Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
arsènic groc
Química
Arsènic tetraatòmic obtingut condensant ràpidament a recer de la llum vapors d’arsènic.
Les seves propietats físiques són les d’un no-metall És soluble en sulfur de carboni i evaporant i refredant la solució és obtingut en forma de cristalls cúbics grocs, de densitat 2,03 que sublimen a 50°C i són també solubles en glicerol i en benzè És un reductor enèrgic La llum ultraviolada el transforma tot seguit en arsènic gris
radi iònic
Química
En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
L’estimació de radis iònics és feta a partir de cristalls constituïts per ions isoelectrònics, coneixent la distància interiònica i aplicant una correcció a causa de la càrrega nuclear efectiva dels ions Els radis iònics presenten poca reproductibilitat en diferents composts, puix que depenen de l' índex de coordinació i de la grandària relativa dels ions, anomenada factor d’empaquetat
microlitiasi
Medicina
Litiasi amb mides en el límit de la visibilitat.
Fa referència especialment a la litiasi biliar, on sovint la malaltia es presenta en forma de fang biliar Resulta més difícil de diagnosticar que la litiasi de mides macroscòpiques perquè ecogràficament costa detectar litiasis inferiors als 3 mm Per això pot caldre l’anàlisi de bilis, obtinguda mitjançant endoscòpia, per a determinar la presència de cristalls i arribar al diagnòstic de litiasi biliar
franklinita
Mineralogia i petrografia
Òxid de ferro i zinc, amb manganès i ferro, (Zn,Mn,Fe)(Fe,Mn)2O4
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cristalls octaèdrics i també en masses Té un esclat metàllic i un color negre o marró fosc Té duresa 5,5-6,5 i pes específic de 5,07-5,34 És el mineral dominant dels jaciments de Franklin i Sterling Hill Nova Jersey, on forma capes gruixudes en calcàries cristallines
monazita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ceri, lantà, itri i tori, (Ce, La, Y, Th)PO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls generalment petits La seva duresa és 5-5,5 i la seva densitat 4,6-5,4, i és de color groc marronós o vermellós És un mineral accessori que hom troba sovint en els granits i sienites i en llurs sorres, les quals a vegades són explotades per obtenir ceri i terres rares
persulfat
Alimentació
Química
Peroxodisulfat.
Els persulfats potàssic K 2 O 8 S 2 i amònic H 8 N 2 O 8 S 2 són sòlids blancs o cristalls incolors que hom pot emprar com a additius maduratius de farines, puix que en milloren les propietats per a la panificació El seu ús, però, és prohibit, car provoquen una malaltia professional anomenada èczema dels forners
difracció d’electrons
Física
Fenomen de dispersió d’un feix col·limat d’electrons en incidir sobre determinats materials que tenen estructura cristal·lina.
Aquest fenomen és anàleg al de la difracció dels raigs X en cristalls La primera vegada que s’observà la difracció d’electrons fou l’any 1927, quan Clinton JDavisson i Lester HGermer feren incidir un feix d’electrons monoenergètics sobre un cristall de níquel Els resultats obtinguts confirmaren la hipòtesi de Louis De Broglie sobre el caràcter ondulatori de les partícules
rodocrosita
Mineralogia i petrografia
Carbonat de manganès, MnCO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls petits És exfoliable i fràgil presenta un color rosat de tons diversos, amb un esclat vitri Té una duresa de 4 i una densitat de 3,4 a 3,6 És una mena important de manganès, anomenada també dialogita Es troba als Carpats, a la Vall d’Aosta i, sobretot, als EUA
trona
Mineralogia i petrografia
Carbonat àcid de sodi, Na3H(CO3)2 ·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls tabulars o prismàtics Té una duresa de 2,5 i una densitat de 2,17 És incolora, blanca o groguenca Forma dipòsits i incrustacions a les vores dels rius, de les fonts, etc N'hi ha al llac Natron i a les regions desèrtiques Ha estat molt emprada per a l’obtenció de sosa
calcosina

Calcosina
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure, Cu2S.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic quan s’ha format per sota dels 105°C o en l’hexagonal quan s’ha format per damunt d’aquesta temperatura Apareix en cristalls tabulars o prismàtics, o formant masses Té un color gris de plom i lluïssor metàllica És mena important del coure Té duresa 2,5-3 Hom l’anomena també coure vitri
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina