Resultats de la cerca
Es mostren 576 resultats
Joan Fernández Garcia

Joan Fernández Garcia
Arxiu Carles Castella
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí Arran de la seva amistat amb Paco Bultó s’inicià en el motociclisme el 1951 Amb l’equip Montesa, juntament amb Ernest Millet i Josep Sol, guanyà el Ralli Trofeu Motociclista de Mònaco 1956 El 1963 començà a córrer en cotxe, i debutà com a copilot de Salvador Fàbregas al II Ralli Internacional dels Pirineus, que guanyà amb un Alfa Romeo Competí en diferents especialitats automobilístiques En rallis fou campió de Catalunya 1961, 1964, 1966, 1967 i d’Espanya 1961, 1964, 1966 i aconseguí dos triomfs en el Rally RACE, puntuable per al Campionat d’Europa, i…
Christopher Nolan
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic anglès.
Estudià literatura anglesa a la University College de Londres, període en què ja dirigí diversos curtmetratges en una escola de cinema El 1998 dirigí el seu primer llargmetratge, Following , que rodà en diversos caps de setmana mentre encara era a la universitat i en el qual apareixen alguns dels seus companys d’estudis tot i el seu escàs pressupost, la pellícula deixa entreveure alguns dels trets argumentals que són habituals en la seva filmografia posterior La seva segona pellícula fou Memento 2000, un thriller de gran èxit en els circuits independents que cridà l’atenció per la seva…
metal·lització
Electrònica i informàtica
En microelectrònica, procés emprat en la realització de circuits integrats consistent en la deposició de metalls sobre semiconductors o aïllants.
Els contactes obtinguts sobre el semiconductor poden ésser de tipus òhmic o rectificador
polsador
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Dispositiu amb un botó que, en ésser pitjat, produeix el tancament o l’obertura d’un o més circuits elèctrics.
Hom l’anomena també botó polsador i és emprat en nombrosos casos per a posar en funcionament un aparell o una màquina, per a parar-los, per a fer un comandament a distància, etc Pot actuar directament o bé mitjançant un aparell auxiliar, com ara un relé, un contactor, etc
biestable
Tecnologia
Dit dels mecanismes, circuits bàscula
), dispositius, etc, que presenten o poden presentar dos estats o dues posicions estables i prou.
Generalment reversibles, solen tenir un òrgan que impedeix qualsevol estat o posició intermedis, inestables Són emprats, especialment, per a triar entre situacions de “pas” o “no pas” o de “tot” o “res”
3 Dies Trial Sentigosa

Competició dels 3 Dies Trial Sentigosa en la seva edició del 2012
Estel Ramoneda
Motociclisme
Competició de trial disputada anualment a Sant Joan de les Abadesses des del 1972.
Coneguda també com els Tres Dies de Trial de Santigosa i abreujada 3DTS, és la segona competició de trial vigent més antiga del món després dels Sis Dies d’Escòcia ISDE Com a antecedent, els anys 1970 i 1971 s’organitzà una competició de trial d’un dia de durada a la mateixa població Tant la prova del 1970 com la primera edició oficial 1972 les guanyà Pere Pi Organitzada pel Moto Club Abadesses des del 1977, i dirigida per Ricard Pinet, se celebra habitualment al mes d’abril durant la Setmana Santa i està oberta a afeccionats de base i a professionals El 1986 s’hi incorporaren les categories…
kàrting
Automobilisme
Especialitat d’automobilisme creada als anys cinquanta a les bases militars nord-americanes, en dotar de motors uns petits carretons que van donar origen als vehicles coneguts com go-karts.
Els karts esdevingueren vehicles de competició, creats com a xassís independents amb motor i rodes de motocicleta, amb una reglamentació i circuits propis Estan regulats per la Federació Internacional de l’Automòbil FIA, que els reconeix com la fórmula d’iniciació a l’automobilisme Arribà a Catalunya als anys seixanta, de la mà de Josep Maria Güell i Pepe Pérez, que en construïren els dos primers exemplars Al maig del 1960, a la barcelonina avinguda de Maria Cristina, es feu la primera cursa, que constava de diverses mànegues de diferents categories La cursa més important fou guanyada per…
estat sòlid

Diamants, exemple d’estat sòlid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.
Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l’espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d’un punt a un altre d’anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristallitzat quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall D’altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs , com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc De fet, només els cossos cristallins són considerats sòlids en l’estudi d’aquest estat d…
contactor

Principi de funcionament d’un contacto r; A, armadura fixa; MA, armadura mòbil; B, bobina; M, molles; CF, contactes fixos; CM, contactes mòbils; I, corrent elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant.
El contactor es compon essencialment d’un electroimant la part mòbil del qual porta o comanda un joc de contactes elèctrics Quan passa corrent per la bobina de l’electroimant es crea un camp magnètic a l’armadura, que atreu una peça mòbil de manera que, en moure's, tanca els contactes elèctrics Mentre passa corrent per la bobina els contactes es mantenen tancats, però quan s’interromp, desapareix el camp magnètic, la part mòbil torna a separar-se per la força d’unes molles i els contactes elèctrics s’obren El contactor, doncs, pot ésser comandat tancar o obrir a distància, enviant o…
escafandre

Escafandre clàssic d’immersió
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit a l’aigua amb una certa autonomia.
Cal distingir entre l’ escafandre clàssic que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub i l’ escafandre autònom que porta el subministrament d’aire incorporat El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres finestres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina