Resultats de la cerca
Es mostren 2191 resultats
Francesco Casula
Historiografia
Historiador italià.
Professor de la Universitat de Càller especialitzat en paleografia i diplomàtica i en història medieval sarda Ha publicat La cancelleria di Alfonso III il Benigno re d’Aragona 1327-1336 1967, Corte reali diplomatiche di Alfonso III il Benigno, re d’Aragona reguardanti l’Itali 1971, Genealogie medioevali di Sardegna 1984, La Sardenya catalano-aragonesa Perfil històric 1985, i estudis sobre el llinatge dels Arborea
Caterina Biscari
Física
Física italiana.
Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del sincrotró Alba El 2015 rebé…
Averrois

Averrois, segons Andrea di Bonaiuto al fresc del 1365 El triomf de sant Tomàs a l'església de Santa Maria Novella (Florència)
Filosofia
Nom amb el qual fou conegut als Països Catalans Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Rušd, filòsof, jurista, metge i astrònom àrab andalusí.
Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades Presentat ~1169 per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort 1182, Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi del seu regnat Condemnat més tard per…
Emilio de’ Cavalieri
Música
Compositor i diplomàtic italià.
Vida Era membre d’una família aristocràtica romana Segurament la seva formació musical s’inicià amb el seu pare, l’arquitecte Tommaso de’Cavalieri El 1578 figura com a organista i encarregat de la música a l’oratori del Crocifisso a San Marcello de Roma En aquesta ciutat prengué contacte amb el cardenal Ferdinando de Mèdici i quan aquest esdevingué gran duc de la Toscana l’any 1587, Cavalieri l’acompanyà per treballar al servei de la cort florentina com a encarregat d’afers artístics Una de les seves responsabilitats era la producció d’espectacles o intermedi A partir del 1590 les seves…
Cesare Segre

Cesare Segre
© Universitat de les Illes Balears
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Filòleg i crític literari italià.
De família sefardita, estudià a la Universitat de Torí, on es llicencià el 1950 Ensenyà a Trieste i, des del 1960, fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Pavia Fou codirector de diverses publicacions especialitzades, d'entre les quals sobresurt la revista Strumenti critici Publicà antologies i edicions crítiques, i coordinà miscellànies, reculls, etc, com ara Lingue, stile e società 1963 Capdavanter de l'estructuralisme a Itàlia, els seus interessos abastaren pràcticament totes les èpoques i també, molt especialment, el camp de la teoria literària Tingué així mateix una…
Nino Rota
Música
Compositor italià.
Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti 1963, Giulietta degli…
Luigi Squarzina
Teatre
Dramaturg i crític italià.
El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna 1953, La sua…
Danilo Dolci
Arquitectura
Política
Arquitecte, poeta i reformador social italià.
El 1952 s’establí a Sicília, on fundà el Borgo di Dio, per a orfes, a Trappeto Destacà per la seva promoció del desenvolupament social, les accions de protesta no violenta i les denúncies contra les activitats de la màfia El 1958 rebé el premi Lenin de la pau per les seves activitats socials i pacifistes, de base catòlica Obres seves són Inchiesta a Palermo 1957, que li proporcionà el premi Viareggio 1958, Una politica per la piena occupazione 1958, Spreco 1960, Inventare il futuro 1972, Nuova bozza di Manifesto 1989, Nessi tra esperienza, etica e politica 1993, etc En poesia destaquen Poema…
Giovanni Pacini
Música
Compositor italià.
Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era cantant, i els continuà al Conservatori de Bolonya amb S Mattei i L Marchesi, i després a Venècia amb B Furlanetto Començà a escriure obres escèniques de molt jove La primera, Annetta e Lucindo , s’estrenà el 1813 a Milà i marcà el començament d’una carrera que durà una cinquantena d’anys, durant els quals compongué més de noranta melodrames Assolí fama internacional i les seves òperes foren presentades a ciutats com Viena i París El 1835, arran del poc èxit de l’òpera Carlo di Borgogna , Pacini s’apartà de la composició d’obres…
Lorenzo Monaco
Pintura
Nom amb què és conegut Piero di Giovanni, pintor italià.
Format en la tradició de les escoles sienesa i florentina, el seu estil es caracteritza per un espiritualisme gòtic de línies ondulants i colors vius Pintà miniatures, retaules i quadres d’altar Anunciació 1408-09 Galleria dell’Accademia, Florència i Epifania 1410 i Coronació de la Mare de Déu 1413, aquests dos a la Galleria degli Uffizi de Florència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina