La hiperhidrosi consisteix en la producció excessiva de suor, bé localitzada en una zona, com ara els palmells, o generalitzada en tot el cos. L’alteració se sol iniciar en la pubertat i pot persistir alguns anys. En general, millora cap a vint-i-cinc anys.
La hiperhidrosi generalitzada és deguda a una activitat desmesurada de les glàndules sudorípares, sovint generada per una alteració dels mecanismes de regulació de la temperatura corporal, de causa desconeguda. De vegades, després d’un accés febril ocasionat per alguna malaltia, la sudoració es manté dies o mesos després que l’afecció causal ha guarit. Igualment, pot causar hiperhidrosi generalitzada un excés de begudes alcohòliques, l’obesitat i diverses malalties, com ara la gota, la diabetis o l’hipertiroïdisme. La tensió emocional també incrementa la suor, però especialment als palmells, les plantes dels peus, la cara i les aixelles.
Quan el trastorn es localitza únicament als palmells, o les plantes dels peus, és de causa desconeguda. Generalment no és regular. Es presenta per situacions d’estrès emocional i sol empitjorar a l’estiu. És habitual que les mans estiguin fredes i, de vegades, d’un color blavós.
Si la hiperhidrosi és molt intensa, pot provocar la maceració de la pell, fins que es fissura i es descarna. Bacteris o fongs infecten amb facilitat la pell macerada, el desenvolupament dels quals pot causar una olor característica semblant a la que fa la floridura.
Per a determinar-ne el factor causal, habitualment s’han d’efectuar diverses proves per tal de comprovar si existeix alguna malaltia que podria haver generat el trastorn. En aquest cas, el tractament de la malaltia causal sol eliminar la hiperhidrosi. Quan no és possible de determinar-ne la causa, hom pot tractar aquesta alteració amb substàncies antiperspirants, que eviten la secreció de suor. Aquest tipus de substàncies es poden aplicar en forma de pólvores directament sobre la pell, o bé dissoltes en aigua, on hom submergeix les mans o els peus. A les aixelles i els plecs cutanis, és possible d’aplicar-hi antiperspirants en crema.
Quan es tracta d’hiperhidrosis generalitzades molt severes, hom pot emprar medicaments que disminueixen la producció de suor. Aquests fàrmacs presenten l’inconvenient que minven també d’altres secrecions, i poden causar efectes secundaris, com ara defectes de visió o augment de la temperatura corporal. Quan el trastorn té un origen psicològic, de vegades són útils la psicoteràpia o els medicaments tranquil·litzants.