Resultats de la cerca
Es mostren 641 resultats
Hiperhidrosi
Patologia humana
La hiperhidrosi consisteix en la producció excessiva de suor, bé localitzada en una zona, com ara els palmells, o generalitzada en tot el cos L’alteració se sol iniciar en la pubertat i pot persistir alguns anys En general, millora cap a vint-i-cinc anys La hiperhidrosi generalitzada és deguda a una activitat desmesurada de les glàndules sudorípares, sovint generada per una alteració dels mecanismes de regulació de la temperatura corporal, de causa desconeguda De vegades, després d’un accés febril ocasionat per alguna malaltia, la sudoració es manté dies o mesos després que l’afecció causal…
Les teleforàcies
Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment…
dermatòfit
Biologia
Qualsevol dels fongs microscòpics que poden parasitar la pell i els seus annexos, dels gèneres Microsporum, Trichopyton i Epidermophyton
.
tuberals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides integrat per fongs hipogeus d’ascocarps tuberosos i generalment voluminosos.
L’aparell esporífer presenta externament un còrtex berrugós o llis i internament una trama d’hifes estèrils al voltant de la qual hi ha les hifes ascògenes, i també una xarxa de cambres irregularment sinuoses, que sovint comuniquen amb l’exterior Els ascs contenen d’1 a 8 ascòspores grosses i ornamentades El miceli forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere de l’ordre és la tòfona
binucleat | binucleada
Biologia
Dit de la fase del cicle vital que presenta aquesta mena de cèl·lules, com és freqüent en molts fongs.
acèrvul
Micologia
Aparell reproductor d’alguns fongs, constituït per una capa de conidiòfors que arrenquen d’un estroma pla i prim.
mascara
Fitopatologia
Micologia
Afecció d’algunes plantes arbòries produïda pel creixement sobre les fulles, de diversos fongs del grup de les capnodiàcies.
En són exemples la mascara de l’olivera i la de l’alzina Capnodium
clivellat
Fitopatologia
Malura criptogàmica produïda pels fongs ascomicets Venturia pirina
, que ataca el perer, i V. inaequalis
, que ataca el pomer.
Els fruits afectats presenten taques brunes i es clivellen Els tractaments són principalment preventius
fumagina
Micologia
Incrustació o polsim negrós que recobreix branquillons, fulles, excrements, etc, format per un entreteixit de micelis de fongs diversos.
alternariosi
Fitopatologia
Malaltia causada per fongs del gènere alternària, que produeix alteracions en el color de les fulles d’algunes plantes.
Són, generalment, taques de color castany negrós al llarg de pecíols i de nervis que s’escampen fins a provocar la caiguda de la fulla i el podriment de les arrels o els tubercles En són afectats sobretot les patateres, els cítrics, les cols i els clavells