieger
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià al Conservatori de Praga, on fou deixeble de F Finke i G Szell Inicià la seva carrera com a pianista, carrera que fou interrompuda el 1931 pel seu nomenament com a director musical del Teatre Alemany de Praga, càrrec que exercí fins el 1938 En 1939-41 passà al Teatre d’Aussig i posteriorment dirigí a les òperes de Bremen 1941-45 i Mannheim 1947-49 Mai no abandonà del tot, però, la seva activitat pianística, que prosseguí durant la Segona Guerra Mundial, període en què fundà un trio El 1949 substituí H Rosbaud com a director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que dirigí fins el 1967…
Víctor Desarzens
Música
Director d’orquestra suís.
Començà a estudiar el violí a cinc anys i posteriorment ingressà al Conservatori de Ginebra, on fou deixeble de J Porta Amplià els estudis a Lausana amb A Dénéréaz, H Gafnebin i A Fornerod, i també fou alumne de G Enescu Fou contractat com a violinista per l’Orquestra de la Suisse Romande, que abandonà posteriorment per dedicar-se a la música de cambra El 1940 fundà l’Orquestra de Cambra de Lausana i el 1949 estigué al capdavant de l’Orquestra Winterthur Preocupat especialment per la música del segle XX, estrenà amb l’OCL diverses obres de F Martin, A Honegger i de membres del…
Carl von Garaguly
Música
Director d’orquestra hongarès.
Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Berlín i Lichtenberg A disset anys s’inicià com a concertista de violí, i compaginà els concerts com a solista amb un lloc fix a l’Orquestra Filharmònica de Berlín En 1923-30 fou primer violí solista a l’Orquestra Simfònica de Göteborg, i el 1940 fundà el Quartet Garaguly, amb el qual oferí concerts arreu d’Europa La seva carrera com a director s’inicià de manera estable el 1952, arran del seu nomenament com a titular de l’Orquestra Simfònica de Bergen, al capdavant de la qual romangué fins el 1959 Després d…
Alceo Galliera
Música
Director d’orquestra italià.
El seu pare, compositor i professor del Conservatori de Parma, li ensenyà les primeres nocions de música Posteriorment les amplià al Conservatori de Milà, d’on fou nomenat professor el 1932 El 1941, i després d’una intensa activitat com a organista, inicià la seva carrera com a director d’orquestra Després d’una temporada al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Melbourne 1950-51, fou convidat a dirigir formacions orquestrals d’arreu d’Europa, fins que tornà a Itàlia, on dirigí l’Òpera de Gènova 1957-60 Més tard passà a Estrasburg, on, entre el 1964 i el 1972, dirigí l’Orquestra…
armanyaguès | armanyaguesa
Història
Individu del bàndol francès, enemic dels borgonyons, en les lluites dinàstiques de la primera meitat del segle XV.
El bàndol nasqué a causa de la rivalitat entre Lluís, duc d’Orleans, germà de Carles VI de França, i Joan Sense Por, duc de Borgonya 1404, que féu assassinar el seu rival el 1407 El nom prové de Bernat VII, comte d’Armanyac, que casà 1410 la seva filla Bonne amb l’hereu de Lluís, Carles, duc d’Orleans, i es posà al capdavant del bàndol Després de l’assassinat de Joan Sense Por 1419, el seu fill i successor Felip el Bo acusà el defí Carles VII d’haver-ne estat l’instigador i s’alià obertament amb els anglesos, que mantenien la Guerra dels Cent Anys contra França El tractat d’Arràs…
Santiago Coch Castillo
Futbol
Futbolista i entrenador.
Lateral esquerre, es formà en les categories inferiors del Club Gimnàstic de Tarragona, amb el qual debutà al primer equip la temporada 1977-78 Després d’una breu cessió a La Cava 1978-79, encadenà les quinze temporades següents 1979-94 al conjunt tarragoní en la segona divisió A, segona B i tercera Esdevingué el jugador que més vegades ha jugat amb el Nàstic 528 partits 470 de Lliga i 58 de Copa En la tasca d’entrenador s’inicià com a segon entrenador del Nàstic i al capdavant de l’equip juvenil 1994-95 Amb la Pobla de Mafumet 2005-11, aconseguí l’ascens a la tercera divisió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina