Resultats de la cerca

Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i director de l’àrea de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center Especialista en enginyeria ambiental, modelització, gestió i tractament dels residus i contaminació de l’aire Dirigí l’Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental 1988-97 Fou membre del Consell Assessor per a la gestió dels Residus Industrials de la Generalitat de Catalunya 1991-95 Rebé el premi Rei Jaume I en l’apartat de protecció del medi ambient 1997

Ha experimentat un creixement espectacular, en part gràcies a la diversificació de les seves activitats material bèllic, investigació espacial, productes industrials, xarxa d’hotels Sheraton, companyia de lloguer de cotxes Avis, etc, algunes de les quals duu a terme dins els EUA mateix Té unitats productives a la majoria dels països occidentals El 1985 obtingué un volum de vendes de 12 714 milions de dòlars i ocupà 232 000 treballadors A Espanya participa a la Standard Eléctrica 77% i a Marconi Española 80%

Empreses comercials, industrials i de serveis, entitats públiques i òrgans de l’administració tenen en llurs dependències un aparell de maneig simplificat, amb un teclat mecanogràfic, que els permet d’enviar en qualsevol moment missatges a altres abonats o bé rebre'n La comunicació té lloc per via telefònica Els texts poden ésser transmesos directament a la línia o bé poden ésser enregistrats prèviament en una cinta de paper mitjançant un dispositiu perforador-codificador, que després transmet el missatge automàticament a gran velocitat

Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864 és autor de les façanes dels teatres Principal i de la Princesa de València, i de les places de toros de Yecla i de Requena Dirigí les obres de conducció d’aigües potables de València de la séquia de Morvedre, dels plans dels ferrocarrils de València a Almansa i de València al Grau, i de diverses carreteres i installacions industrials El seu estil és, en general, eclèctic, basat en un neoclassicisme lliure

Es llicencià a Barcelona 1913 i es doctorà el 1917 amb la tesi Electrólisis con corriente alterna Amplià estudis a Alemanya i a Suïssa, i en tornar-ne fou catedràtic de l’escola de perits industrials de Saragossa i de la de Madrid 1930 Collaborà amb Joan Abelló i Pascual en el camp de la indústria farmacèutica El 1940 esdevingué catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Madrid Realitzà tasques de recerca al CSIC El 1944 publicà La corrosión como fenómeno electroquímico

Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Dins una atmosfera surrealista, la seva obra inicial interpretava màquines i productes industrials Parade , 1930, Museum of Modern Art, Nova York És autor de The Eternal City 1934-37, Museum of Modern Art, evocació sarcàstica de la Roma mussoliniana Posteriorment preferí la interpretació d’elements naturals dins un cert realisme màgic Key West Beach , 1940, collecció Thrall Soby L’any 1972 féu una sèrie de bronzes sobre la bellesa i la sensualitat, els Bronzes de Venus , a partir del tema clàssic grec

Té per finalitat la coordinació en l’ús sistemàtic de la informació i la ciència i agrupa biblioteques, universitats, societats científiques, departaments governamentals i associacions d’industrials i comerciants Facilita als seus associats consultes bibliogràfiques, serveis d’informació, reproducció de documents, traduccions científiques Organitza reunions periòdiques i congressos anuals Publica, entre d’altres ASLIB Book List bibliografia científica anglesa seleccionada, ASLIB Proceedings ponències i discussions, Index to theses tesis doctorals acceptades a Anglaterra i Irlanda…

Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27

Després d’una estada a Alemanya, anà a París i es casà amb RDelaunay 1910, amb qui collaborà en la realització de diverses obres i prengué part en l' orfisme , que aplicà a les arts industrials i especialment als teixits i tots els elements de la moda, els quals tingueren un gran èxit en l’exposició d’arts decoratives del 1925 Després de la mort del seu marit 1941, començà una nova etapa, caracteritzada per la realització d’aiguades, d’una gran sensibilitat