Resultats de la cerca

Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions professionals…

Sacerdot, estudià música a Milà i a Ratisbona Es destacà al Congresso di Musica Religiosa de Milà 1897 i contribuí poderosament a la reforma de la música eclesiàstica decretada pel papa Pius X 1903 Els seus oratoris feren sensació a tot Europa, com la Passione de Marc 1897, La risurrezione di Cristo 1898, Mosè 1901, Il giudizio finale 1904, etc Deixà també unes vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Dirigí la Capella Sixtina 1915-17, però una malaltia mental intermitent perjudicà la seva activitat del 1917 endavant

Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn, fou posat per la seva mare sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó, al qual, arribat a la majoria d’edat, renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i més tard per Bigorra, que li aportà en dot la comtessa Peronella Fou també un fidel aliat de Pere I el Catòlic i lluità al seu costat a Muret 1213 contra els croats de Simó de Montfort Després de la desfeta li calgué fer acte de submissió a l’Església abans de recobrar els seus estats

Sacerdot 1819, professor a Tübingen 1826-35 i a Munic 1835-38, fou un dels màxims representants de la teologia catòlica alemanya del s XIX Elaborà el concepte catòlic de tradició com a desenvolupament orgànic del dogma a través de la història i el concepte d’Església com a cos místic A la seva obra fonamental, Symbolik ‘Simbolisme’, 1832, estudià les oposicions doctrinals del protestantisme i del cristianisme i obrí el camí al Modernisme Entre les seves altres obres cal esmentar Die Einheit der Kirche ‘La unitat de l’Església’, 1825, que el féu un dels precursors de l’ecumenisme

Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, a part diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats 1899, refoses sota el títol d' Escenes Castellonenques 1902 Fuentes literarias de la lengua valenciana 1922 i El poeta Jaime Gazull 1924

Professor de dogmàtica a Estrasburg 1868-73, fundà a París l’École Libre des Sciences Religieuses 1877, futura facultat protestant de la Sorbona Fou deixeble d' FEDSchleiermacher i d' ARitschl , n'aplicà el criticisme al dogma cristià, interpretat com l’expressió simbòlica d’una experiència religiosa collectiva subjecta a evolució Influí no sols en el protestantisme liberal , sinó també en el Modernisme catòlic Entre les seves obres cal destacar Esquisse d’une philosophie de la religion d’après la psychologie et l’histoire 1897 i Les religions d’autorité et la religion de l’esprit 1903

La majoria dels seus membres provenien de l' Agrupació Valencianista de la Dreta El setmanari Acció , publicat des del maig de 1934, en fou el portaveu La seva ideologia és un calc de la Derecha Regional Valenciana, de la qual únicament diferia en les seves concepcions nacionalistes Els punts doctrinals més característics són afirmació de l’existència de la personalitat nacional valenciana i, en conseqüència, exigència de plena autonomia per al País Valencià confessionalisme catòlic propugnació d’una “democràcia jeràrquica corporativa” monolingüisme oficial a les comarques…

Fill de Pere I i de Maria de Rasès, descendent de Sigisbert de Rasès Casat amb Leonor de Vernet, s'integrà a la Cort de Ramon VI de Tolosa L'any 1213, consta documentalment que formà part del seguici que acompanyà el comte de Tolosa en l'acte de vassallatge al rei Pere I el Catòlic Desposseït de la major part dels privilegis i les vinculacions que ostentava al Carcassès, el Rosselló i el Conflent, morí immolat a l'hivern del 1244 al castell de Montsegur El seu fill primogènit, Ramon I, buscà proteció en terres catalanes sota el comtat d'Empúries

Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià  i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià

Vida i obra Era hisendat del Bruc, casat amb una cosina de Josep Torras i Bages Publicà, entre el 1890 i el 1898, nombrosos poemes i algunes narracions a La Renaixença , collaborà a la revista humorística d’ideari catòlic “La Barretina” 1900-02 i en setmanaris comarcals vinculats al catalanisme conservador “La Costa de Llevant”, 1894-1922, i “El Pirineu Català”,1911-15, entre d’altres Publicà el recull de poemes Bruquetanes 1908, el de proses i versos en memòria del seu fill, Daniel 1919, el monòleg humorístic Buscant xicota 1901, i el quadre històric El trabucaire bruquetà 1911…