Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
barca cisterna
Transports
Embarcació menor construïda per al transport d’aigua dolça i que era emprada per a fornir-ne als vaixells.
barba
Disseny i arts gràfiques
Cresta de metall que en calcografia
és característica dels gravats a punta seca i a talla dolça o burí.
moscatell
Enologia
Vi obtingut del raïm moscatell, després d’assolellar-lo diversos dies, el qual posseeix una característica aroma dolça moscada.
N'hi ha moltíssimes variants, i la vinificació sempre és molt delicada, puix que allò que dóna caràcter específic a aquest vi és que no tot el sucre es transforma en alcohol El sistema practicat més comunament, a fi d’aturar la fermentació del most abans que acabi, és afegir-li alcohol o barrejar-lo amb un altre vi, tot i que així generalment perd aroma i sabor Un altre mètode, netament superior, consisteix a alentir la primera fermentació i sotmetre el most a diverses filtracions i transvasaments successius, fins que el contingut de sucre és considerat satisfactori, i tot seguit hom…
moleta mare
Indústria tèxtil
Moleta gravada en buit o talla dolça que serveix de matriu per a l’obtenció de les moletes relleu.
Berenguer Ramon I de Provença
Història
Comte de Provença, fill segon de Ramon Berenguer III de Barcelona
de Barcelona i de Dolça I de Provença
.
En morir el seu pare 1131, heretà aquest comtat i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, mentre que Barcelona passà al seu germà gran Ramon Berenguer IV de Barcelona , que l’ajudà en les lluites contra el comte Alfons Jordà de Tolosa 1131-34, així com en les que desencadenà la família de Baus Berenguer Ramon, que s’havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l’emperador
turbel·laris
Zoologia
Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, de vida lliure, amb el cos aixafat en forma de cinta, generalment de mida petita i tou, que es desplaça lliscant sobre els cilis vibràtils que recobreixen tot el cos.
La cavitat del cos és plena de cèllules estrellades unides entre elles per llargues i fines expansions citoplasmàtiques, i entre les malles d’aquesta xarxa circulen cèllules ameboides sanguínies Tot el cos de l’animal és recobert per una cutícula La boca s’obre en posició ventral, generalment en el centre el tub digestiu és format per una faringe musculosa d’on surten dos o tres tubs cecs, i no tenen, per tant, anus La digestió és intracellular, i cada cèllula captura el seu aliment mitjançant un pseudopodi i l’aboca al tub digestiu Quan aquest és ple d’excrements, l’animal xucla aigua i l’…
flauta
Música
En l’orgue, cadascun dels jocs (joc) labials de talla ampla, generalment tapats o semitapats, a voltes oberts, que en conjunt abracen tot l’espectre sonor musicalment audible.
La seva síntesi sonora s’acompleix en el joc de corneta Des del principi del segle XV les flautes s’utilitzen com a contrast tímbric dels jocs flautats flautat Pel fet de ser jocs formats per tubs tapats -que donen la mateixa nota base que els tubs destapats de llargària doble corresponents, però amb un timbre més suau-, permeten un considerable estalvi de material de construcció dels tubs i un enriquiment de la varietat tímbrica de l’instrument Al llarg de les diverses èpoques i estils, les diferents escoles d’orgueneria -amb l’enginy i el talent propis de cada mestre- han explorat a…
clupeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, el més primitiu i menys evolucionat del grup.
Les escates solen ésser cicloides, molt semblants a les dels ganoides en algunes formes fòssils les aletes no tenen radis espinosos les ventrals són abdominals, la caudal, homocerca, sovint forcada Les vèrtebres són amficèliques, totes iguals isospòndils La bufeta natatòria, quan hi és, comunica amb l’esòfag fisòstoms alguns tenen vàlvula espiral Moltes espècies són marines, d’aigües profundes i fredes n'hi ha que formen moles molt nombroses, i també n'hi ha d’aigua dolça i de migradores anàdromes Representants més importants de l'ordre dels clupeïformes Família dels elòpids…
Santa Maria de Vilanova de les Avellanes o de la Sal (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Molt a prop del puig de Privàlloc conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell—fou fundada, abans de l’any 1166 i pel comte Ermengol VII d’Urgell, la Villam Novam de Privadano , que correspon a l’actual poble de Vilanova de les Avellanes o de la Sal L’existència d’una carta de poblament, que no s’ha conservat, s’infereix de l’acta fundacional del monestir de Bellpuig de les Avellanes, instituït pels comtes d’Urgell Ermengol VII i Dolça el 1166 en aquest document, entre moltes altres donacions, els esmentats comtes i fundadors del cenobi li cediren la…
Francesc Cassú i Jordi
Música
Músic i compositor.
Fill de Josep Cassú i Serra , estudià amb Josep Viader, Jean Luc Vallet i Maria Àngels Alabert Membre fundador del grup Undarius, dedicat a la música barroca, i director musical de l’Orquestra Aquarella, és professor d’harmonia al Conservatori de Música de Girona i, des del 1992, director de La Principal de la Bisbal Ha compost les sardanes Impressió 1983, Recordança 1984, premi Joventut a la Sardana de l’Any, que tornà a guanyar amb Dolça de Nadal 1985, De nit al pont de Sant Agustí 1986, títol també del seu disc publicat el 2003, A la Bisbal, aplec d’argent 1987, premi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina