Resultats de la cerca
Es mostren 8081 resultats
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
Entitat de dret públic sotmesa al dret privat, vinculada al departament competent en matèria d’universitats de la Generalitat de Catalunya.
Té com a objectiu l’avaluació, l’acreditació i la certificació de la qualitat en l’àmbit de les universitats i dels centres d’ensenyament superior de Catalunya ensenyaments, professorat, centres i serveis, amb la finalitat de garantir la qualitat de l’educació superior d’acord amb estàndards europeus de qualitat, i proporcionar als agents de l’educació superior criteris i referents per assolir-los en el desenvolupament de les seves funcions AQU Catalunya és membre fundador 2000 i membre de ple dret 2008 de la xarxa europea d’Agències, ENQA, ha estat una de les tres primeres…
Codi Civil de Catalunya
Dret
Cos normatiu que aplega el conjunt de les institucions de dret civil català, en el qual s’integren els diversos codis i lleis aprovats pel Parlament de Catalunya dictats en l’exercici de la competència per conservar, modificar i desenvolupar el dret propi.
Tot i que els Decrets de Nova Planta no aboliren el dret civil català, es va prohibir modificar-lo i legislar, situació que a grans trets es perllongà fins a la fi del franquisme, amb el parèntesi de la Segona República espanyola, durant la qual l’ Estatut de Catalunya del 1932 reconeixia la facultat de desenvolupar i actualitzar el dret civil català sense interferències Després del 1939, la dictadura en permeté una compilació l’any 1960, amb limitacions Restablerta la monarquia constitucional a l’Estat espanyol, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i, posteriorment, el del 2006…
fadiga
Dret català
Història del dret
Dret de prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.
A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no…
institució d’hereu
Dret català
Requisit que el dret civil general de Catalunya exigeix per a la validesa d’un testament.
Segons el dret actual el nomenament de marmessor universal substitueix la manca de la institució d’hereu en els testaments
carreratge
Història del dret
Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.
Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren…
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’…
pena corporal
Dret penal
Càstig, imposat pel dret, que afecta la persona o la integritat física del delinqüent.
Malgrat que el concepte inclou la pena de mort, hom en cenyeix l’abast a les penes que tendeixen a causar un sofriment físic Habituals a l’antic dret, en diverses formes cruels —mutilació, assots, etc— han desaparegut dels drets penals occidentals, sobretot a partir de la reforma iniciada, al s XVIII, per Cesare Beccaria Hom els troba encara en països d’influència musulmana Líbia, Aràbia Saudita, Sudan, etc Amb finalitat purament eugenèsica, d’higiene social, hi ha la pràctica, a certes nacions, de l’esterilització o castració d’anormals i delinqüents sexuals perillosos
retracte
Dret civil
Dret d’adquisició preferent que correspon a una persona sobre una cosa venuda, en les mateixes condicions (preu, terminis, etc) del contracte de compravenda efectuat.
Únicament pot ésser exercit en el cas que el propietari hagi decidit de desprendre-se'n a títol de venda, permuta, etc, però no pas en cas de donació Entre les seves múltiples varietats, les més importants són el retracte convencional , quan el venedor es reserva el dret de recuperar la cosa venuda amb l’obligació de complir certes condicions, i el retracte legal , quan procedeix directament de la llei Per la seva natura jurídica pot ésser personal , sense dret a reclamació sobre la cosa que ha passat a mans d’un tercer, i real , quan el dret és inherent…
escrit d’al·legacions
Dret
Escrit en què hom invoca al·legacions de fet o de dret en un conflicte d’interessos.
Especialment, escrit que, per disposició del tribunal, pot substituir l’informe oral en l’apellació d’un procés civil o contenciós administratiu, i en el qual hom exposa els arguments de fet i de dret que fonamenten la petició de revocació de la sentència o resolució del jutge o del tribunal inferior
compravenda a carta de gràcia
Dret civil
Contracte de compravenda en el qual el venedor es reserva el dret de redimir o de lluir i quitar quan transmet la cosa.
Constitueix un específic contracte típic, deferent, per tant, del de la compravenda amb pacte de retre, pel fet de crear conjuntament amb la transmissió de la propietat el dret, en aquest cas alienable separadament, de lluir i quitar Ha estat objecte d’una nova regulació per una llei de l’any 1991 D’ençà, ja no es considera una institució perjudicial perquè no inclou un dret real de garantia d’un préstec usurari, sinó que el seu fonament és la transmissió inicial d’una propietat de manera indefinida, però no definitiva En aquest sentit, es pot redimir o recuperar la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina