Resultats de la cerca
Es mostren 2719 resultats
Doāb
Regió
Regió situada entre els rius Ganges i Yamuna, a l’estat d’Uttar Pradesh, Índia.
S'estén des de la serralada de Siwalik fins a la confluència d’ambdós rius, per la plana alluvial drenada per canals i afluents El conreu de blat, ordi, canya de sucre, blat de moro i cotó en constitueix la principal activitat econòmica
serra d’Àvila
Serra
Alineació muntanyosa de la província d’Àvila, que forma part de la serra de Gredos i que s’estén en direcció est-oest.
És un horst granític, separat de la serra de La Serrota per la fossa tectònica d’Amblés-Corneja El descens al subaltiplà nord es realitza mitjançant un peneplà esglaonat La pluviositat hi és escassa, i les vinyes en són el principal conreu
nandi
Etnografia
Individu de l’Àfrica oriental, de raça nilòtida i llengua camítica.
Actualment els nandis són uns 200 000 individus, que habiten a la vora del llac Victòria, als estats de Kenya i Tanzània Bé que llur cultura és bàsicament ramadera, actualment comencen a sedentaritzar-se i a practicar el conreu de la terra
Rheinhessen
Regió
Regió d’Alemanya, al land de la Renània-Palatinat.
S'estén a la riba esquerra del Rin, poc abans de la seva confluència amb el Main, i forma part de la plana renana Regió de tradicional conreu de la vinya, hom hi produeix vins famosos Els principals centres són Oppenheim i Nierstein
zhuang
Etnologia
Individu d’un grup ètnic pertanyent a la família dels thai que habita al SE de la Xina, sobretot a la regió autònoma de Guangxi Zhuang (90% de la població) i en àrees autònomes dins les províncies de Yunnan i Guangdong.
Viuen del conreu de l’arròs Són animistes, i veneren els esperits dels avantpassats Constitueixen la minoria més nombrosa de la Xina uns 15 555 820 l’any 1991 Antigament s VI aC s’estenien des de Sichuan fins al baix Iang-Tsé
Aiguaviva de Bergantes
Municipi
Municipi del Matarranya, Franja de Ponent, situat a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d’Aragó i de València.
La població, estable fins el 1930, ha disminuït en més de la meitat des d’aleshores El conreu de regadiu 400 ha aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants El secà vinya, cereals i oliverar ocupa unes 820 ha, i a les terres no conreades 2800 ha, cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum Al segle XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda Les terres de conreu estan força repartides i…
bananer

Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…
ordi

Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits,…
Tavoliere di Puglia
Pla
Gran plana de la Pulla, a la Itàlia meridional, que constitueix una gran plana entre el subapení, el massís del Gargano i la costa del golf de Manfredònia.
Es formà al quaternari com a resultat de la lenta emersió de la mar i de l’acumulació d’alluvions dels rius apenins La riquesa bàsica és el conreu extensiu de cereals, però hom hi ha introduït també el regadiu i els conreus arboris
Niue

Costa de Niue, a Limu Pools
sandwich (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Territori no independent
Illa coralina del Pacífic, situada entre la illa de Tonga, al W, i l’arxipèlag de les Cook, a l’E; la capital és Alofi.
La seva economia es basa en el conreu de palma de coco i bananes, així com en la pesca És un centre financier L’any 1901 fou annexionada a Nova Zelanda, de la qual en forma part administrativament, encara que des del 1974 té autogovern
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina