Resultats de la cerca
Es mostren 1678 resultats
Constitució del 1837
Història
Constitució de la monarquia espanyola promulgada arran dels fets de La Granja
(12 d’agost de 1836).
Signada per la reina regent, Maria Cristina, en nom d’Isabel II, el 17 de juny de 1837, fou promulgada el 18 de juny Introduí, respecte a la constitució de Cadis , variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats al mateix temps que proclamava la sobirania nacional la constitució només era acceptada pel rei fugia de la confessionalitat expressa la religió catòlica només era considerada la religió “que professen els espanyols” i mantenia els principis del 1812 sobre els drets individuals, llibertat d’impremta, igualtat davant la llei, independència…
Santa Maria dels Turers (Banyoles)
Art romànic
L’església de Santa Maria era edificada en el lloc conegut aleshores com “ Turario ”, probablement un indret pantanós situat a la part més elevada de la vila El temple fou edificat al segle X pels monjos benedictins del monestir de Sant Esteve amb la intenció que fos la parròquia de la població Sembla que des d’un principi fou administrada per dos sacerdots amb els títols de capellà major i domer, als quals va afegir-se l’any 1265 un tercer sacerdot amb el títol de sagristà L’església és esmentada en una butlla papal de Benet VIII de l’any 1017 com a donació al monestir de Sant…
Massimo d’Azeglio
Pintura
Història
Literatura italiana
Nom amb el qual és conegut Massimo Taparelli, marquès d’Azeglio, polític, pintor i novel·lista italià.
Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres com a tal,…
Francesc Flos i Calcat
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i pedagog.
Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona Fou mestre al Masnou i fundador, a Barcelona, del Collegi Sant Jordi 1898, des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar, i participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ense-nyança Catalana 1899 Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic” 1917-22 Publicà Les escoles catalanes 1886, L’ensenyança en les escoles catalanes 1887, i, entre altres textos per a l’ensenyament, una innovadora Geografia de Catalunya 1896 i inicià un Cançoner…
European Telecommunications Satellite Organisation
Astronàutica
Organització Europea de Telecomunicacions per Satèl·lit.
La companyia es fundà l’any 1977, i rebé el suport del programa de coets llançadors Ariane de l’ESA, amb la intenció d’independitzar el sector espacial europeu El seu primer satèllit EUTELSAT F1 es llançà l’any 1983, i l’any 2000 la companyia ja tenia una flota de 18 satèllits treballant a la banda Ku, que oferien 750 canals de televisió i 450 de ràdio a Europa, Àfrica i el Pròxim Orient Quasi 500 dels canals de televisió eren emesos pels cinc satèllits HOT BIRD, la xarxa de distribució per satèllit més llarga del món EUTELSAT disposa d’una flota de 23 satèllits Aquests es…
Tiberi Semproni Grac
Història
Política
Polític romà.
Fill de T Semproni Grac, que havia assolit dues vegades el consolat, i de Cornèlia, filla d’Escipió Africà El 147 aC prengué part en el setge de Cartago al costat d’Escipió Emilià El 137 era qüestor en l’exèrcit romà que assetjava Numància, i el 133 aC fou elegit tribú de la plebs Presentà un projecte de llei agrària per a resoldre el problema del latifundi, potser amb la intenció d’enfortir el grup social que proporcionava la base de l’exèrcit L’oligarquia s’oposà a la llei, que fou aplaudida per la plebs Grac féu destituir l’altre tribú que s’hi oposava i n'obtingué l’aprovació…
Benjamin Jonson
Teatre
Autor dramàtic anglès.
Orfe d’un predicador, i criat per un paleta, aprengué aquest ofici i serví com a soldat a Flandes després fou, des del 1597, actor i autor Escriví nombroses comèdies i dues tragèdies, Sejanus 1603 i Catilina 1611, en què sobre una estructura simple es destaca l’estudi de caràcters i la intenció satírica Les dues comèdies més reeixides són Volpone or the Fox 1605 traduïda al català per Rafael Tasis i The Alchimist 1610, i també Every Man out of his Humour 1598, que el féu famós, i The Poetaster 1602 És autor de nombroses màscares masques per a la cort de Jaume I The Masque of…
Galceran Marquet
Història
Vicealmirall de Catalunya, conegut amb l’àlies d’Albanell.
Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però l’hi retornà…
,
finestra de cerca
Electrònica i informàtica
Finestra que permet la introducció d’una cadena de caràcters amb la intenció de fer una cerca d’informació a internet.
comèdia
Teatre
Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la seva intenció generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina