Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
Borja

Armes dels Borja
Família probablement oriünda de Borja (Aragó), establerta a Xàtiva i que adquirí una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI.
Dos dels seus membres foren papes Alfons de Borja — Calixt III — 1456-58 i Roderic de Borja — Alexandre VI — 1492-1503 Tant l’un com l’altre practicaren generosament el nepotisme Alexandre VI obtingué per als seus fills diversos títols nobiliaris d’Itàlia, de França i de Catalunya-Aragó Les famílies dels papes Calitx III i Alexandre VI de Borja El cognom Borja sovint italianitzat Borgia apareix vinculat a no pocs cardenals de l’època, a moltíssims bisbes la mitra de València, particularment, els pertangué del 1429 al 1511 i a un sant, Francesc de Borja i d’Aragó , general dels jesuïtes La…
Eines
Historiografia catalana
Revista de l’Institut d’Ensenyament Secundari Pare Eduard Vitoria apareguda a Alcoi l’any 1983.
A partir del número 17 1999, el subtítol de Revista interdisciplinar se substituí pel de Revista de cultura i ensenyament Del núm 1-2 1983 al 9-10 1986, presentà una periodicitat anual i una doble numeració Entre el núm 11-12 1990 i el 15-16 1995 aparegué irregularment, i des del núm 17 1999 reprengué la regularitat anual, però amb numeració única, i es canvià el format, la maquetació i l’organització dels continguts Fins al núm 15-16 1995 inclogué una secció d’Humanitats, amb articles d’història comarcal Als darrers números, els articles d’història s’han repartit entre seccions diferents en…
Sanç de Cardona i Roís de Liori
Història
Primer marquès de Guadalest (1542).
Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, neta de Cristòfor Colom Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassalls una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i cercà…
Felip Pau de San Leocadio
Pintura
Pintor.
Tot i que es dubta que fos fill de Paolo di San Leocadio, la seva estètica s’integra de ple en la renovació italianitzant iniciada a València per aquell i, en un altre sentit, per Yáñez i Llanos Hi ha referències documentals de la illuminació per ell, el 1532, del manuscrit dels Furs de la generalitat de València, i, deu anys després, de la seva pertinença al gremi de pintors de la ciutat La seva obra principal és del 1525 el retaule procedent del convent de Sant Domènec València, Museu de Belles Arts, que representa escenes de la vida del sant tractades amb gran sentit de la plasticitat i…
Jaume Serra
Cristianisme
Cardenal.
Parent de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma, essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d’Oristany Sardenya el 1492, arxidiòcesi que mai no visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós Fou l’home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II L’epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran vàlua històrica i filològica El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l’any següent li atorgà l’administració de…
Jeroni Amiguet i Breçó
Literatura llatina
Lingüística i sociolingüística
Medicina
Metge i llatinista.
Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco L’any…
,
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Tercer comte de Cardona (1442-71) i comte consort de Prades.
Fill de Joan Ramon Folc I i de Joana de Gandia El 1404 el seu pare li cedí el vescomtat de Vilamur El 1418, fallit el seu projecte de casament amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume el Dissortat, es casà amb Joana de Prades, germana de la reina Margarida La seva muller heretà el comtat de Prades i la baronia d’Entença, per sentència reial del 1425 D’aquesta manera Celdoni Ermenter adquirí una categoria nobiliària superior a la de Cardona Com a comte de Prades intervingué activament en la vida parlamentària del seu temps, sempre al costat del seu pare A la mort d’aquest 1442 renuncià el…
Jordi Grimau Gragera
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Format al JAC Sants, s’incorporà al FC Barcelona l’any 1995 i passà per tots els equips de formació fins a arribar a l’equip de Lliga EBA la temporada 2001-02, que també debutà a l’ACB amb el primer equip La temporada 2002-03 fitxà pel Caprabo Lleida de l’ACB i jugà al seu equip vinculat a la Lliga EBA, el CB Montsó d’Osca Acabà la temporada cedit al Gijón Basket de LEB La campanya 2003-04 fou jugador de l’Aigües de València Gandia de LEB 2 La següent 2004-05 s’incorporà al CB Tarragona de LEB i la temporada 2005-06 fitxà pel Tau de Vitòria de l’ACB, on fou campió de Copa La temporada 2006-07…
Segona Germania
Història
Revolta pagesa antisenyorial que es produí el 1693 al sud del Xúquer i més concretament als pobles de l’antiga governació de Xàtiva.
El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…
l’Ermita
Entitat de població del municipi de Gandia (Safor), situat dins l’enclavament de la Marjuquera
.
Es localitza 5 km a l’W de la ciutat i als vessants del Mondúber
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina