Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
pell apelfada
Tecnologia
Pell adobada, dita també vellut, que presenta per algun dels seus dos costats una pelfa formada per les mateixes fibres del teixit natural de la pell.
Quan la pelfa és obtinguda pel costat carn, l’article que en resulta rep el nom comercial d' antílop Pel costat flor, hom pot obtenir una pelfa molt més fina, per tal com allí les fibres naturals de la pell formen un teixit més fi i atapeït Apelfant la flor és obtingut l’article comercial anomenat nubuc La pelfa de camussa és obtinguda també pel costat de la flor
coccidiosi
Patologia humana
Malaltia parasitària produïda per coccidis, que es manifesta en l’aparició de diarrees, sovint hemorràgiques, anèmia i pèrdua de pes.
Afecta sobretot els animals joves del bestiar boví i oví, les gallines i els conills i, en menys intensitat, el bestiar porquí i equí, els gossos i els gats L’evolució de la malaltia sol ésser de pronòstic greu i ocasiona pèrdues econòmiques importants principalment en les explotacions industrials avícoles, de conills i de remugants Excepcionalment, l’home pot contreure-la en ingerir carn poc cuita d’animals infectats
Joan Navarro i Tercero
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de València i es dedica professionalment a la docència El 1973 fou guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por , i l’any següent fou inclòs en l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn fresca València, 1974 i posteriorment en d’altres tant de l’àmbit català com d’altres llengües Reculls posteriors són L’ou de la gallina fosca 1975, Vaixell de folls 1979, Coltell al cap 1980, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Bardissa de foc 1981, La paüra dels crancs 1986, l’antologia Tria…
,
grip A (H1N1)

Imatge creada per ordinador del virus H1N1
© CDC / Douglas Jordan
Medicina
Varietat de la grip porcina causada per una soca mutada del subtipus H1N1 d’un virus del gènere Influenzavirus
A.
És una zoonosi que es pot transmetre dels animals als humans i viceversa per via aèria i no per consum de carn Els símptomes en els humans són els mateixos que per a qualsevol grip A l’abril de l’any 2009 n'aparegué un brot força virulent amb origen a Mèxic i als Estats Units que es considerà pandèmia perquè es propagà a altres països de diferents continents, entre els quals Catalunya
Amarillo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, als EUA.
Centre agrícola blat, cotó i ramader bovins de la regió texana de Panhandle, amb indústries derivades farineres, conserves de carn, obtenció d’oli de la llavor del cotó Es convertí en centre industrial quan hom descobrí petroli i gas natural prop de la ciutat refineria de petroli, indústries químiques Hi ha una fàbrica del govern que obté heli de les fonts de gas natural És un centre de comunicacions i té aeroport
pastisseria
Alimentació
Ofici de pastisser.
Hom classifica els productes de pastisseria en lleugers i sòlids La pastisseria lleugera comprèn les galetes, el pa de pessic, el brioix, la pasta fullada, etc La pastisseria sòlida comprèn preparacions que requereixen una digestió més llarga i que generalment són consumides durant els àpats varietats a base de carn, peix, etc o com a postres A més del seu caràcter tradicionalment artesanal, la pastisseria és avui també una activitat industrial important
bestiar
Ramaderia
Conjunt d’animals domèstics que pasturen aplegats, o conjunt dels d’una explotació, criats per a l’obtenció de productes o de serveis.
La utilització, la criança i el comerç del bestiar constitueixen la ramaderia Atenent les dimensions, hom distingeix un bestiar gros cavallí, mular, asiní, boví i un bestiar menut oví, cabrú, porcí Econòmicament es divideix en bestiar de treball , del qual hom obté força motriu, i en bestiar de renda , del qual hom obté matèries alimentàries carn, llet i derivats, sang, productes epidèrmics pells o cuirs, pèl, banya, llana, excrements i despulles seu, greix, ossos, etc
gall

Gall
Erik Schlogl (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids, amb el cos alt i comprimit i el cap enorme i amb punxes.
L’aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts, i la caudal és arrodonida Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats La boca és molt grossa i protàctil Habita al fons de sorra i llim de la plataforma continental de la Mediterrània i de l’Atlàntic i és comú a les costes dels Països Catalans, on és força apreciat per la seva carn
bolet de tinta

Bolet de tinta
© Jan Ševčík
Micologia
Bolet de la família de les coprinàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, de barret oblong, cilindroide, recobert de blens, de primer blancs i després ocracis.
Aquest barret recobreix la major part del peu, que és blanc, amb un petit anell Les làmines són de primer rosades, i al final negres i deliqüescents, fins a desfer-se en un líquid negre que havia estat emprat com a tinta Creix en terres ben adobades, conreus, vores de camins transitats per bestiar, sovint en colònies amb aspecte de dits Bé que de carn fràgil i efímera, és considerat un dels millors bolets
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina