La cutícula gruixuda, lluent o amb aspecte de vernís és un dels caràcters més visibles de les ganodermatàcies, lignícoles i amb porus. Són especialment populars les pipes (1 Ganoderma lucidum), amb peu més o menys llarg, que sovint apareixen a terra; però també n’és una espècie germana, G. applanatum (2), que pot formar abundants carpòfors sense peu, grossos, damunt caducifolis morts o debilitats.
Josep Ribot.
Presenten un cos fructífer que pot viure uns quants anys, amb barret, sèssil o amb peu. Llur nom prové del fet que la cutícula del barret és en general lluent, com vernissada, de color bru groguenc fins a negre, a vegades amb una mena d’escorça resinosa. La carn presenta una consistència suberoso-fibrosa o llenyosa, i és heterogènia o zonada, de color des d’ocraci fins a bru fosc. Tenen tubs estrets i generalment disposats en capes, amb porus petits. L’estructura és trimítica, amb hifes generatives hialines i esquelètiques i conjuntives de color bru groguenc i parets gruixudes. També són força característiques les espores, de color bru groguenc, subgloboses o el·líptiques, amb un típic àpex truncat i amb endospori ornamentat i gruixut, cobert per un exospori prim.
Una de les espècies més populars és la pipa o paella (Ganoderma lucidum), que creix als boscos humits, al peu de troncs morts o soques tallades, o sobre rels soterrades, sobretot de caducifolis, en els quals provoca un podriment blanc. El seu aspecte és molt particular, de barret arrodonit o reniforme més o menys convex, amb una cutícula resinosa, dura, amb aspecte de laca, zonada, de color groguenc al principi, després bru vermellós i, al final, negrós, i un peu més o menys llarg, lateral, unit al barret en angle recte, nodulós, dur i lluent. La carn és prima, de color bru ocraci, i les espores fan 7-10 × 6-8 μm. És anual. També molt freqüent, però sense peu i perenne és G. applanatum, que creix preferentment sobre troncs morts o debilitats de caducifolis, més rarament de coníferes, i els causa un podriment blanc. Es caracteritza pels seus barrets grossos (10-40 cm), aplanats, en forma de consola, semicirculars, de superfície mat, llisa, de color, des de bru clar, bru grisos, fins a negrosa, amb el marge agut i blanc. Els porus, de color blanc crem, es taquen de fosc en rascar-los o tocar-los i, a vegades, mostren excrescències, que no són sinó cecidis produïts per un dípter, Agathomya wankowiczii. G. resinaceum presenta barrets sèssils, llisos, zonats, de superfície resinosa quan és jove i dura després, d’aspecte lacat, que es fon en aproximar-hi un llumí encès. Els porus, blancs, es taquen en tocar-los. La carn, coriàcia, emet per la superfície tallada un líquid que es transforma aviat en una massa resinosa i dura. Acostuma a créixer paràsit sobre Quercus, sobretot a la base dels troncs i, més rarament, sobre altres planifolis; produeix un podriment blanc.