Resultats de la cerca
Es mostren 1263 resultats
William David Coolidge
Física
Físic i químic nord-americà.
Fou director d’investigacions de la General Electric 1940-45 El 1908 trobà un mètode per a donar ductilitat i duresa al tungstè El 1913 inventà el tub de Coolidge per a la producció de raigs X, a base d’un ànode de tungstè on incideixen els electrons procedents d’un càtode calent, accelerats per un camp electroestàtic
John Hasbrouck Van Vleck
Física
Físic nord-americà.
Professor de la Universitat de Harvard des del 1934, publicà The Theory of Electric and Magnetic Susceptibilities 1932 Considerat el pioner del magnetisme modern, investigà la teoria quàntica aplicada a l’estructura atòmica, i l’estructura electrònica de sistemes magnètics en desordre Compartí el premi Nobel de física del 1977 amb PW Anderson i N Mott
blau
Física
Color blau, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el verd i el violat.
Les longituds d’ona de la llum blava són compreses entre 4550 Å i 4920 Å La variabilitat de tons del blau és reflectida en un gran nombre de locucions blau clar, blau fosc, blau cel o blau celeste, blau elèctric, blau marí, blau nit, blau tina, blau turquesa, blau turquí, blau gris, blau lila, blau verd, etc color
microscopi d’efecte túnel
Química
Microscopi electrònic que basa les seves observacions en l’efecte túnel.
És utilitzat per a mostres de materials conductors o semiconductors El seu funcionament es basa en la combinació d’un moviment d’una sonda en vertical sobre la mostra, i en un moviment en horitzontal de la mateixa mostra que permet l’escombratge de la superfície La sonda del microscopi de proximitat és una punta conductora que, idealment, estaria formada per un únic àtom, però en realitat és d’uns cent nanòmetres, que es pot acostar fins a un nanòmetre de distància de la superfície de la mostra El conjunt format per la sonda i la mostra formen part d’un circuit elèctric tancat al…
bomba de grafit
Militar
Bomba no letal destinada a neutralitzar les centrals elèctriques de distribució.
L’explosió expulsa un núvol de filaments de carboni químicament tractats que, en dipositar-se sobre els components elèctrics, produeixen curtcircuits i la fallida del subministrament elèctric Fabricades pels EUA, foren utilitzades per primer cop a la guerra del Golf Pèrsic 1991 i posteriorment en el conflicte de Kosovo 1999 i en la guerra de l’Iraq iniciada el 2003
slap bass
Música
Efecte produït al contrabaix per mitjà d’una variant de pizzicato, la qual consisteix a exagerar l’acció de tensar la corda, de manera que en alliberar-la aquesta percudeixi el batedor.
Així, un so percussiu indeterminat sona acompanyant la nota produïda per la pròpia vibració de la corda Recurs equivalent al pizzicato Bartók , fou utilitzat durant la primera època del jazz per contrabaixistes com John Lindsay i Pops Foster Amb el mateix nom es coneix un efecte semblant produït al baix elèctric i que es desenvolupà a partir del final dels anys setanta
capacitat d’absorció
Tecnologia
Expressió de l’aptitud d’un paper per a absorbir líquids en un temps donat.
La capacitat d’absorció és una característica important dels papers assecants i de filtre i de tots els papers per a eixugar, com també dels destinats a l’aïllament elèctric És determinada, en valors relatius, mitjançant aparells que mesuren l’ascensió capillar en el paper, o bé la llargada de la taca produïda per una gota de tinta aixafada pel paper
Lowestoft
Ciutat
Ciutat del comtat de Suffolk, a Anglaterra, Gran Bretanya.
Té port a la mar del Nord, a la desembocadura del riu Waveney És la ciutat més oriental de la Gran Bretanya i un dels principals ports de pesca També és lloc d’estiueig per les seves platges L’activitat industrial és dedicada a la construcció de vaixells, motors, productes tèxtils, calçat i aparellatge elèctric fou considerablement afectada en totes dues guerres mundials
martell pneumàtic
Tecnologia
Mall autocompressor en el qual l’aire comprimit produeix l’elevació de la massa mòbil i durant la seva caiguda hi afegeix una certa energia.
N'hi ha d’alimentats per una font d’aire comprimit, mentre que d’altres produeixen ells mateixos l’aire comprimit, mitjançant un cilindre que fa de compressor alimentat per un motor elèctric o d’una politja d’embarrat El pes de la massa pot variar entre 50 i 200 kg, i la velocitat, entre 70 i 200 cops per minut
rentadora

Rentadora automàtica
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina destinada a rentar la roba.
Poden ésser industrials o domèstiques Correntment consten d’un tambor giratori d’eix horitzontal, accionat per un motor elèctric, un sistema d’entrada i sortida d’aigua generalment mitjançant una bomba, d’escalfament de l’aigua, de centrifugació, etc En les rentadores automàtiques les distintes operacions de rentatge, esbandida i assecatge, són fetes mitjançant un programador regulable que hom ajusta a voluntat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina