Resultats de la cerca
Es mostren 6442 resultats
Pietro Torri
Música
Compositor italià.
El 1667 s’incorporà com a organista a la cort del marcgravi de Bayreuth, on el 1672 succeí a Johann Philipp Krieger com a mestre de capella Del 1684 al 1689 viatjà per Itàlia, i aquest darrer any feu d’organista a la cort de l’elector de Baviera Durant els anys següents treballà en diverses ciutats d’Europa, fins que el 1715 tornà a Munic, on romangué fins a la seva mort Compongué una vintena d’òperes, diversos oratoris i algunes obres dramàtiques, en què s’aprecia la influència de l’escola veneciana, però especialment d’Alessandro Scarlatti Durant la seva estada a Brusselles fou testimoni…
William Herschel
Música
Músic i astrònom britànic, nascut a Alemanya.
Abandonà l’escola el 1752 i entrà en una banda militar com a oboista i violinista Al final de la dècada del 1750 s’establí a Anglaterra, on treballà com a copista i, més tard, amb la banda militar de Durham Un concert per al duc de York inicià els seus lligams amb la família reial britànica El 1780 fou acceptat com a membre de la Bath Literary and Philosophical Society, i l’any següent descobrí el planeta Urà La seva darrera aparició com a músic professional tingué lloc el 1782, en un concert en què actuà com a organista Tot i assolir més celebritat com a astrònom, també exercí un paper…
Schulze
Música
Família d’orgueners alemanys.
El primer fou Johann Andreas Schulze ~1740-1810, que treballà a Milbilz i construí catorze orgues petits Fou seguit pel seu fill Johann Friedrich Milbilz 1793-Paulinzella, Turíngia 1858, deixeble d’Ehle a Stadtilm i que el 1815 s’establí pel seu compte El 1824 es traslladà a Paulinzella En 1824-25 collaborà amb ell Johann Gottlob Töpfer, que tingué influència en els orgueners de la família Schulze La reconstrucció de l’orgue de Halberstadt li valgué a Johann Friedrich els elogis de F Mendelssohn, però, en el cas de la de l’orgue de Wismar, la pèrdua de la sonoritat barroca motivà una polèmica…
Joan Crisòstom Ripollès
Música
Compositor i contralt valencià.
Format, probablement, a Tortosa, Sogorb, o Tarragona, cantà de contralt primer a la capella de la catedral de Tarragona del 1699 al 1708 Aquest darrer any oposità al magisteri de la catedral de Tortosa el capítol es decantà per ell durant la primera deliberació, però finalment optà per oferir el lloc a Josep Escorihuela, membre del tribunal examinador i mestre de capella de la seu de Tarragona Ripollès ocupà fins a la seva mort la plaça que Escorihuela havia deixat vacant a la seu de Tarragona La seva obra compositiva pertany als gèneres propis del repertori litúrgic i religiós, i mostra,…
Es funda l’Acadèmia dels Nocturns a València
Es funda l’Acadèmia dels Nocturns a València, acadèmia literària que, seguint el model de les italianes, agrupava literats i escriptors locals i rebia la influència del Segle d’Or castellà
Emma Lyon
Història
Dama anglesa, coneguda amb el nom de lady Hamilton
.
Es casà 1791 amb William Hamilton, ambaixador a Nàpols, i tingué una gran influència sobre la reina Maria Carolina de Nàpols Des del 1798 fou l’amant de l’almirall Nelson
Antonio Ballesteros y Beretta
Historiografia
Historiador castellà, catedràtic a les universitats de Sevilla i Madrid.
La seva obra de síntesi principal és la Historia de España y su influencia en la historia universal 1918-41 Dirigí la Historia de América y de los pueblos americanos 1945
Alberico di Montecassino
Cristianisme
Monjo, documentat al monestir de Montecassino des del 1057.
Intervingué en les discussions teològiques i polítiques del seu temps, sobre les quals deixà algunes obres Més influència, però, exerciren els seus tractats retòrics Breviarum de dictamine i les Flores rhetorici
Dubayy

Dubayy
CC Wonderful Pics
Capital de l’emirat de Dubayy.
Fou, fins a les descobertes petrolieres, el principal centre de l’estat, amb una important activitat marítima i financera La seva influència ha baixat, en profit d’Abū Ẓaby Té aeroport internacional
La Fontana de Oro
Història
Cafè madrileny on el 1820 s’establí la Sociedad de los Amigos del Orden.
Presidida en els inicis per Calvo de Rozas, aquesta societat patriòtica tingué la seva màxima influència en les manifestacions i els motins de la fi del 1820 i el començament del 1821
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina