Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, el 1977 es doctorà en literatures hispàniques a la University of Alberta del Canadà, país on fou professor de llengua i literatura espanyoles entre el 1976 i el 1977 El 1985 es doctorà en filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i en fou professor entre els anys 1986 i 1992 Des del 1992 fins al 2002 fou professor titular de filologia catalana a la Universitat de Girona, i, des del 2003, catedràtic emèrit Especialitzat en l’estudi del teatre, ha publicat Entremesos mallorquins del segle XVIII 1971, El…

Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de València 1985, ha estat professora de llengua i literatura castellanes i de valencià a l’educació secundària, i ha presidit els congressos d’Història i Filologia de la Plana de 1990, 1992, 1994, 1996 i 1998 Membre del Partido Popular , n’ha estat regidora de l’Ajuntament de Nules 1991-95, i membre de la Diputació de Castelló del 1987 al 1995, on ha ocupat diversos càrrecs L’any 1995 fou elegida diputada a les Corts Valencianes , on del 1995 al 1999 presidí la Comissió de Política Social i Ocupació i fou portaveu d’Educació del Grup…

Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805 i  Cathechismus Romanus 1798, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…

Estudià al Conservatori de Madrid, on l’any 1954 guanyà els primers premis de piano, estètica i història de la música i el 1958 el d’harmonia En aquest centre fou deixeble de J Cubiles, G Gombau i F Sopeña Posteriorment, amplià coneixements amb E Werba a Salzburg, E Mrazek a Viena i J Laforgue a París Acompanyà cantants tan famosos com T Berganza, P Lorengar, A Kraus, V dels Àngels, M Caballé, E Schwarzkopf, N Procter, T Stich-Randall, R Scotto i S Estes Així mateix, acompanyà instrumentistes com A Navarra, R Ricci, S Accardo, Ch Ferras i JP Rampal Oferí més de 1700 concerts arreu del món en…

La conjuntura politicocultural del darrer franquisme i de la transició democràtica proporciona el marc interpretatiu des d’on Hina ha copsat una realitat peninsular plural en què destaca el diàleg-confrontació entre Castella i Catalunya El mètode d’anàlisi ha estat fonamentalment cultural, amb una consideració important pels aspectes literaris i filològics, en sintonia amb la formació acadèmica de l’autor L’estructura del llibre pren com a referent la història política per tal d’aclarir els conceptes culturals i els debats que l’autor considera clau, més atent a proporcionar una visió sobre…

Acompanyà les tropes espanyoles a Itàlia, on es troba documentat en diversos llocs El 1569 estava actiu a Palerm Cap al 1588 era a Nàpols i treballava com a organista al servei de la cort del duc d’Alba Durant l’estada a Itàlia publicà un llibre de motets, Motecta ad canendum tam cum quattuor, quinque, sex, et octo vocibus, quam cum instrumentis composita Roma, 1588 De retorn a la Península Ibèrica, ocupà el càrrec d’organista a la catedral de Palència entre els anys 1589 i 1592, i posteriorment passà a la catedral de Salamanca, on ensenyà música a la universitat des del 1594 El…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla d’AL Chova Posteriorment, a Barcelona, perfeccionà la seva tècnica amb J Oncina i T Menotti A setze anys inicià la seva carrera professional, amb diversos recitals al País Valencià de cançons espanyoles, franceses i lieder Debutà a l’òpera el 1987 amb La sonnambula , a Bilbao, i més tard es presentà amb èxit a Madrid i Viena amb obres de GF Händel i WA Mozart El 1991 interpretà a Zuric Les noces de Fígaro -sota la direcció de N Harnoncourt-, Rigoletto i L’elisir d’amore el 1994 realitzà una gira de concerts…

Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a cartellista a favor…

S’inicià al CP Bell-lloc com a defensa i, després de jugar durant dues temporades al Llista Blava de Lleida 1984-86, fitxà per l’Igualada HC 1986 i debutà en la màxima categoria En les tretze temporades que jugà a l’Igualada HC, guanyà sis Copes d’Europa 1993-96, 1998, 1999, cinc Supercopes d’Europa 1993, 1994, 1995, 1998, 1999, cinc Lligues espanyoles 1989, 1992, 1995-97, dues Copes del Rei 1992, 1993, una Supercopa d’Espanya 1994 i quatre Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 També fou tretze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué la…

Els anys quaranta jugà al Frente de Juventudes de Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers, club del qual fou un dels socis fundadors Durant tres temporades 1948-1951 defensà la samarreta del FC Barcelona, abans de tornar al BM Granollers, equip en el qual fou el capità fins a la seva retirada, tot compaginant les modalitats d’handbol d’onze i handbol La seva posició al camp fou la de defensa central Fou internacional amb la selecció espanyola d’handbol d’onze i d’handbol Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya i d’Espanya d’handbol d’onze dues vegades 1949,…