Resultats de la cerca
Es mostren 1295 resultats
Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est de Sant Bartomeu de Mont-ras M Anglada L’antiga parròquia es troba al límit amb el terme municipal de l’Ametlla, a 500 m d’altitud a la part alta de la Vall Roja, davant dels cingles de Bertí Mapa L37-14364 Situació 31TDG364165 S’hi arriba per l’Ametlla, poble que cal travessar vers el nord fins arribar a la urbanització del Serrat de l’Ametlla Un cop allí hi ha un seguit de carrers que hi duen cal agafar els de la part alta, en els quals hi ha senyalització que fa referència a l’església El temple queda aïllat de les últimes construccions de la…
Senyera
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al sector meridional de la comarca, estès a la dreta del riu d’Albaida.
El territori és pla, alluvial, i hom conrea la totalitat de la superfície, en regadiu, per mitjà d’una xarxa de séquies derivades El conreu bàsic és el taronger, en règim gairabé de monocultura, amb alguns sectors d’hortalisses i arrossars aquests havien estat molt importants Té com a complement econòmic el treball als magatzems de preparació de fruita El poble 1 080 h agl 2006, senyeruts 40 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial de Santa Anna havia estat sufragània de la de Castelló de la Ribera i després de la de Benimeixís Fou lloc de moriscs 30 focs el 1609 de la fillola de…
Santa Eulàlia del Camp
Convent
Convent de canonges augustinians fundat pel bisbe Guillem de Torroja el 1155 a Barcelona en una capella dedicada a santa Eulàlia pròxima a la ciutat.
El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac , situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna actual avinguda del Portal de l’Àngel, on a la fi del s XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna Aleshores es traslladà a Santa Eulàlia una…
Xóvar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d’Assuévar, formada entre la mateixa carena de la serra (penya de la Bellota, 958 m alt.; coll d’Eslida, 668 m; pic de Tarraguian, 766 m; la Nevera, 855 m), al N, i l’alt del Senyor (580 m alt.), al S, damunt la vall del Palància.
Un 20% de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres Al secà hom conrea 678 ha, dedicades a vinya, ametllers i oliveres de regadiu hi ha només 14 ha Totes les terres són treballades en explotació directa El poble , que agrupa tota la població del municipi356 h 2006, és situat a 410 m alt, en un coster, vora la rambla d’Assuévar o barranc de Xóvar , al peu d’un serrat on s’alcen les ruïnes del castell de Xóvar el lloc, tanmateix, depenia del castell d’Assuévar, dins la jurisdicció d’Almedíxer L’església parroquial Santa Anna se separà el 1597 de la d’Almedíxer…
Valls de Torroella
Colònia industrial
Poble
Poble i antiga colònia industrial del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages), vora el Cardener.
La Colònia Valls fou fundada el 1901 per Isidre Valls i Pallarola Sallent, Bages 1859 – Barcelona 1933 Les installacions fabrils eren a la banda dreta del riu i pertanyien a Sant Mateu de Bages la majoria dels habitatges, situats a l’esquerra del Cardener, pertanyien al terme de Navars La seva església fou beneïda el 1926 sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús La fàbrica tèxtil tancà l’any 1991 La colònia també fou coneguda per Palà Nou i can Valls de Torroella Des del 1991 es promogué la seva segregació del terme bagenc de Navars, del qual també depenia administrativament, …
Censà
Censà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, format per la capçalera de la vall de Cabrils, al límit amb el Llenguadoc i amb el Capcir, amb el qual es comunica pel coll de Censà (1 791 m alt).
El terme, dins la zona més àrida del Conflent les Garrotxes del Conflent, és accidentat pels vessants meridionals del massís de Madres roc de Madres, 2 471 m alt El bosc i els pasturatges cobreixen una gran part d’aquesta zona A la vora de la riera de Cabrils hi ha els conreus, principalment cereals de secà 126 ha El cens ramader es limita a una setantena de caps entre oví i cabrum El municipi s’ha despoblat pràcticament al llarg dels darrers 50 anys El poble 6 h 1982 1 488 m alt és al vessant meridional del pic de la Pelada 2 371 m alt L’església parroquial de Sant Joan, que depenia…
Elihu Root
Política
Dret
Jurista i polític nord-americà.
Estudià dret a la Universitat de Nova York i tingué el seu propi bufet d’advocats Participà en diverses campanyes polítiques a favor del Partit Republicà a la ciutat de Nova York abans que McKinley el designés al capdavant de la Secretaria de Guerra 1899-1904 Al llarg d’aquests anys reorganitzà el departament de defensa, creà l’estat major general, l’escola militar i manà l’ampliació de West Point, entre d’altres Posteriorment fou secretari d’estat 1905-09 en el govern de Roosevelt i senador per l’estat de Nova York 1909-15 Formà part del Tribunal d’Arbitratge Permanent 1910, presidí la…
varva
Geologia
Terme d’origen suec que designa un dipòsit rítmic laminat (una laminita) d’origen climàtic, constituït per una parella de termes litològics ben diferenciats, dipositats durant un cicle anyal i dins una conca glaciolacustre.
El sediment estival és un llim o sorra fina de color clara, moguda per la fusió de la gelera el terme hivernal és un lloc orgànic argilenc, fosc, pòsit d’unes aigües encalmades La gruixària de cada parella o ritme és millimètrica, sense que sobrepassi gaire un centímetre De Geer, admetent que aquesta gruixària depenia de les circumstàncies climàtiques anuals, pensà que fent una anàlisi de les varves segons el criteri de les gruixàries hom podia establir una cronologia absoluta fent la correlació entre diverses conques glaciolacustres Així, establí una cronologia absoluta vàlida…
cercle d’obrers catòlics
Política
Entitat creada amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer confessional.
Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa 1865, bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes escoles, caixes de socors mutus, centres d’…
Sant Joan de les Esglésies (Navàs)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de les Esglésies No degué passar de capella rural Depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església apareix esmentada el 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Santa Maria, Sant Llorenç i Sant Pere, que formaven part de les Ecclessias Clavatas , que en un moment indeterminat adquirí el monestir Més tard, el 1293 apareix citada com a Sant Joan de Ecclesiis Avui no es coneix el lloc on podia aixecar-se aquesta capella, si bé no creiem que s’hagi d’identificar amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina