Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
Lluís IX de França
Història
Rei de França (1226-70).
Fill de Lluís VIII i de Blanca de Castella El seu regnat començà sota la regència de la seva mare, que el 1229 signà amb el comte Ramon VII de Tolosa el tractat de París, pel qual pactaren l’eixamplament territorial de França i l’extermini dels heretges albigesos del Llenguadoc La creació d’una monarquia nacional forta i la defensa de la fe catòlica foren les finalitats més importants de la seva política El seu prestigi personal, basat en una reputació d’home savi, equànime i sant, fou un instrument no gens menyspreable per al seu programa El reforçament del poder reial es basà…
Paul M. Nurse
Bioquímica
Fisiòleg britànic.
Estudià a les universitats de Birmingham i East Anglia, on es doctorà en biologia cellular i bioquímica 1973 Ha estat professor de les universitats d’Edimburg i Oxford i actualment és director general de la Imperial Cancer Research Foundation de Londres Ha investigat els mecanismes moleculars que regulen el cicle cellular i la divisió de la cèllula, i ha identificat i clonat diversos gens que controlen el cicle cellular Un d’aquests, el gen CDK1 cyclin dependent kinase 1 , codifica un enzim que actua controlant la duplicació de l’ADN i la seva separació durant la divisió…
Montserrat Bacardí i Tomàs
Literatura catalana
Assagista.
Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha dut a terme diverses tasques editorials i coordina, des del 1998, Quaderns Revista de Traducció Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda La temptació de la poesia 1989, Cent anys de traducció al català 1891-1990 Antologia 1998, Anna Murià El vici d’escriure 2004, El Quixot en català 2006, Catalans a Buenos Aires 2009, La traducció catalana sota el franquisme 2012…
Michel Déon
Literatura francesa
Nom pel qual fou conegut l’escriptor francès Édouard Michel.
Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial fins el 1942, durant l’ocupació alemanya fou secretari de redacció d’ Action Française Visqué habitualment fora de França, fins a mitjan anys cinquanta com a corresponsal i, posteriorment, ja dedicat exclusivament a la literatura Després d’alguns anys a Grècia, el 1969 fixà la residència a Itàlia Membre del grup literari anomenat Jove Dreta, la seva narrativa palesa un individualisme aristocràtic i una insolència elegant, pessimista i plena de nostàlgia, amb influències de Stendhal, Montherland i Drieu Je ne veux jamais l’oublier 1950, La corrida 1952,…
adverbi
Gramàtica
Categoria gramatical que serveix essencialment per modificar la significació de l’adjectiu, del verb o d’un altre adverbi, ampliant, precisant o matisant el significat del mot que acompanya.
Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…
Ernst Toch
Música
Compositor austríac naturalitzat nord-americà.
Després d’abandonar la carrera de medicina, començà a aprendre composició de manera autodidàctica a partir de l’estudi dels quartets de corda de WA Mozart i altres obres clàssiques La seva Simfonia de cambra en fa M el feu mereixedor del Premi Mozart de Frankfurt 1909, ciutat on s’installà temporalment per estudiar piano Del 1913 al 1929 fou professor de composició a la Musikhochschule de Mannheim Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on es dedicà a la docència i a la composició fins que el 1933, per la seva condició de jueu, es veié obligat a abandonar Alemanya De primer anà a Londres i…
determinisme
Geografia
Corrent del pensament geogràfic que intenta d’explicar els fets mitjançant la influència decisiva dels condicionaments naturals.
Hom no pot parlar d’un determinisme absolut, per tal com no es dóna gairebé mai una dependència total entre els fets físics i l’acció de l’home Hi ha, però, una certa interconnexió La influència dels factors físics relleu, clima, hidrografia, sòls, mantell vegetal té un pes no gens negligible segons les condicions tècniques, la voluntat i l’organització de cada lloc Hom pot admetre, doncs, que el determinisme existeix més o menys en funció del grau de desenvolupament cultural i tècnic d’un grup humà concret Els pobles molt endarrerits culturalment com els indígenes de l’Amazones…
Azerbaidjan 2009
Estat
Els acords als quals van arribar el 2009 Armènia i Turquia, per tal de reobrir les fronteres i normalitzar les relacions, no van agradar gens a Bakú, que va veure amb preocupació com el seu principal aliat es reconciliava amb el seu enemic L'Azerbaidjan veu perillar la recuperació de Nagorno-Karabakh i les zones veïnes, ocupades per Armènia des de fa gairebé dues dècades Com a conseqüència, l'Azerbaidjan va amenaçar de revisar els preus que Turquia ha de pagar pel gas que hi arriba des de la mar Càspia Entretant, la crisi econòmica es va fer sentir a l'Azerbaidjan, però no…
Sant Martí de Les
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu, a la vall de l’Aude.
Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer 1044 m, els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas El poble 362 m d’altitud es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont L’església parroquial fou refeta al segle XIX Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les , benedictí, que existia ja a la fi del segle IX El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions, entre les…
Talassèmia
Patologia humana
Definició Reben el nom de talassèmia una sèrie d’alteracions genètiques hereditàries que generen una síntesi anormal o insuficient d’hemoglobina, el pigment vermell contingut als eritròcits o glòbuls vermells En conseqüència, es presenta una anèmia d’intensitat variable segons els casos, de vegades mínima i asimptomàtica, i d’altres tan intensa que és incompatible amb la vida Freqüència La talassèmia constitueix una malaltia relativament freqüent en algunes poblacions, sobretot les de la conca de la Mediterrània En l’àrea dels Països Catalans la incidència de portadors de l’alteració genètica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina