Resultats de la cerca

Fou subvencionada per l’ajuntament de Barcelona per a cursar pedagogia a Roma, amb Maria Montessori En tornar fou directora, fins a la seva jubilació, de la Casa dels Nens 1917-61, escola de l’ajuntament que introduí el sistema Montessori

Des de set anys residí a Barcelona La seva activitat com a creador d’historietes illustrades humorístiques, després del 1939, tingué com a màxim exponent les vinyetes de La familia Ulises , testimoni de les formes de vida de la postguerra, publicades especialment en la revista TBO , on desenvolupà la major part de la seva tasca professional

Treballà al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i publicà una vuitantena d’estudis Alguns coleòpters de les illes d’Eivissa i Formentera 1918, Recull de zoocecídies catalanes 1920, Una nova cicindela ibèrica 1931, i, dins la Fauna de Catalunya publicada per l’Institut d’Estudis Catalans, les monografies sobre el gènere de coleòpters Carabus 1915, els hemípters 1920 i els cicindèlids

El 1913 actuà a Menorca com a delegat de l’exèrcit en el consell local de Maó dels boy scouts Presidí l’Ateneu de Maó 1931-36 Es retirà amb el grau de coronel Publicà diverses monografies d’història de Menorca, com El desastre de 1798 1922

Fou autor d’una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d’altres collaboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d’una comèdia Cupido , 1945 i d’un drama La cita , 1948 ambdós codirigits amb A Moncunill Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa 1935, Fiesta del aspirantado y benjaminas 1943, La caja de cerillas 1944, etc realitzats gairebé sempre amb la collaboració d’altres cineastes El 1952 corealitzà amb Josep M Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans Fou guardonat amb…

Entre les seves obres sobresurten l’Escola d’Alts Estudis Mercantils 1961, a Barcelona, i l’Escuela de Telecomunicaciones 1960 i 1971, a Madrid, així com els habitatges unifamiliars a Sotogrande Fou també autor de la Torre de València 1970, a Madrid Obtingué la medalla d’or a la IX Triennale di Milano 1956, el premi al millor pavelló a la Fira de Nova York 1964-65, donat per l’AIA, i també el premi de la Fundació Fritz Schumacher a la millor arquitectura europea 1968 Fou encarregat 1971 per les autoritats de Madrid de dirigir l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Posteriorment dirigí la de Las…

És autor de diverses obres professionals, especialment sobre les febres d’Alcúdia Publicà també les novelles històriques La perla de Alcúdia 1854, sobre el setge d’aquesta ciutat pels agermanats, seguida per una història contemporània d’Alcúdia, Un demócrata alcudiano del siglo XVI 1862 i Destrucción de Pollentia 1863

Fill de Joan Roman i Calvet, intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus 1908 i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals 1917-29 en publicà cada any una memòria amb els resultats Escriví també Antigüedades ebusitanas 1913

Sembla que fou procurador del seu orde a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa Llenguadoc Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac Bergerac, es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603

De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà la medalla d…