Resultats de la cerca
Es mostren 2787 resultats
logística
Militar
Branca de l’art militar (al costat de l’estratègia de la tàctica) que té per objecte de proporcionar a les forces armades els mitjans de personal, material i serveis que calen per tal de satisfer en qualitat, quantitat, moment i lloc adequats les exigències de la guerra.
En una organització logística cal distingir els òrgans directius i els executius essent aquests els centres logístics avançats o de reserva El concepte de logística, introduït per Jomini i desenvolupat a partir de l’aparició del ferrocaril, s’especifica en logística naval, aèria, etc
isotopia
Lingüística i sociolingüística
Coherència (anomenada també cohesió o consistència) d’un text mitjançant la qual hom pot distingir els texts que informen un procés comunicatiu de la mera acumulació de signes motivada per raons pràctiques (diccionaris, concordances, índexs, etc) o artístiques (algunes formes de la poesia d’avantguarda ).
La isotopia aplica el concepte de recurrència de la semàntica textual Perquè hi hagi isotopia cal, com a mínim, que dos lexemes d’un text, situats l’un al costat de l’altre en una proximitat contextual abastable, tinguin en comú un tret semàntic
cicle de desenvolupament
Antropologia
Model cultural de la composició i l’estructura d’un grup domèstic amb relació als canvis que s’esdevenen en els grups d’edat al llarg del temps.
Aquest concepte fou desenvolupat inicialment per Meyer Fortes en els seus estudis a l’Àfrica Occidental a fi d’explicar els processos d’expansió i contracció dels grups domèstics provocats per les divisions d’un grup de germans convertits en caps de noves unitats domèstiques
Alexander William Williamson
Química
Químic anglès.
Estudià amb Gmelin i Liebig, i fou professor a Londres Féu recerques en química orgànica esterificació, èters, alcohols, etc i classificà els composts orgànics segons llur estructura molecular Proposà el concepte d’equilibri dinàmic i la reacció de síntesi que duu el seu nom
mestissatge
Antropologia
Biologia
Encreuament de dues races o dues varietats distintes.
El concepte remet originàriament al mot castellà ‘mestizo’, és a dir, aquella persona amb una ascendència mixta -d’una banda, dels colonitzadors espanyols, i, de l’altra, indígena- Actualment remet al procés històric estructuralment generalitzat de barreja i hibridació intercultural en les societats contemporànies
biliós | biliosa
Psicologia
Dit del temperament definit per Hipòcrates per a referir-se als individus en la fisiologia dels quals la bilis és un factor dominant.
Els individus de temperament biliós són subjectes magres, de cara esgrogueïda, pessimistes, aspres i preocupats Des del punt de vista científic aquest concepte ha caducat roman en el llenguatge popular, i és emprat per a referir-se a una persona irritable, de mal geni, etc
ecètica
Geografia
Branca de la ciència geogràfica creada per Huguet del Villar per estudiar la relació entre els factors geogràfics i l’home.
El valor ecètic del factor geogràfic consisteix en les bones condicions que el medi ofereix a la vida humana, i varia en funció de l’estadi cultural de la població Aquest concepte fou abandonat posteriorment a causa de l’avanç de la ciència ecològica
protoungulats
Paleontologia
Mastologia
Superordre de mamífers placentaris, fòssils del Paleocè i del Miocè, que hom considera situats a la soca de la radiació dels placentaris, de tal manera que és discutit si són insectívors, primats o creodonts.
Els més primitius de tots eren formes suposadament arborícoles, d’uns 30 cm de longitud, amb confluències amb els maquis o amb els insectívors actuals Les formes més modernes eren de dimensions més grans i hom les considera més pròximes al concepte d’ungulat
Victòria
Mitologia
Divinitat romana, personificació de la victòria, anàloga a la grega Níkē
.
Vers la fi de la república simbolitzava les victòries assolides pels generals romans en època d’August assumí el concepte de Victòria Augusta com a base del poder militar de l’emperador En aquest darrer sentit hom la troba en connexió amb la teologia solar
aliança de llengües
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que, no emparentades, presenten certes característiques comunes.
Hom troba un exemple d’aquest fenomen en les llengües balcàniques, on algunes perífrasis verbals, per exemple, arriben a ésser comunes a llengües com l’albanès, el romanès, el grec modern i el búlgar Concepte introduït per Jakobson i Trubečkoj amb el mot alemany Sprachbünde