Resultats de la cerca
Es mostren 5352 resultats
saponita
Mineralogia i petrografia
Mineral de composició variable; bàsicament és un silicat d’alumini i magnesi hidratat.
És compacta, informe, greixosa i untuosa al tacte Té una duresa d’1,5 i una densitat de 2,3 Anomenada també pedra de sabó , es presenta sovint juntament amb la serpentina N'hi ha a Cornualla Gran Bretanya
taquilita
Mineralogia i petrografia
Vidre de composició basàltica produït a causa del refredament ràpid d’un magma.
madrigal
Literatura
Composició poètica curta en decasíl·labs i hexasíl·labs rimats segons la voluntat del poeta.
D’un contingut generalment amorós, sol ésser adreçat a una dona, real o imaginària Conreat de primer a Itàlia, en època del Renaixement fou introduït a la península Ibèrica, on tingué una important difusió
escala
Disseny i arts gràfiques
Camí sinuós en una composició degut, gairebé sempre, a un espaiat excessiu; carrer.
esmena
Història del dret
Paga o composició en satisfacció d’un dany comès o d’una infracció.
arracada
Disseny i arts gràfiques
Estretall en una columna de composició tipogràfica per a encabir-hi un gravat.
versió
Cadascuna de les interpretacions d’un tema artístic, d’una composició musical, etc.
dinàmica de poblacions
Ecologia
Conjunt de transformacions que determinen la composició i les dimensions d’una població
.
stile moderno
Música
Expressió aplicada a la composició d’estil antitètic al de l'stile antico.
Servia per a denominar els nous estils de música sorgits a la Itàlia de la primeria del segle XVII, especialment els relacionats amb la música dramàtica De fet, l' stile moderno era assimilat a la seconda prattica prima prattica/seconda prattica , de manera que és possible que tingués els seus orígens en els cercles de Ferrara que C Monteverdi freqüentà La seva característica essencial era el tractament més flexible i lliure de la música, la qual seguia el significat de les paraules El seu ús incidí en gèneres llavors naixents, com la cantata, l’òpera i l’oratori
estudi
Música
Composició breu, de caràcter didàctic, destinada a millorar la tècnica d’un intèrpret.
Normalment es basa en un únic aspecte tècnic en el qual es fa insistència durant tota la peça a fi que l’atenció i el treball de perfeccionament tècnic de l’intèrpret recaiguin sobre aquest Abans del segle XIX, les obres escrites amb voluntat didàctica eren essencialment per a teclat i eren designades més aviat per termes com exercicis , lliçons , etc Al principi del segle XIX, la creixent popularitat del piano, lligada a l’afició de la burgesia per la pràctica d’aquest instrument, va fer que autors com JB Cramer, M Clementi o C Czerny publiquessin nombrosos volums d’estudis per a piano Ja en…