Resultats de la cerca
Es mostren 1685 resultats
Ransol

Vista general del poble de Ransol
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.745 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol
, que davalla del pic de la Serrera i dels pics dels Menars, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters
viola
Viola
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet L’afinació és una quinta més greu que la del violí do-sol-re-la Les dues cordes més greus són generalment de tripa o recobertes de seda, i les dues agudes són de tripa Deriva de la lira da braccio d’aquí ve el seu nom alemany actual, Bratsche És menys apta que el violí a executar passatges de virtuosisme El cos és d’uns 40 cm d’amplària i uns 48 de longitud Les notes greus tenen un timbre profund
manxú
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la subfamília altaica manxú-tungús, parlada en llocs dispersos de Manxúria.
Parlada ja al s III aC, és la menys evolucionada de les llengües tungús, i té un elevat percentatge lexical xinès Al vocalisme hi ha harmonia vocàlica, i la majoria dels mots són disíllabs La sintaxi és fundada sobre el principi que cada element secundari precedeix l’element principal L’alfabet deriva de l’escriptura mogol adaptada el 1599 El 1632 fou creat un sistema de signes diacrítics per a transcriure els sons del manxú l’escriptura mogol no era suficient El 1647 hi fou imprès el primer llibre
majestat
La majestat Batlló (s XI)
© Fototeca.cat
Art
Nom donat als crucifixos vestits amb túnica datables dels s. XI al XV.
Deriva, possiblement, de Síria es caracteritza per la manca de dramatisme, i sovint va coronada Els exemples més interessants són dels s XI i XII, mentre que els posteriors solen ésser només la perduració del motlle Se'n conserven una quarantena a Catalunya, i sobresurten la majestat Batlló s XI, Museu d’Art de Catalunya, i les de Caldes de Montbui s XI, de Beget s XII i de Sant Miquel de Cruïlles s XII-XIII, Museu Diocesà de Girona Es confon sovint amb les representacions de santa Lliberada
Yorba Linda
Població del comtat d’Orange, a l’estat de Califòrrnia.
El seu nom deriva d’Antoni FJ Jorba i Ferran, sergent de la companyia de Voluntaris de Catalunya, comandada per Pere Fages, que participà en la famosa expedició de Gaspar de Portolà a l’Alta Califòrnia, en la qual es descobrí la badia de San Francisco i s’hi fundaren les primeres missions, en les quals Jorba contribuí, sobretot en la de San Carlos i San Luis Obispo Districte, amb el mateix nom, de la ciutat de Santa Ana, comtat de Los Angeles i Yorba Street , carrer de la ciutat de Los Angeles
maronita
Cristianisme
Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important.
El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions
semibrevis
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII al XVII i que equival a la meitat o a la tercera part de la brevis, d’on ve el seu nom.
A la vegada és dues o tres vegades més gran que la minima La seva aparició, al segle XIII, coincidí amb la de la notació mensural Durant el Renaixement, i després en el Barroc, fou adoptada com a unitat de mesura Es representà mitjançant un rombe, que amb el temps es transformà en l’actual figura de la rodona el seu silenci, que s’indica per mitjà d’un traç vertical descendent unit a qualsevol de les línies del pentagrama, és el model del qual deriva el silenci de rodona
Clactonià
Prehistòria
Indústria prehistòrica del Paleolític inferior.
La denominació deriva del jaciment anglès de Clacton-on-Sea, al sud de la desembocadura del Tàmesi Breuil la definí i la inclogué dins les grans etapes tècniques del Paleolític inferior, i la suposà típica de períodes glacials, durant els quals el fred no permetia de tallar el sílex en forma bifacial, cosa que ara hom tendeix a no acceptar Les peces típiques són resquills amb pla de percussió llis i bulb pronunciat Ha estat estudiada sobretot a França i a les illes Britàniques Fins ara és desconeguda als Països Catalans
guru
Guru envoltat de serps
© X. Pintanel
Hinduisme
Mestre espiritual.
En el Vedānta, Déu, guru i atman són considerats una sola i mateixa cosa, i tota la pedagogia del mestre s’encamina a revelar al deixeble aquesta veritat final En altres escoles, el guru és una manifestació visible de l' ādiguru , o mestre diví original, del qual el guru terrenal deriva a través d’una successió ininterrompuda de mestres Entre els sikhs, el terme guru té unes connotacions especials als deu primers caps de la secta En la llengua malaia, aquest terme és aplicat als mestres d’escola
censor
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o el registre dels ciutadans i de llurs béns.
El càrrec fou establert el 443 aC fins aleshores tenien aquesta funció els cònsols, i inicialment només ho podien ésser els patricis els plebeus ho aconseguiren a partir del 351 aC Encara que l’interval del cens era de cinc anys, els censors només exercien les funcions divuit mesos La gran influència que adquiriren en el govern romà derivà en gran part del seu poder d’excloure de les funcions públiques els ciutadans segons llur comportament moral A partir de Sulla el càrrec perdé tota la seva importància
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina