Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
Ricard Rubio i Vives

Ricard Rubio i Vives
© DKV Joventut de Badalona
Basquetbol
Jugador de basquetbol, més conegut per Ricky Rubio.
Inicià la trajectòria com a jugador al club de la seva ciutat La temporada 2002-03 passà a formar part del Club Joventut de Badalona , amb el qual guanyà diversos campionats en les categories infantils i juvenils i els campionats d’Espanya i de Catalunya la temporada 2003-04, de la qual resultà proclamat màxim encistellador i jugador més valuós Al final de la temporada 2005-06, debutà al primer equip del Club Joventut de Badalona, i el 2006-07 signà el seu primer contracte professional i participà en l’Eurolliga La temporada següent 2007-08 guanyà la Copa del Rei i la Lliga…
,
cor
Actuació d’una coral
© CIC-Moià
Música
Societat coral.
El moviment artístic de difusió dels cors té per finalitat la formació musical del poble mitjançant l’execució i l’audició de la música coral Aquest moviment d’inspiració romàntica és basat en la revaloració de la cançó popular Durant el segle XIX aparegueren a Europa central nombroses agrupacions corals, formades per afeccionats a la música, que assumiren una funció educativa i social L’activitat coral es desenvolupà a les escoles, les universitats, les esglésies, les fàbriques, etc el repertori era format per harmonitzacions i glosses de cançons populars, polifonia a cappella…
homosexualitat
Psicologia
Atracció sexual envers individus del mateix sexe.
Si és entre dones també rep el nom de lesbianisme o safisme , i entre homes el de sodomia Segons els estudis estadístics fets per Kinsey i d’altres als EUA, el 37% dels homes han tingut, com a mínim, un contacte homosexual que ha acabat en orgasme exclusivament homosexuals n'hi ha, com a terme mitjà, el 6% Kinsey considerà que hauria d’establir-se un continu al llarg del qual hom aniria collocant els diferents individus segons la intensitat de llurs tendències sexuals, entenent això en un sentit molt ampli i sense pressuposar necessàriament una pràctica Elaborà una escala per detectar el…
Josep Obiols i Palau
Pintura
Pintor.
Es formà dins un estricte classicisme a l’Escola de Decoració que Torres-Garcia havia fundat 1913 a Sarrià El 1917 Esteve Monegal li dedicà a La Revista la composició poemàtica El que crec de Josep Obiols Illustrà el Sillabari Català i Cartipàs Català de Pau Romeva El 1918 feu la portada i les vinyetes de l’ Anuari de Catalunya de l’any anterior És autor del famós cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1919 El 1920 anà a Itàlia amb Carles Riba, on estigué fins el 1922, i restà molt impressionat pels muralistes del tres-cents i el quatre-cents Novament a…
Tipus de virus
Patologia humana
Actualment es coneixen milers d’espècies de virus La majoria d’aquestes espècies es repliquen en les cèllules vegetals, o bé són bacteriòfags , és a dir, que ho fan a l’interior de bacteris Unes 500 espècies de virus es repliquen a l’interior de cèllules d’organismes animals o de l’ésser humà Aquestes espècies s’anomenen virus animals Els virus animals se solen agrupar en diverses famílies o grups , segons una gran varietat de característiques Per convenció, les famílies de virus reben la seva denominació en llatí Entre aquestes característiques, doncs, les que més es tenen en compte són el…
Antoni Ros i Marbà
Música
Director d’orquestra.
Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El 1989 fou…
,
ressonància
Música
Estat en què es troba un sistema vibratori quan es mou sota l’efecte d’una excitació o força alternativa que té una freqüència igual a una de les seves freqüències pròpies.
La diferència entre el moviment del sistema en ressonància o fora de ressonància és que, per a una mateixa intensitat de força, l’amplitud en el primer cas és molt més gran En altres paraules, el sistema no oposa gairebé resistència Un esforç mínim condueix a una resposta màxima Un exemple quotidià es dona en els gronxadors dels parcs infantils per tal de mantenir l’oscillació amb un esforç mínim i un resultat òptim, cal sincronitzar els cops que s’hi apliquen amb la freqüència natural pròpia d’oscillació del gronxador L’existència de diverses freqüències de ressonància en un…
Conservació i difusió del patrimoni oral
Antecedents Al Museu Molí Paperer de Capellades es mostra el procés d’elaboració manual del paper, element imprescindible per al desenvolupament de la impremta i, per tant, del llibre imprès Enciclopèdia Catalana Des de la seva aparició durant el segle XV, el llibre va esdevenir un component essencial de la civilització occidental i, ara per ara, la seva desaparició tan controvertida entre especialistes de tota mena i anunciada com a inevitable, quan van aparèixer les anomenades noves tecnologies de la informació, no sembla que s’hagi de produir de manera immediata, ni tan sols si arribarà a…
fetitxisme
Manifestació o comportament sexual, resultat d’una fixació, generalment d’impressions infantils, que consisteix a contemplar o manipular un objecte o una part del cos determinats per a despertar l’apetència sexual o arribar fins i tot a l’orgasme.
Quan és obsessiu o impulsiu, i exlou qualsevol altra activitat, és considerat un cas de desviació sexual
civada

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina