L’església de Santa Maria era edificada en el lloc conegut aleshores com “Turario”, probablement un indret pantanós situat a la part més elevada de la vila.
El temple fou edificat al segle X pels monjos benedictins del monestir de Sant Esteve amb la intenció que fos la parròquia de la població. Sembla que des d’un principi fou administrada per dos sacerdots amb els títols de capellà major i domer, als quals va afegir-se l’any 1265 un tercer sacerdot amb el títol de sagristà. L’església és esmentada en una butlla papal de Benet VIII de l’any 1017 com a donació al monestir de Sant Esteve, possessió refermada l’any 1174 per una altra butlla papal, en aquest cas d’Alexandre II.
L’antiga església romànica fou enderrocada l’any 1270, en què el bisbe Pere de Castellnou n’autoritzà la demolició i la construcció d’un nou temple d’estil gòtic.