Resultats de la cerca

El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…

Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal…

En futbol i waterpolo, aturada de la pilota que fa el porter, amb les mans o amb els braços, subjectant-la fortament amb el cos En handbol, intercepció que fa un jugador defensor a la pilota, desviant-la o aturant-la amb les mans o amb qualsevol part del cos dels genolls en amunt, llevat del porter que pot fer-ho amb qualsevol part del cos En boxa, aturada d’un cop interposant una part poc sensible del cos entre una altra de més sensible i el guant de l’adversari En taekwondo, acció defensiva que consisteix a aturar els cops d’un adversari amb una part poc sensible…

La forma α, de més gran estabilitat, basa la seva estructura en cadenes entrecreuades de tetràedes de SO 4 units mitjançant dos àtoms d’oxigen, presenta consistència fibrosa, es fon a 16,83°C i bull a 44,8°C És fortament corrosiu i es combina amb l’aigua amb formació d’àcid sulfúric i gran alliberament d’energia SO 3 +H 2 O →H 2 SO 4 +21,3 kcal/mol És soluble en l’àcid sulfúric òleum Hom l’obtè, generalment in situ , per oxidació del diòxid de sofre catalitzada per òxids de nitrogen mètode de les cambres de plom o per esponja de platí o pentòxid de vanadi V 2 O 5 mètode de…

Els guanxes no formaven una població homogènia, sinó un complex ètnic format per diverses aportacions, i que encara avui dia, i per sota de les fortes contribucions hispàniques, és possible de distingir l’ home de Cromanyó prehistòric, descendent dels grups d’aquest tipus del nord d’Àfrica, els paleomediterranis, del tipus també prehistòric de Comba-Capèla, els mediterranis, els armènids, procedents de l’Orient, els nòrdics prehistòrics i els negres, descendents probablement d’esclaus africans A l’arribada dels colonitzadors es dedicaven ja al conreu de la terra i a la ramaderia, però encara…

D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos Habiten a la zona…

Els sulfurs dels metalls alcalins i alcalinoterris són fonamentalment iònics, i presenten solubilitat en l’aigua, amb hidròlisi fortament alcalina Per escalfament de les seves solucions amb sofre formen polisulfurs Els sulfurs dels metalls alcalins tenen aplicació en la indústria del paper i en la del cuir Els sulfurs dels altres metalls, que són insolubles en l’aigua, són freqüentment no estequiomètrics, i poden ésser considerats més aviat com a fases no estequiomètriques que no pas com a composts definits Són sovint polimòrfics, i molts presenten caràcter semimetàllic o…

Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la Necessita un…

Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica…

Estudià harmonia, contrapunt i piano a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es diplomà el 1949, i posteriorment musicologia a la Universitat de Hèlsinki Entre el 1959 i el 1963 fou professor de composició de l’Acadèmia Sibelius i el 1966 fou nomenat membre de la Societat de Compositors Finesos També realitzà una intensa tasca com a crític musical Fortament arrelat a la música occidental — amb un ampli ventall d’influències que abracen de JS Bach a B Bartók — , l’interès de la seva obra rau en la troballa d’un llenguatge nacionalista combinat amb el de la tradició occidental D’allò…