Resultats de la cerca
Es mostren 1216 resultats
Club Medina de Lleida
Basquetbol
Club de basquetbol de la Sección Femenina a Lleida.
Fundat el 1968, el seu primer impulsor fou l’entrenador Josep Maria Reixach S’inscrigué en competicions provincials i creà equips de categories inferiors Destacaren jugadores com Pepa Calvet i Blanca Rubin de Celis Al principi dels anys setanta l’equip sènior jugà a segona divisió estatal La temporada 1972-73 ascendí a primera divisió estatal Seguí unes temporades a primera divisió, fins que el 1976 inicià el declivi Perdé la seva millor jugadora, Pepa Calvet, que abandonà el club, i perdé també el suport oficial de la Sección Femenina, que desaparegué durant la Transició política
Club Esportiu Volley Lleida de la Terra Ferma

Equip (temporada 2005-06) del Club Esportiu Volley Lleida de la Terra Ferma
Miquel Barniol
Voleibol
Club de voleibol de Lleida.
Fundat el 1992, nasqué com a secció de voleibol del Collegi Episcopal de Lleida Un dels seus principals èxits esportius fou l’ascens a la Superlliga estatal l’any 2004, però per problemes econòmics el club desaparegué Aquell mateix any fou refundat com a Club Esportiu Volley Lleida de la Terra Ferma, conegut també com Epis Ocupà la plaça a la Superlliga i la temporada 2005-06 es classificà per jugar la Copa del Rei i el play-off pel títol La temporada 2006-07, després d’una profunda reestructuració, baixà de categoria Té equips de voleibol de base
Club Bàsquet Mollerussa
Basquetbol
Club de basquetbol de Mollerussa.
Fundat el 1966, inicialment destacà l’equip femení en campionats provincials L’equip masculí debutà en la competició territorial la dècada de 1980 però desaparegué l’any 1996 Fou reconstituït el 1999 i competí a la Lliga EBA, on jugà vinculat amb el Club Esportiu Lleida Basquetbol El 2002 baixà a la Copa Catalunya tot i que l’any 2005 jugà una nova temporada a l’EBA en intercanviar els seus drets amb la Unió Esportiva Recreativa Pineda Posteriorment es desvinculà del CE Lleida Basquetbol i tornà a categories territorials Disposa de diversos equips en categories inferiors
Club Atlètic Ibèria
Futbol
Club de futbol dels barris del Port i la Zona Franca de Barcelona.
Fou fundat el 1939 a partir de la fusió de tres clubs el Port, el Portense i el Santiveri La temporada 1955-56 aconseguí l’ascens a tercera divisió La 1958-59 fou campió de grup i jugà la fase d’ascens a segona divisió estatal Es mantingué a tercera fins la temporada 1962-63 Posteriorment tornà a categories territorials Durant la dècada de 1960 tingué seccions d’atletisme, bàsquet, handbol i una escola de futbol de base, que desaparegué al final de la dècada de 1990 Juga al camp de la Mare de Déu del Port
Club Atlètic del Vallès
Futbol
Club de futbol de Granollers.
Fundat l’any 1956 amb el nom d’Sporting, a l’agost del 1958 prengué el nom actual Els primers anys jugà en categories comarcals i entre el 1968 i el 1970 a primera territorial Tornà a les categories inferiors, i el 1993 inicià la remuntada i aconseguí tres ascensos consecutius La temporada 1995-96 jugà en categoria preferent El 1996 l’equip sènior desaparegué i el club es dedicà a la promoció del futbol de base Disposa d’escola de futbol i de nombrosos equips en categories inferiors El primer equip reaparegué l’any 2007
Federació Catalana de Vol a Vela
Esports aeris
Organisme rector del vol a vela a Catalunya.
Fundada el 1933, promogué la pràctica del vol sense motor a Catalunya Tingué la seu a Barcelona i el seu primer president fou Joaquim Pahissa El tècnic més destacat fou Marià Foyé, impulsor del vol a vela a Catalunya Organitzà les edicions del 1933 i 1934 de la Setmana de Vol Sense Motor, així com altres llançaments pel territori català Al juliol del 1934 organitzà el primer curs d’instructors de vol sense motor Després de la mort de Marià Foyé al febrer del 1937, adoptà el seu nom en reconeixement a la seva tasca Desaparegué al cap de poc
Apolo Patín Club

Actuació de patinatge a l’Apolo Patín Club
Arxiu Sala Apolo
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat a l’estiu del 1951, la seva activitat principal fou el patinatge artístic i de velocitat i l’hoquei sobre patins, tot i que també tingué una secció de basquetbol Durant la dècada de 1950, l’equip d’hoquei sobre patins jugà en la primera divisió del Campionat de Catalunya, màxima categoria de l’època Alguns dels seus membres més destacats foren Josep Llinàs i Pere Torras Competia a la terrassa del teatre Apolo, al carrer Nou de la Rambla Desaparegué l’any 1971, tot i que els integrants de la secció de patinatge de velocitat crearen l’Hospitalet Patí Club
Barcelona Yacht Club
Vela
Club de vela de Barcelona.
Fundat el 1914, es creà amb l’objectiu de representar Barcelona en la Copa del Rei per a iots de 7 FI de construcció estatal Fou constituït per iniciativa d’alguns socis, entre els quals hi havia Lluís Ballvé de Gallart, i dels dos clubs existents a Barcelona en aquella època el Reial Club Marítim i el Reial Club Nàutic El seu primer president fou Francesc de Moxó Durant un temps compartí la seu social amb la Sociedad de Carreras de Caballos, al passeig de Gràcia de Barcelona Organitzà una copa amb el nom del club Desaparegué vers el 1920
Atletes Units de Girona
Esport general
Club poliesportiu de Girona.
Fundat al maig del 1932 i també conegut com Club Atletes Units, tenia tres seccions atletisme, ciclisme i natació Respecte a les dues primeres, competien en trofeus de poblacions veïnes Organitzà algunes curses ciclistes, com el Trofeu Cicles Siurana o la carrera ciclista a Sant Gregori La secció de natació es fundà el 1934 i fou la principal competidora del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, màxims dinamitzadors d’aquest esport a la província de Girona Participà en torneigs com el Gran Premi de Pasqua del Club Natació Barcelona També promogué el bàsquet femení Desaparegué…
lletra cortesana
Diplomàtica i altres branques
Lletra que tingué la seva màxima difusió a Castella durant els s. XIV i XV.
Deriva de l’anomenada d' albalaes i és una evolució de les gòtiques cursives Es caracteritza per un ductus molt uniforme, pel trencament dels mots i per la gran abundància de nexes Se'n destaca el caràcter decoratiu de certs trets, com el trencament de la ç , que normalment puja per sobre de la caixa d’escriptura, i els pals verticals de la p, q , etc És lletra bàsicament cancelleresca, bé que també fou usada en les escriptures privades Desaparegué de la cancelleria al segle XVI, desbancada per les lletres italianes en els documents privats evolucionà cap a la letra anomenada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina