Resultats de la cerca
Es mostren 1755 resultats
Climent Pujol i Villegas
Canonista i orientalista.
Estudià al seminari de Vic a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic Ordenat de sacerdot, collaborà a Catalunya Social Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona 1941 i a l’Institut Oriental de Roma És autor de diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí L’any 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi
Renat Puig
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié
Josep Puche i Álvarez
Metge.
Estudià a Barcelona, on fou deixeble d’August Pi i Sunyer Secretari de la Societat Catalana de Biologia 1925-29, catedràtic de fisiologia a Salamanca 1929 i a València 1930-39 El 1938 fou nomenat director general de Sanitat de l’exèrcit de la República Espanyola Exiliat el 1939, fou professor de fisiologia a l’Escola Politècnica Nacional de Mèxic i a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional Autònoma mexicana
fideïcomís d’elecció
Dret català
Dret civil
Modalitat fideïcomissària.
Caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari, ultra ésser gravat de restitució, com és essencial en qualsevol fideïcomís, gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissàris És, doncs, un encàrrec de confiança fet pel causant i incrustat en una substitució fideïcomissària
Enric Cortès i Minguella
Bíblia
Biblista.
Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17 Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía 1976 És secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació 1973 i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona
Vicent Vignau i Ballester
Arxivística i biblioteconomia
Història
Arxiver i erudit.
Llicenciat en drets, fou director de l’Archivo Histórico Nacional Madrid des del 1896 Dirigí la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i fou catedràtic a l’escola de diplomàtica i la facultat de filosofia i lletres madrilenya 1900-04 Publicà La lengua de los trovadores 1865, Inventario de los libros de don Fernando de Aragón 1875 i Inventari dels llibres de la senyora dona Maria, reina de les Sicílies e d’Aragó 1872, entre altres obres
Antonio Rodríguez de Cepeda
Història del dret
Jurista.
Llicenciat en dret 1839, fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846 degà de la facultat de dret 1871-94 i del Collegi d’Advocats 1859, 1868 i 1870 Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País 1877-83 i la representà en el senat Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del conservatori de València Publicà Elementos de derecho natural 1887-88
Francesc Servat i Marquet
Química
Químic xilè d’origen català.
Des del 1870 residí a Xile, on estudià Amplià estudis a París 1886-92 Professor de química orgànica de la Universidad de Santiago, de química inorgànica a l’Escuela de Farmacia 1894 i de química i mineralogia a l’Instituto Pedagógico 1907-32, fou degà de la facultat de ciències de la Universidad de Chile i director 1934 de l’Escuela de Química y Farmacia Publicà Química orgánica introducción histórica 1904 i La obra de Berthelot 1929
Federació Universitària Escolar
Història
Organització creada pel gener del 1927 a Madrid que reuní la majoria dels estudiants d’Espanya fins el 1939.
En fou fundador i president Antoni MSbert i Massanet , i el motiu de la seva creació fou l’oposició de privilegis a les universitats confessionals 1928-29 Posteriorment s’uní a l’agitació republicana de 1930-31 esdeveniments de la facultat de medicina de Sant Carles, març del 1931 Organitzada federativament, la FUE de Catalunya i Balears fou presidida per Ricard Francesc Escrig, i entre els seus membres hi havia Joan Sales, Francesc Tosquelles i Josep MLladó
Jean Dieudonné
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Membre fundador del grup francès Nicolas Bourbaki Treballàt en moltes parts de les matemàtiques actuals topologia general, espais vectorials topològics, grups clàssics, història, didàctica de les matemàtiques Publicà nombrosos articles i llibres Cal destacar els Éléments de géometrie algèbrique , una obra monumental elaborada amb la collaboració d’A Grothendieck, i els Éléments d’Analse El seu esperit impregnà els professors de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona en el període dels anys seixanta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina