Resultats de la cerca

Fill de Constantí I el Gran Rebé com a herència 338 Itàlia, la Illíria, Àfrica i Macedònia L’any 340 derrotà el seu germà Constantí II, la qual cosa li valgué Britània, les Gàllies i Hispània Fervent cristià, s’oposà a l’arianisme i al paganisme Morí en intentar fer cara a una revolta militar dirigida per Magnenci Hom ha suposat que el mausoleu de Centcelles en fou el sepulcre

Fou cònsol el 460 aC i dictador el 458 aC, reclamat pel Senat, quan es dedicava al conreu de les seves terres per a contenir els perillosos atacs dels eques, els quals derrotà parallelament a la victòria de Coriolà contra els volscs El 438 aC fou de nou dictador per tal de defensar la constitució del 444 aC de l’actuació liberal i democràtica del patrici Espuri Meli

Fou cònsol, senador i censor Durant la segona guerra Púnica, després de la batalla del Trasimè, fou nomenat dictador 217 aC i organitzà la lluita contra Anníbal vencé els cartaginesos a Casilinum Obligat a compartir el comandament amb Minuci Rufus, el seu magister equitum , i a seguir la seva estratègia, sofriren la derrota de Cannes 216 aC Contribuí a la defensa de Roma 211 aC i reconquerí Tàrent

Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat

La creació d’aquesta nova confederació per Bismarck eliminava Àustria del conjunt d’estats alemanys i consagrava l’hegemonia prussiana Formada per 22 estats, adquirí una estructura federal de tendència centralista, per la preponderància que hi adquirí Prússia, el major dels estats confederals El govern comú controlava no solament les forces armades, sinó les comunicacions, les duanes, la política i el comerç exterior Per imposició de Napoleó III i per un vague sentiment d’independència, els quatre estats d’Alemanya del Sud Baden, Baviera, Hessen-Darmstadt i Württemberg s’havien mantingut al…

Situada sobre una cala de l’est del golf de Gènova, té indústria pesquera i conreus d’oliveres El 1426 el duc de Milà, Felip Maria Visconti, cedí aquest port i el de Porto Venere a Alfons IV de Catalunya-Aragó, el qual, en compensació, renuncià a les seves aspiracions a l’illa de Còrsega Després de la derrota de Ponça, però, el rei català hagué de retornar aquestes bases marítimes 1435

Conegut pel títol nobiliari, marquès de Lamadrid, fou el primer president del Comitè Olímpic Espanyol 1926-31, constituït oficialment a Barcelona el 1926 Renuncià a la presidència el 1931 a causa de la derrota de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1936 i dels canvis polítics amb l’adveniment de la República També fou president del Reial Club de Polo de Barcelona 1922-26 i del Reial Automòbil Club de Catalunya 1929-33

François Fillon, exprimer ministre en el Govern de Nicolas Sarkozy 2007-12, és elegit en segona volta candidat presidencial de Les Républicains, el principal partit de la dreta francesa Fillon derrota amb el 68,4% dels vots el seu contrincant, Alain Juppé En la primera volta, Fillon i Juppé van derrotar l’expresident Nicolas Sarkozy Les eleccions presidencials franceses s’han de celebrar el 23 d’abril i el 7 de maig de 2017

Fins a 30000 persones, segons l’entitat organitzadora Acció Cultural del País Valencià ACPV, prenen part en la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril, també anomenat Dia de les Corts Valencianes, i que commemora la derrota d’Almansa 1707 El lema de la manifestació és "Ja n’hi ha prou Per un finançament just" i reivindica un increment del finançament i de les inversions per al País Valencià al pressupost de l’Estat espanyol

El candidat de l’opositor Partit Republicà, Ekrem Imamoglu, derrota clarament 53% l’exprimer ministre Binali Yildirim en la repetició de les eleccions a l’Ajuntament d’Istanbul Yildirim, candidat de l’AKP, el partit del president turc Recep Tayyip Erdogan, ja va ser derrotat en les primeres eleccions municipals del 31 de març, però la Comissió Electoral no en va aprovar el resultat i va ordenar la repetició de la votació