Resultats de la cerca
Es mostren 470 resultats
hidrazina
Química
Líquid incolor que es fon a 1,4°C i bull a 113,5°C.
Fou descobert el 1889 per T Curtius Hom l’obté mitjançant el procés de Raschig Actua com a reductor enèrgic, reacciona amb els composts carbonilats donant hidrazones i amb els derivats dels àcids carboxílics produint hidrazides És emprada en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets
tuli
Química
Element químic, de nombre atòmic 69, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És el menys abundant dels metalls de les terres rares constitueix un 2 x 10 - ⁵ % del pes de l’escorça terrestre Fou descobert l’any 1879 per P Cleve Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid Tm₂O₃ amb lantani o del fluorur TmF₃ amb calci El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344 En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que van de 161 a 176…
ambigüitat
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’una forma (a qualsevol nivell de l’anàlisi lingüística) d’admetre diverses interpretacions, semàntiques o funcionals.
Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica , consistent en la possibilitat de…
praseodimi
Química
Element metàl·lic, de nombre atòmic 59, pertanyent a la família dels lantànids.
El seu pes atòmic és 140,91 i fou descobert el 1885 per C Auer von Welsbach Ocorre a la natura en forma de praseodímia Pr 2 O 3 , com a constituent de la monazita, de la qual hom la separa per intercanvi iònic i extracció amb dissolvents Hom aconsegueix la preparació del metall per reducció del triclorur PrCl 3 amb calci a 1000°C És un metall tou, argentí, dúctil i malleable, que s’altera ràpidament en l’aire quan no és ben pur Existeix en dues formes allotròpiques α hexagonal, estable a baixa temperatura, i β cúbica, amb densitats 6,77 i 6,64 g/cmn, respectivament Es fon a 931°…
àcid pícric
Química
Sòlid cristal·lí groc, de gust amargant i elevada toxicitat, que es fon a 122°C.
És soluble en l’aigua i els dissolvents orgànics Hom l’obté industrialment mitjançant la sulfonació del fenol i posterior nitració de l’àcid hidroxibenzensulfònic així obtingut Presenta caràcter oxidant i reacciona violentament amb els metalls i òxids metàllics És emprat en la fabricació d’explosius, en medicina per al tractament tòpic de les cremades, i en la fabricació de colorants
propiltiouracil
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina de color blanc i tast amarg que es fon a 218-221°C.
Actua inhibint la síntesi de les hormones tiroidals, però no interfereix la captació de iode ni l’alliberament d’hormones ja formades i emmagatzemades a la glàndula Té una biodisponibilitat oral d’un 80% i és emprat en medicina per al tractament de l’hipertiroïdisme
tetròxid d’osmi
Química
Sòlid cristal·lí groc, extremament tòxic, que es fon a 40°C i bull a 130°C.
És soluble en aigua, alcohol i èter Hom l’obté per escalfament en l’aire del metall És emprat en síntesi orgànica per a la hidroxilació d’olefines, d’acord amb l’esquema
pentòxid d’arsènic
Química
Sòlid blanc deliqüescent, metzinós, que es fon a 315°C, conegut també per anhídrid arsènic.
Soluble en alcohol i aigua amb la qual forma àcid arsènic És obtingut per deshidratació tèrmica de l’àcid arsènic a 200°C A 400°C es descompon en anhídrid arsenós i oxigen Amb els àlcalis forma arsenats És emprat com a substància de partida per a la fabricació d’arsenats per a insecticides i per a obtenir colorants
carbamazepina
Farmàcia
Química
Substància d’estructura anàloga a la dels antidepressius cíclics, que es fon a 205°C.
És emprada en medicina com a analgèsic en la neuràlgia del trigemin i com a anticonvulsiu en el tractament profilàctic del gran mal
quinina

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Alcaloide present a la quina
.
Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina