Resultats de la cerca

Format a Itàlia, després de la revolució castrista 1959 dirigí l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos ICAIC, des d’on impulsà el desenvolupament del cinema cubà Com a realitzador, hom pot destacar Cuba baila 1960, El joven rebelde 1961, Aventuras de Juan Quin Quin 1967, els documentals  Tercer Mundo, Tercera Guerra Mundial 1969 i La sexta parte del mundo 1977, el musical Son o no son 1980, La inútil muerte de mi socio Manolo 1989, El plano 1993 i Reina y Rey 1994, que obtingué diversos premis

Fill de Valerià , fou associat al poder imperial des del 253 i es féu càrrec de l’Occident Perseguí els cristians i lluità contra els bàrbars al Rin i al Danubi Fet presoner el seu pare pels perses 260, restà ell com a únic emperador, després d’eliminar els usurpadors Macrià i Quietus a Orient Aleshores atacà el senat, reformà l’exèrcit i atorgà també llibertat als cristians Protegí els filòsofs i impulsà la cultura, però el seu assassinat, arran d’una revolta militar, donà origen a una nova crisi

Stadhouder dels Països Baixos del Nord des del 1625 d’Holanda, Zelanda, Utrecht, Overijssel i Gelderland i des del 1640 de Groninga, Frísia i Drenthe Tercer fill de Guillem I el Taciturn, succeí 1625 el seu germà Maurici I El 1625 fou nomenat capità i almirall general de les Províncies Unides i conquerí ‘s-Hertogenbosch 1629, Maastricht 1632 i Breda 1637 Fou un hàbil general i home d’estat, creà una poderosa flota naval i impulsà el desenvolupament del domini colonial holandès Escriví les seves memòries, que foren publicades el 1733

Germà del metge Ramon Coll i Pujol Fou catedràtic de dret penal a la Universitat de Barcelona 1883 i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1888-89 Milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1896, senador 1899-1904 i alcalde de Barcelona en cinc ocasions, els anys 1884, 1890, 1897, 1900 i 1909 durant la Setmana Tràgica Partidari del proteccionisme industrial, presidí la Junta d’Obres del Port de Barcelona i la Societat Econòmica d’Amics del País i impulsà l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

Tipògraf, impulsà la revista anarquista Espartaco de Barcelona 1906 Des del 1907, fou dirigent de Solidaritat Obrera Contrari al lerrouxisme, en 1908-09 desencadenà un conflicte entre els sindicats i la impremta La Neotipia, editora d' El Progreso , de Lerroux Fou detingut el primer dia de la Setmana Tràgica Encapçalà després el grup “14 de Maig”, que des del 1910 publicà Tierra y Libertad El 1919 la seva impremta fou assaltada i ell empresonat 1919-21 Des del 1932 fou administrador de Solidaridad Obrera És autor d' Alejandro Lerroux tal cual es 1907

Era fill d’Enric X el Superb mort pels volts del 1108, que, com a gendre de Lotari III, havia estat candidat a la corona imperial Conquerí i colonitzà les terres de l’orient d’Alemanya, ocupades pels eslaus Fundà noves ciutats Lübeck, Munic i Brunsvic, impulsà el creixement d’unes altres Hamburg i aconseguí el desenvolupament comercial i mercantil dels seus estats En negar-se a ajudar Frederic I en l’expedició a Itàlia, fou desposseït dels seus territoris, llevat dels de Brunsvic i Lübeck Més tard es reconcilià amb l’emperador 1194

Entrà a la directiva del CD Manresa la temporada 1966-67, i la següent en fou el secretari general i l’equip aconseguí per primera vegada l’ascens a la primera divisió 1968 Impulsà la construcció del Vell Congost, inaugurat el 1968 La temporada 1970-71 presidí el club, i després seguí a la junta directiva El 1979, un cop desvinculat del CD Manresa, participà en la creació del Manresa Esportiu Bàsquet, que posteriorment es convertí en el Bàsquet Manresa SAE, del qual formà part del consell directiu

Competí en bicicleta tot terreny en els equips Power Bike i Bicisprint, on passà del camp a través al descens Entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme com a responsable de la secció de descens 2004-10 i elaborà una nova normativa de la disciplina, incrementà el nombre de proves i la seva qualitat i impulsà el nou Bike Park de la Molina Creà noves competicions com l’Urban Cup, el Campionat de Catalunya de descens a quatre i la Mini Copa Catalana de descens

Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla

Fou secretari i vicepresident de la Federació Catalana de Piragüisme, que presideix des del desembre del 2008 Impulsà el Campionat del Món de piragüisme en eslàlom 2009, el Campionat d’Europa 2011 i la tercera prova de la Copa del Món 2012 a la Seu d’Urgell També fou membre del comitè organitzador del Campionat del Món de marató en aigües tranquilles a Banyoles 2010 És vocal de la Reial Federació Espanyola de Piragüisme També és professor de la Universitat de Lleida i investigador del Centre de Recerca en Energia Aplicada