Resultats de la cerca
Es mostren 3157 resultats
divendres dels Dolors
Cristianisme
Divendres de la setmana anterior a la Setmana Santa en el qual hom commemorava els Dolors de Maria.
Actualment aquesta festa és celebrada el 15 de setembre
Elisabet
Bíblia
Parenta de Maria, mare de Jesús, i muller de Zacaries, del qual tingué Joan Baptista.
La seva festa se celebra el 5 de novembre
el Cap de la Vall
Disseminat
Disseminat del municipi de Cabó (Alt Urgell), vers la capçalera del riu de Cabó, dit aquí del Cap de la Vall.
Hom fa festa major per Sant Bartomeu 24 d’agost
Montargull
Aspecte de Montargull
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situada a 975 m alt. en un coster, a la dreta del riu de la Vansa, al NE de Sorribes de la Vansa.
A la caseria es feia festa per Sant Marc, a l’abril
Longí
Història
Personatge, d’origen isàuric, que hom identifica amb el soldat romà que travessà amb la llança el costat de Jesús crucificat.
És venerat com a màrtir La seva festa se celebra el 15 de març
Joaquim
Cristianisme
Personatge considerat pels evangelis apòcrifs pare de Maria, la mare de Jesús.
La festa se celebrava el 16 d’agost i posteriorment el 26 de juliol
castell de focs
Castell de focs artificials
© C.I.C. Moià
Química
Conjunt de focs artificials, originàriament en forma de castell, que hom engega en ocasió d’una festa.
Als Països Catalans, els més concorreguts són els de València, per Sant Josep els de Sitges, per Sant Bartomeu els d’Elx, per la Mare de Déu d’Agost els d’Alacant, per Sant Jaume i a Barcelona, en les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere
ordinari de la missa
Cristianisme
Successió dels texts invariables de la missa, per oposició al propi, que canvia cada dia o festa.
Hom aplica el nom sobretot a les peces de cant Kyrie , Glòria , Credo , Sanctus i Agnus
ocurrència
Cristianisme
Coincidència que resulta d’escaure’s la celebració d’una festa el mateix dia que una altra.
L’ocurrència és accidental quan hi ha coincidència del cicle temporal i del cicle santoral, i és perpètua quan ambdues festes cauen sempre el mateix dia
ball dels pabordes
Cristianisme
Dansa de caràcter religiós que ballaven amb motiu de la festa major tres pabordes i tres pabordesses.
Els balladors, amb vestit típic, capot llarg i barret de copa, evolucionaven amb simplicitat conjuntament amb les balladores, que anaven vestides de negre i amb el cap cobert amb caputxes És ballat, entre altres localitats, a Sant Joan de les Abadesses