Resultats de la cerca

Graduat en química per la Universitat de Minnesota i màster en medicina per la Universitat de Yale Després d'exercir com a internista resident a la Washington University School of Medicine de Saint Louis, a mitjan anys vuitanta s'incorporà a l'equip de recerca de Robert Lefkowitz de la universitat de Duke En 1987-2003 fou investigador al Howard Hughes Medical Institute Des del 1989 desenvolupa la seva carrera científica i docent a la universitat de Stanford L'any 2009 fundà l'empresa biomèdica ConfometRx La seva aportació principal és el descobriment de l'estructura dels…

Poden ocupar escons només els bisbes i arquebisbes de l’Església anglicana, els pars hereditaris del Regne Unit, els pars vitalicis creats el 1958 i els jutges del tribunal suprem 1139 persones en total el 2001 El mateix any era constituïda per un total de 679 membres, dels quals 561 eren pars vitalicis, 92 pars hereditaris d’aquests, 75 designats pels partits polítics, 2 de designació reial i 15 per la mateixa cambra i 26 pars espirituals 2 arquebisbes i 24 bisbes Creada al segle XIII, com una de les dues cambres del parlament britànic, des de la fi del segle XVIII ha perdut la major part…

Diplomat en llengua catalana, estudià filosofia i, a més d’exercir de professor, també fa de periodista i de collaborador de TV3, de manera ocasional, i de diverses publicacions Canigó , Crònica , El món , Xarxa , Diari de Barcelona i El 9 Nou Ha publicat diverses novelles juvenils Trapelleries galàctiques 1988, El nostre amic extraterrestre 1991, Un visitant espacial 1992 i  Un cavall com no n’hi ha junt amb Cesc Bas, l’any 1995 També és autor de llibres de poesia Cafè de l’Òpera de Barcelona  2002, amb poesies de Joan Margarit i fotografies d’A Winterhalder, El penjat 2004,…

Llicenciat en jurisprudència a la Universitat dels Estudis de Milà 1973 El 1979 s’incorpororà com a cronista al Corriere della Sera , i posteriorment cobrí la informació econòmica com a cap de redacció i comentarista El 1993 fou nomenat vicedirector i el 1997 director d’aquest diari, càrrec que abandonà el 2003 per passar a exercir el càrrec d’administrador delegat de l’empresa editorial rcs Libri Posteriorment fou també presidente de l’editorial Flammarion e vicepresident del l’Associació Italiana d’Editors De l’any 2005 al 2009 fou director del diari econòmic Il Sole 24 Ore i…

Fruit d’una exigència religiosa, es dóna en totes les formes de religiositat Dins el cristianisme, la seva pràctica, limitada en un principi al món monacal, s’estengué a tota la vida de l’Església Es pot exercir mitjançant el tracte personal, que exigeix la manifestació de la pròpia consciència, o per escrit, en forma de cartes i àdhuc de tractats, de caire més general Entre aquests últims, a la península Ibèrica es destaquen el Libellus de Institutione Virginum s IV, de Leandre de Sevilla, els Confesionalia medievals, substituïts més tard per l’accent més personalista de la…

L’ambaixador és un agent diplomàtic  que resideix a la capital de l’Estat on és assignat Estat receptor El càrrec té una durada permanent i s’estableix per acord i recíprocament entre els estats un cop aproven mantenir relacions de manera regular Jeràrquicament se situa en un rang superior al del  cònsol cònsol Actualment la figura de l’ambaixador és regulada pel Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques 1961 Els ambaixadors tenen la missió de dur a terme negociacions polítiques amb els representants del país receptor, i en principi són els únics autoritzats per l’Estat emissor per…

Inicià els estudis amb el seu pare, el compositor italià José Soro Sforza, que s’havia establert a Xile al final del segle XIX Gràcies a una beca, des del 1898 estudià amb L Mapelli i G Coronaro al Conservatori de Milà, centre on es graduà el 1904 Després d’una extensa gira de concerts per Itàlia i França, tornà a Xile el 1905 L’any següent començà a exercir com a professor de piano i composició al Conservatori de Santiago, del qual arribà a ser director 1919-28 Del 1942 al 1954, any de la seva mort, fou director de l’Instituto d’Extensión Musical a la capital xilena El seu estil…

S’inicià en la música amb el seu pare, tot i que gran part de la seva formació tingué un marcat caràcter autodidàctic Estudià filosofia i dret Després d’un període a Hamburg 1736-39, fou cridat pel marcgravi Friedrich Ernst von Brandenburg-Culmbach per a exercir les funcions de director musical a la cort El 1740 s’establí a Copenhaguen, on ocupà el càrrec de mestre de capella a la cort del rei Cristià VI i es convertí en un personatge important en la vida musical danesa de l’època En aquesta etapa compongué música vocal religiosa -introduí l’oratori passió en aquell país- i també…

El 1748, per intercessió del comte Kolowrat-Krasowsky, fou enviat a Breznice, on estudià i fou infant de cor a l’escola dels jesuïtes, i més tard 1754 o 1755 a Praga, on fou alumne de J Seger Posteriorment exercí de mestre de capella a Rakovník 1760 i de cantor a Velvary 1761-62 El 1763 es traslladà a Viena per estudiar amb FL Gassmann i ChW Gluck, però aviat tornà a Praga 1766, on fou un afamat professor de piano i de cant El 1769 era mestre de cor a l’església de Sant Francesc, i el mateix any s’estrenà com a compositor teatral Finalment passà a exercir com a director de cor a…

Era fill de l’organista i compositor, deixeble de JS Bach, Heinrich Nikolaus Gerber 1702-1775, del qual rebé una acurada educació musical Estudià dret, però poc temps després de començar a exercir abandonà la professió i es dedicà a la música A la mort del seu pare, ocupà la plaça d’organista a la cort de Schwarburg-Sonderhausen Autor d’un reduït nombre de composicions instrumentals, ha passat a la història com a estudiós de la música Al llarg de la seva vida acumulà una de les colleccions de documentació musical més extenses Destacava, en primer lloc, la biblioteca, engrandida a…