Resultats de la cerca
Es mostren 7700 resultats
Alt Àneu

Alt Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa i la part baixa de la vall de la Bonaigua.
Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…
Torres Torres
Torres Torres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a les valls de Segó, estès a la dreta del Palància, a la seva vall mitjana, accidentat al sector més occidental pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli (725 m alt.), que baixen ràpidament en apropar-se al riu.
Els conreus ocupen gairebé la meitat del terme unes 300 ha de secà, en part abancalades als vessants més suaus, ocupades per garrofers, oliveres, ametllers i vinya 57 ha, i 125 ha de regadiu, que aprofiten l’aigua del riu i de pous, amb el taronger com a principal conreu 100 ha La població, que ha estat sempre reduïda, amb tendència a la disminució, es dedica majoritàriament a l’agricultura, malgrat que els darrers anys s’ha desenvolupat el sector de la construcció, vinculat a la creació de zones d’estiueig El poble 383 h agl 2006, torrestorrers 168 m alt és prop de la riba dreta…
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al sector més alt de la comarca; comprèn la vall de Sant Llorenç de Cerdans (excepte la capçalera, que pertany al municipi de Costoja), drenada pel riu de Sant Llorenç (format a la farga de Dalt, aigua amunt de la vila, per la unió de les rieres de Vila-roja i de Costoja, i que aflueix al Tec, per la dreta, a la zona engorjada anterior al pas del Llop).
Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha dedicades a arbres fruiters…
Foixà

La vila o barri de Castell, a Foixà (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter.
Situació i presentació Limita al N amb Jafre, al NE amb Verges, a l’E amb Ultramort, al S-SE amb Parlavà i Rupià, al SW amb la Pera, a l’W amb Flaçà i Sant Jordi Desvalls ambdós del Gironès i al NW amb ColomersEl municipi comprèn el poble de Foixà, dividit en dos nuclis la Vila i l’Església, els barris de poblament disseminat com Cuells, els Masos i el Raval, els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà A ponent el territori és accidentat pels darrers contraforts septentrionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels puig de Brugada, de 158 m El municipi…
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, estès a la dreta del Cinca, al SE de l’extens terme de Fraga (plans de Cardell i Buriat, als Monegres), davant la confluència del riu amb el Segre.
Els conreus ocupen 1989 una superfície total de 2 629 ha, el 74% de la qual correspon al secà, dedicat gairebé exclusivament a l’ordi El regadiu és en expansió gràcies a la prolongació de l’antiga séquia o canal del Cinca, que permet accedir a la part plana del terme 67% de la superfície municipal Hom hi troba blat i ordi gairebé el 50% Els fruiters ocupen 599 ha predomina el presseguer, seguit de la pomera i la perera L’ametller i l’olivera són conreus residuals 94 ha en conjunt el 1989 Predomina el règim d’explotació directa 96,4% el 1989, i la terra és dividida en 108 explotacions, de les…
Avilés

Vista d’Avilés des de la riba dreta de la ria
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situada al fons de la ria d’Avilés, vora la Cantàbrica.
Centre d’àrea comercial i nucli industrial tèxtils, químiques, adobs, destilleries de licors, construcció de calderes, fàbrica de vidres, etc Des del 1950 a la meitat dels anys setanta l’estat hi installà una important indústria siderúrgica que arribà a produir prop de la me itat de tot el ferro i l’acer espanyols Posteriorment, la crisi d’aquest sector afectà greument l’economia de la ciutat Nus de comunicacions ferrocarril normal i miner i port comercial primer port pesquer de l’estat L’augment de la població, a conseqüència de la industrialització tingué lloc sobretot entre els anys…
mont Hubbard

Els monts Alverstone (centre) i Hubbard (dreta)
Richard Droker (CC BY-NC-ND 2.0)
Ignasi Solozábal i Igartua

Ignaci Solozábal i Igartua (a la dreta)
© FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugador de basquetbol, conegut per Nacho Solozábal.
S’inicià al collegi dels Maristes de Sant Joan de Barcelona Base, desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona 1975-92 Guanyà sis Lligues 1981, 1983, 1987-90, nou Copes del Rei 1978-83, 1987, 1988, 1991, destacà especialment en l’edició del 1988, en què un triple seu sobre la botzina fou clau per a derrotar el Real Madrid, dues Recopes d’Europa 1985, 1886, una Copa Korac 1987 i un Mundial de clubs 1985 Amb la selecció espanyola jugà 142 partits i aconseguí les medalles de plata en el Campionat d’Europa 1983 i els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 També disputà els Jocs…
,
nota

Clau musical de sol, de fa i de do (d’esquerra a dreta)
© Fototeca.cat
Música
Signe gràfic que serveix per a representar cadascun dels sons d’una composició musical i la seva durada.
La forma d’aquests signes varia segons el sistema de notació musical emprat
George Elwood Smith

Willard Boyle (esquerra) i George Smith (dreta) inventaren el CCD
© Alcatel-Lucent/Bell Labs
Física
Físic nord-americà.
El 1955 es graduà a la Universitat de Pennsilvània i el 1959 es doctorà a la Universitat de Chicago Des d’aquest any fins a la jubilació 1986 treballà als Bell Laboratories on, amb Willard Sterling Boyle Boyle, feu aportacions fonamentals en semiconductors , entre les quals sobresurt el detector CCD o detector de dispositiu d’acoblament de càrrega, de gran importància en el desenvolupament de la tecnologia digital en aparells òptics Ha compartit amb Boyle diversos premis, entre els quals el Liebmann 1973, el Draper d’enginyeria 2006, i el Nobel de física 2009, la meitat del qual correspongué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina