Resultats de la cerca

Doctorat per la Universitat de París 1983, és conegut per haver estat el primer en collaboració amb P Grangier, G Roger i J Dalibard a comprovar experimentalment les desigualtats de Bell i així resoldre la paradoxa establerta per Einstein, Podolskij i Rosen sobre la completesa de la mecànica quàntica experiment d’Aspect Posteriorment ha treballat en el refredament d’àtoms, i el seu grup fou el primer a aconseguir la condensació de Bose-Einstein d’heli metaestable És director d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS Ha rebut els premis Servan de l’…

Doctorat a la Universidad Complutense de Madrid 1977, és catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona des de l’any 1988, on ha desenvolupat una línia de recerca sobre la producció i el comerç d’aliments en l’antiguitat Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques, entre les quals les del Monte Testaccio a Roma Dirigeix també el projecte sobre epigrafia amfòrica a Baden-Württemberg, el projecte Amphoren aus Xanten i la secció d’epigrafia llatina del projecte Corpus International des Timbres Amphoriques de la Union Académique Internationale Entre les seves publicacions cal fer…

Doctorat en física per la Universitat de Rochester 1955, als Estats Units d’Amèrica Fou professor adjunt de l’Institut d’Estudis Nuclears de la Universitat de Tòquio 1958-63, universitat de la qual fou professor associat 1963, professor 1970-87 i, des del 1987, professor emèrit del Centre Internacional de Física de les Partícules Elementals d’aquesta universitat Fou també director del Laboratori de Física d’Altes Energies i Radiació Còsmica de la Universitat de Chicago, i professor a la Universitat de Tokai 1987-97 Koshiba i el seu grup construïren un detector gegant, el…

Féu els seus estudis de llicenciatura i doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, i en l’actualitat és catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, institució des de la qual promou diferents projectes de recerca, alguns dels quals de caràcter internacional Fou investigador de l’Institut d’Història Social d’Amsterdam i professor visitant a l’Institut Universitari Europeu de Florència Fou fundador del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, de Tarragona, i director del Museu d’Història de Tarragona 1989-93, i és vicepresident de l’associació europea Immaginare…

Llicenciat a l’ETSAB, n'és professor des del 1977 i director des del 1998 Inicià la seva pràctica professional amb Josep Lluís Mateo, amb qui construí l’Institut de Formació Professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet 1985-89 Posteriorment realitzà projectes com el Centre de Menors de Palau de Plegamans 1984-86, diverses intervencions al Zoo de Còrdova 1991-93, la Casa Cabaní a Castellar de n'Hug 1992-94 o l’Escola de Doctorat de la UAB a Bellaterra 1996-99, caracteritzada per una voluntat d’adequació contextual que eviti tant el pintoresquisme com la fragmentarietat La…

Doctorat a la Universitat Rockefeller 1964, de la qual fou professor en 1990-94 i director en 1990-91, des del 1968 exercí la docència, la investigació i càrrecs directius al MIT Compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina del 1975 amb R Dulbecco i HD Temin , pels seus treballs sobre virus d’ARN, la descoberta de l’enzim transcriptasa inversa ADN polimerasa-ARN dependent, i per la fixació dels processos moleculars mitjançant els quals la informació genètica s’incorpora a l’ADN Fou una veu pionera en la lluita contra la sida a partir de 1986, i el 1996 fou nomenat cap del…

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977,…

Format al Conservatori de Melbourne, s’hi graduà el 1950 El 1958 es traslladà a la Universitat d’Oxford, on estudià amb E Wellesz i E Rubbra Retornà a Austràlia el 1963 i dos anys després ocupà la plaça de professor adjunt de música a la Universitat de Sydney, on impartí classes fins el 1999 Fou compositor resident a la Universitat de Yale 1965-67 i, posteriorment, a la Universitat de Sussex 1971-72 Així mateix, rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de Tasmània 1982 Fou una de les figures clau de la música contemporània australiana, i de la seva producció són…

Estudià a Viena amb H Graedener 1914-16 i després amb A Schönberg i G Adler 1920-24 Obtingué el doctorat amb una tesi sobre F Mendelssohn 1925 Ensenyà teoria i composició al Conservatori de Lwów 1924-41 Fou redactor en cap de les revistes "Orkiestra" i "Echo", i exercí de crític musical a l'"Express Wieczorny", de Lwów Morí durant la Segona Guerra Mundial en circumstàncies poc clares a mans dels nazis La seva importància rau en el fet que fou el primer compositor polonès que seguí l’ensenyament de Schönberg i el dodecatonisme en la seva obra, aplicant-lo al material folklòric,…

Graduat en biologia 1969 i doctorat en microbiologia 1973 per la Universitat de Texas, a Austin, en 1974-77 feu recerca postdoctoral a la Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla, Califòrnia Posteriorment la seva carrera científica i docent s’ha desenvolupat sobretot a les universitats de Texas 1977-85, Califòrnia Berkeley 1985-2004 i al centres Weill Cornell Medicine de Nova York i Howard Hughes Medical Institute de Maryland 2004-12 Des d’aquest any ocupà la càtedra d’immunologia al MD Anderson Cancer Center Pioner de la immunoteràpia, en els seus estudis sobre la…