Resultats de la cerca
Es mostren 1232 resultats
Gastó VI de Bearn
Història
Vescomte montcadí de Bearn, d’Oloron i de Gabardà, baró de Montcada (1172-1215) i comte de Bigorra.
Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn, fou posat per la seva mare sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó, al qual, arribat a la majoria d’edat, renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i més tard per Bigorra, que li aportà en dot la comtessa Peronella Fou també un fidel aliat de Pere I el Catòlic i lluità al seu costat a Muret 1213 contra els croats de Simó de Montfort Després de la desfeta li calgué fer acte de submissió a l’Església abans de recobrar els seus estats
Salvador Guinot i Vilar
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, a part diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats 1899, refoses sota el títol d' Escenes Castellonenques 1902 Fuentes literarias de la lengua valenciana 1922 i El poeta Jaime Gazull 1924
religionari | religionària
Dit de contingents de mercenaris que professen una religió diversa de la d’un exèrcit oficialment catòlic.
Comissió Bíblica
Organisme catòlic creat per Lleó XIII el 1902 per ‘‘defensar l’ortodòxia i promoure els estudis bíblics’’.
Compost per cardenals i per consultors escollits d’entre especialistes de ciències bíbliques, tingué un període d’una gran activitat els anys 1905-15, caracteritzada per la desconfiança envers la crítica històrica i el Modernisme A partir del 1915 les intervencions foren més escasses i no tan rígides Joan XXIII i Pau VI renovaren aquest organisme amb personal més preparat i obert als corrents i als mètodes moderns d’estudi És vinculada a la Congregació de la Doctrina de la Fe
El Áncora
Diari catòlic, en castellà, aparegut a Palma, Mallorca, de 1880 a 1890 i de 1896 a 1900.
Dirigit per Miquel Maura, sostingué polèmiques amb “La Autonomía” 1884 i, sobre la Institución Mallorquina de Enseñanza, amb “El Isleño” i “El Palmesano” 1885 Des del 1887 en fou director Antoni M Alcover i prengué un to integrista A la segona època fou dirigit per Artur Sarmiento, Bartomeu Singala i Francesc Antich Desaparegué davant l’oposició de la jerarquia eclesiàstica Publicà un almanac i un suplement literari 1880-86
Šešet ben Iṣḥaq ben Yosef Benvenist
Economia
Història
Judaisme
Metge, nassí jueu, financer i diplomàtic al servei dels reis Alfons el Trobador i Pere el Catòlic.
És un dels tres savis jueus que trobà a Barcelona el viatger Benjamí de Tudela Cap al 1196 escriví sis cartes retòriques a la comunitat de Narbona sobre l’afer d’un agitador N'escriví també una altra que defensava l’obra de Maimònides i uns tractats de medicina Amb la seva activitat i el seu mecenatge contribuí que el call barceloní esdevingués un centre de cultura hebrea
Sutri
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
Antiga fortalesa etrusca i colònia llatina el 383 aC, era bisbat catòlic ja a mitjan segle V Al concili de Sutri 1406, convocat per ordre d’Enric III per tal de posar fi a la situació provocada pels tres papes que es disputaven el soli pontifici, Benet IX fou deposat, Silvestre III declarat antipapa, i Gregori VI obligat a renunciar el papat El cisma finí amb l’elecció de Climent II La ciutat conserva necròpolis etrusques, restes de muralles del segle IV aC i un amfiteatre, excavat a la roca, del segle I aC És notable l’església hipogea, de basalt, de la Madonna del Parto
Sulmona
Ciutat
Ciutat de la província de L’Aquila, als Abruços, Itàlia.
Situada al marge meridional de la conca de Sulmona, a la dreta del Gizio, és centre comercial i industrial teixits, ceràmica, licors, serradores Antiga ciutat romana Sulmo , depengué dels ducs de Spoleto segle IX i fou molt florent sota els Hohenstaufen i els Anjou segle XIII Conquerida per Alfons IV el Magnànim ~1440, Carles V la donà com a principat de Sulmona 1525 a Charles de Lannoy, títol que amb l’extinció de la família passà als Borghese 1607 Bisbat catòlic Catedral del segle XIII, d’interior barroc i cripta romànica de tres naus L’Ospedale Civico és un bell exemplar d’edifici…
Sos del Rey Católico

Aspecte del poble de Sos del Rey Católico, amb l'església i el palau Sada al fons
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Sangüesa.
Capital històrica de la Valdonsella, a la frontera amb Navarra, el 970 Alfons el Bataller hi construí el castell El 1362 fou ocupada per Carles el Dolent de Navarra, que el 1364 s’hi entrevistà amb Pere el Cerimoniós Amb motiu del naixement de Ferran el Catòlic 1452, Joan II li concedí el privilegi d' hidalguía Partidària, en la guerra de Successió, de Felip V, aquest la feu capital de les Cinco Villas i li donà el títol de '' muy leal y vencedora villa ' Conserva una gran part de les muralles, l’església de San Esteban segles XI-XIII, el palau Sada, avui museu, i uns carrerons molt…
Perigús
Ciutat
Ciutat d’Aquitània, Occitània, capital de la comarca del Perigord i del departament de Dordonya, França.
Mercat comarcal i fabricació de tèxtils, de sabates i de material ferroviari Destaquen les activitats terciàries administratives, comercials, d’ensenyament, etc i industrials Bisbat catòlic L’antiga Vesunna Petricoriorum fou capital del comtat del Perigord, pertangué a Anglaterra del 1360 al 1369, i al s XVI fou un fogar del protestantisme francès De la seva prolongada història, conserva restes galloromanes muralles, temple, d’un amfiteatre romà del s III i un bon nombre de cases d’estil romànic, gòtic i renaixentista La catedral de Sant Front s XIII i l’església de Sant Esteve s XI-XII són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina