Resultats de la cerca
Es mostren 3457 resultats
Estadella
Municipi
Municipi i vila de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, entre la serra de la Corrodella (límit septentrional de la plana de la Llitera) i el Cinca, al sud d’Estada.
La vila conserva part de l’antiga muralla amb un portal del s XVI, la porta del Sol es destaca la casa Abad, feta construir pel bisbe Manuel Abad y Lasierra La senyoria d’Estadella fou unida des del s XIII a la baronia de Castre, de la qual esdevingué, de fet, el centre La seva parròquia Sant Esteve passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre Hi havia un convent de trinitaris calçats Dins el terme, travessat pel canal d’Aragó i Catalunya, hi ha el santuari de la Corrodella
art fatimita
Art
Art propi del període del califat fatimita.
Té relacions amb l’art àrab de Pèrsia on dominava la creença xiïta i també l’art sicilià de l’època àrab Al Caire hi ha diverses mostres arquitectòniques de l’art fatimita les mesquites d’Al-Azhar i d’al-Ḥākim, començades a construir a l’acabament del segle X, la d’al-Aqmar i d’al-Ṣālih Ṭalā'i, del segle XII, i uns quants mausoleus, també del segle XII Són també molt remarcables altres menes de treballs, com és ara tapissos, porcellana i treballs de fusta i de bronze
caracciolo
Cristianisme
Membre de l’orde de clergues regulars menors fundat (1588) per Francesco i Fabrizio Caracciolo i Giovanni Agostino Adorno.
A Barcelona, l’orde fou autoritzat 1632, i s’installà 1636 al pla d’en Llull, on obrí església pública malgrat l’oposició de la parròquia de Santa Maria del Mar En produir-se la revolta del 1640, l’orde es refugià a Madrid retornà amb la victòria castellana del 1652 i aprofità l’entrada a Barcelona de Joan d’Àustria per obrir al públic el seu convent 1653 En construir-se la Ciutadella passà 1720 al convent de Sant Sebastià Desaparegué el 1835 i el convent fou adquirit per la Junta de Comerç
Henry Ford
Industrial nord-americà, capdavanter de la indústria automobilística.
El 1899 participà com a soci minoritari a la Detroit Automobile Company i començà a investigar la possibilitat de construir un automòbil comercialitzable, per la qual cosa creà la societat d’investigació Henry Ford Company 1902 i la Ford Motor Company 1903, on inicià la fabricació de cotxes en sèrie Introduí innovacions considerables, tant mecàniques com de gestió vendes a crèdit, foment de l’exportació, gran divisió del treball, sistema de retribució per prima, etc Publicà Philosophy of Labour 1929 L’empresa familiar ha estat continuada pel seu net Henry Ford II
confraria dels Colls
Història
Entitat beneficosocial fundada el 1343 a Sant Llorenç de Morunys; perdurà fins el 1951.
Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats N'eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls , a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Pujol realitzada del 1773 al 1789
marquesat de Solleric
Història
Títol concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis
.
El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava En l’actualitat es troba vacant El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma Mallorca, dita palau del marquès de Solleric o can Morell Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme
pla de Sanejament del Nucli Antic
Urbanisme
Aspecte del pla Macià posat en vigència per l’ajuntament de Barcelona juntament amb l’Agrupació Col·lectiva de la Construcció a partir del juliol del 1936.
El pla comprenia, en una primera fase, una acció bàsica —determinar els allotjaments que estadísticament donessin una mortalitat inadmissible— i accions secundàries —habilitació de pisos que havien romàs buits sobretot a l’Eixample, correcció del pla de les cases en construcció, a fi d’evitar luxes innecessaris i de potenciar la màxima capacitat d’ocupació— i confecció d’un nou pla d’habitatges Hom preveia de desallotjar les cases insanes procurant que fos per illes senceres, i d’assolir, així, espais lliures per al barri, per a construir-hi edificis complementaris escoles,…
Thomas Telford
Arquitectura
Arquitecte i enginyer escocès.
A part alguns edificis a Edimburg 1780-95 i Londres 1824-28, es dedicà bàsicament a la creació de carreteres i de ponts, entre els quals sobresurten, del 1801, el projecte del pont sobre el Tàmesi, a Londres —juntament amb Douglas—, que no arribà a construir-se, així com el pont sobre el Menai, a Bradford 1818-26, de 176 m de llum, molt espectacular Pel seu ús del ferro fos, emprat amb peces prefabricades i iguals, fou considerat un dels enginyers més notables de la primera meitat del s XIX
Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà
Economia
Història
Noble i financer.
Patrocinà la construcció del port de Tarragona 1802, en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis El 1822 fou alcalde primer de Tarragona Feu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la Casa Castellarnau , decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969 Era pare de Josep Antoni de Castellarnau i de Camps
Srīvijaya
Història
Antic regne de Sumatra (segels VII-XIV).
Sota la dinastia Sailendra, visqué un període de gran esplendor segles IX-XII i esdevingué un poderós imperi marítim i mercantil, que féu sentir la seva influència en els estats veïns El 990 inicià la guerra contra Java, que acabà amb la victòria de Śrīvijava 1007 Palembag, la seva capital, fou un gran centre del budisme, i els Sailendra feren construir el temple de Borobudur, a Java Al segle XII començà la seva decadència, fins que, el 1377, caigué sota el domini de l’imperi de Madjapahit, de Java Oriental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina