Resultats de la cerca
Es mostren 1212 resultats
Henry Kamen
Historiografia catalana
Hispanista anglès.
Cursà estudis d’història a la Universitat d’Oxford i exercí la docència a les universitats de Warwick Anglaterra i Wisconsin, a Madison Estats Units En l’actualitat és professor d’investigació del CSIC a Barcelona Inicià aviat una tasca important que no ha deixat mai de banda la divulgació històrica d’alt nivell Publicà un excellent manual sobre la societat europea dels s xvi i xvii The Iron Century Social Change in Europe 1580-1660 , 1971, i un llibre sobre la idea de tolerància a l’Europa moderna, una obra on s’analitza prou clarament el binomi política i religió The Rise of Toleration ,…
Namur
Ciutat
Capital de la província de Namur, Bèlgica.
Situada a la confluència del Sambre i del Mosa, és un centre comercial i un nus de comunicacions important Indústria siderúrgica alimentada pels jaciments carbonífers de la regió, fabricació de ceràmiques, sabons i cuirs Seu d’un comtat i ciutat important a l’edat mitjana, durant els s XVII i XVIII tingué un gran interès estratègic En la guerra que la monarquia hispànica i França sostenien des del 1688 i que el 1692 s’estengué als Països Baixos, Namur caigué en poder dels francesos, dirigits per Lluís XIV de França i Vauban Reconquerida 1695 per Guillem III d’Anglaterra,…
Gerba
Illa
Illa de Tunísia, al golf de Gabes, prop del litoral.
És densament poblada, amb més de 100 h/km 2 La cobreix una capa calcària i rep més de 200 mm de pluges anuals, la qual cosa hi possibilita l’existència de conreus de cereals de secà posseeix també oliveres i palmeres i, als llocs de regadiu, productes d’horta Una altra activitat important és la pesca, principalment d’esponges, molt abundants als encontorns L’única indústria és de caràcter artesanal mantes La capital és Houmt-Souk Pertanyent a Roma, fou ocupada pels musulmans 655, pels normands 1135 i pels almohades 1160 Conquerida pels catalans de Roger de Lloria el 1284, el 1286 li foren…
esquadra
Militar
A partir del s XVI, unitat naval permanent composta de dos vaixells homogenis o més (normalment galeres) amb finalitat bàsicament defensiva, posada sota el comandament d’un capità general.
En cas necessari, una part de les galeres podien desprendre-se'n i constituir unitats tàctiques temporals que, també amb el nom d’esquadra, eren incorporades a l’armada L' esquadra de galeres d’Espanya, constituïda el 1530 com a nucli de les forces navals de la monarquia hispànica a la Mediterrània, constava de 8 a 15 galeres al s XVII arribà a superar les 50 unitats, i fou dividida en dues esquadres independents galeres de Castella i galeres del regne d’Aragó L' esquadra de galeres de Nàpols, creada el 1535 de 9 a 50 galeres, i l' esquadra de galeres de Sicília , organitzada ja el 1510 de 5…
fíbula

Fíbules pertanyents a l’Edat de Bronze trobades a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí
© Fototeca.cat
Arqueologia
Sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos.
Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han estat…
Ernest Belenguer i Cebrià
Historiografia
Historiador.
Es llicencià a la Universitat de València 1963-68, on JReglà li dirigí la tesi doctoral València en la crisi del segle XV 1976 El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona Catedràtic d’història moderna des del 1980 Universitat de les Illes Balears, exerceix com a tal a la Universitat de Barcelona 1986 Collabora en revistes especialitzades Ha publicat Cortes del reinado de Fernando el Católico 1972, La Corona de Aragón en la época de Felipe II 1986, Felipe II en sus dominios jamás se ponía el Sol 1988, Jaume I a través de la Història 1984, El Imperio Hispánico 1995, Cataluña de…
espardenya

Espardenyes de cànem típiques de pagès
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial a la…
bufó
Història
Individu, generalment amb alguna deformitat física, que, a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis, exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Hi havia bufons a les antigues corts persa i faraònica egípcia També foren coneguts entre els grecs i els romans en parlen Marcial i Suetoni, i és probable que inspiressin els personatges de la comèdia atellana i posteriorment els de la Commedia dell’Arte Durant l’edat mitjana foren molt populars, i freqüentaren les corts dels nobles i els eclesiàstics A la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Nàpols, figurà Antoni Tallander, conegut per Mossèn Borra A la cort francesa de Lluís XII i de Francesc I i a la hispànica dels Àustria tingueren un paper molt destacat, i alguns d’ells, com…
Aleksandr Abramovič Krein
Música
Compositor i violoncel·lista rus.
Estudià violoncel amb AE Glen i composició al Conservatori de Moscou amb L Nikolajev, R Glière i B Javorskij Feu classes al Conservatori Popular 1912-17 i treballà al Comissariat d’Instrucció 1918-27 i a l’Editora Estatal de Música Collaborà en les obres del Teatre Hebraic de Moscou i exercí de crític musical Si bé els primers anys del règim soviètic encara estigué sota la influència del seu amic A Skr’abin, aviat formà part de l’Associació per a la Música Contemporània, amb N Roslavec i A Mosolov El seu interès pels diferents folklores orientals deixà pas a fórmules menys personals i més…
Christophe Plantin
Música
Editor de música francoflamenc.
Establert a Anvers el 1549, hi obrí un taller d’impressió el 1555, que es convertí en un dels més importants dels Països Baixos del seu temps Obtingué un privilegi reial d’impressió de missals i devocionaris per a tots els dominis de Felip II, que exportà sobretot a la monarquia hispànica En 1576-83, arran del setge espanyol a Anvers, s’establí a Leiden, on obrí un taller A banda d’un gran nombre de cantorals litúrgics, publicà vuit misses 1578 de Georges de la Hèle, la Missa Benedicta es 1579 de Philippe de Monte, quatre misses 1581 d’Alard du Gaucquier, i madrigals i cançons 1581 de Severin…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina