Resultats de la cerca

Fou descobert el 1889 per T Curtius Hom l’obté mitjançant el procés de Raschig Actua com a reductor enèrgic, reacciona amb els composts carbonilats donant hidrazones i amb els derivats dels àcids carboxílics produint hidrazides És emprada en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets

És el menys abundant dels metalls de les terres rares constitueix un 2 x 10 - ⁵ % del pes de l’escorça terrestre Fou descobert l’any 1879 per P Cleve Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid Tm₂O₃ amb lantani o del fluorur TmF₃ amb calci El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344 En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que van de 161 a 176…

Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica , consistent en la possibilitat de…

El seu pes atòmic és 140,91 i fou descobert el 1885 per C Auer von Welsbach Ocorre a la natura en forma de praseodímia Pr 2 O 3 , com a constituent de la monazita, de la qual hom la separa per intercanvi iònic i extracció amb dissolvents Hom aconsegueix la preparació del metall per reducció del triclorur PrCl 3 amb calci a 1000°C És un metall tou, argentí, dúctil i malleable, que s’altera ràpidament en l’aire quan no és ben pur Existeix en dues formes allotròpiques α hexagonal, estable a baixa temperatura, i β cúbica, amb densitats 6,77 i 6,64 g/cmn, respectivament Es fon a 931°…

És soluble en l’aigua i els dissolvents orgànics Hom l’obté industrialment mitjançant la sulfonació del fenol i posterior nitració de l’àcid hidroxibenzensulfònic així obtingut Presenta caràcter oxidant i reacciona violentament amb els metalls i òxids metàllics És emprat en la fabricació d’explosius, en medicina per al tractament tòpic de les cremades, i en la fabricació de colorants

Actua inhibint la síntesi de les hormones tiroidals, però no interfereix la captació de iode ni l’alliberament d’hormones ja formades i emmagatzemades a la glàndula Té una biodisponibilitat oral d’un 80% i és emprat en medicina per al tractament de l’hipertiroïdisme

És soluble en aigua, alcohol i èter Hom l’obté per escalfament en l’aire del metall És emprat en síntesi orgànica per a la hidroxilació d’olefines, d’acord amb l’esquema

Soluble en alcohol i aigua amb la qual forma àcid arsènic És obtingut per deshidratació tèrmica de l’àcid arsènic a 200°C A 400°C es descompon en anhídrid arsenós i oxigen Amb els àlcalis forma arsenats És emprat com a substància de partida per a la fabricació d’arsenats per a insecticides i per a obtenir colorants

És emprada en medicina com a analgèsic en la neuràlgia del trigemin i com a anticonvulsiu en el tractament profilàctic del gran mal

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…