Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
Joan Gomis i Sanahuja
Literatura catalana
Assagista i novel·lista.
Fou un dels fundadors de la revista “El Ciervo” amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba 1979 i Cristianisme i…
Israel/Palestina 2010
Estat
Sota la pressió dels Estats Units i amb l’aprovació de la Lliga Àrab, el president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, va acordar obrir converses amb Israel durant quatre mesos i sota la supervisió de l’enviat nord-americà George Mitchell, com a preludi a la represa de les converses de pau, suspeses des del desembre del 2008 Les discussions, que es van iniciar el 8 de març, es van acabar l’endemà, quan Abbas va condemnar l’anunci israelià de construcció de 1600 nous habitatges per a colons a Jerusalem El nou repte d’Israel va provocar una greu crisi diplomàtica amb els Estats Units i va…
Egon Bahr
Política
Polític alemany.
Ocultà l'origen jueu de la seva àvia materna i fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial 1942-44 Després de la guerra, treballà com a periodista en diversos mitjans de comunicació, entre d'altres, a la Rundfunk im amerikanischen Sektor, RIAS ‘Radiodifusió al Sector Americà’ de Berlín El 1956 s’afilià al Partit Socialdemòcrata i esdevingué un estret collaborador de Willy Brandt , del qual fou portaveu durant l’etapa d’aquest com a alcalde del Berlín Occidental 1957-1966 i secretari d’Afers Especials del Ministeri d’Afers Estrangers 1964-69 Elegit Brandt canceller 1969, fou…
Cloenda de l’Any Llull
Comença la cloenda de l’Any Llull, que ha celebrat el setè centenari de la mort de l’escriptor i filòsof, amb dos actes simultanis un a Jerusalem i l’altre a Barcelona L’elecció de Jerusalem obeeix al fet que la ciutat representa la confluència de les tres grans religions que van centrar la vida de Llull A Barcelona es representa l’espectacle Entre la vinya i el fenollar , al Teatre Nacional de Catalunya El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el conseller català de Cultura, Santi Vila, i la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears…
Jevgenij Petrov
Literatura
Pseudònim de Jevgenij Petrovič Katajev, escriptor ucraïnès en llengua russa.
Escriví conjuntament amb Il’ja Arnol’dovič Fajnzil’berg, jueu ucraïnès conegut amb el pseudònim d' Il’ja Il’f Odessa 1897 — 1937 Després de dedicar-se cadascú pel seu cantó a activitats molt diverses, es conegueren a Moscou quan tots dos ja eren escriptors dedicats preferentment a la sàtira en revistes i diaris Llur obra individual pràcticament desaparegué enfront de la popularitat de l’obra en comú Recrearen un gènere ja popular a Rússia i produïren una obra encara molt estimada Dvenadcat’ stul’jev ‘Les dotze cadires’, 1928 és una novella satírica en què, utilitzant el gènere…
Yitzhak Rabin
Yitzhak Rabin
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Polític i militar israelià.
Estudià agricultura i en 1943-48 fou oficial de la divisió jueva Palmach, que lluità al costat dels aliats a la Segona Guerra Mundial El 1948 defensà Jerusalem en la primera guerra araboisraeliana guerres araboisraelianes , i fins el 1968 ocupà càrrecs a l’exèrcit israelià, entre els quals, cap d’estat major 1964-68 Ambaixador als EUA 1968-73, fou diputat des del 1974 pel partit laborista, que liderà en 1974-77 anys en què també succeí Golda Meir com a primer ministre, i des del 1992 Ministre de Defensa en el govern d’unitat de 1984-86 i en 1986-90 en el govern del Likud presidit per IŠamir…
Kurt Weill
Música
Compositor alemany naturalitzat nord-americà.
Llevat d’una primera etapa experimental, la seva producció és una síntesi de gèneres populars i música ‘culta’ Sobresortí especialment en les obres escèniques la seva collaboració amb el dramaturg Bertolt Brecht arribà a un grau de compenetració que donà com a resultat obres mestres Die Dreigroschenoper ‘L’òpera de tres rals’, 1928, Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny ‘Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny’, 1928, Happy end 1929, Der Jasager ‘L’escolà d’amén’, 1930, Die sieben Todsünden ‘Els set pecats mortals’, 1933, totes sàtires socials, a més de la cantata Der Lindberghflug ‘El vol…
Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica.
En fou el precedent l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, constituïda el 1985 a Tàrrega, presidida fins el 1988 per Jaume Riera i Sans i posteriorment, fins el 1992, per Eduard Feliu i Mabres Dissolta l’ADEJUC el 1993, hom creà la Societat Catalana d’Estudis Hebraics com a filial de l’IEC el 1995, que tingué com a president Eduard Feliu, fins a la seva mort 2009 Des d’aquest any ocupà el càrrec Pere Casanellas, que el febrer del 2020 fou rellevat per Jordi Casanovas Miró Té com a finalitat general el conreu dels estudis històrics i filològics relacionats amb la història del…
Noah Gordon

Noah Gordon
© www.noahgordon.com
Literatura
Escriptor nord-americà.
De família jueva, després d’haver començat estudis de medicina, el 1950 es graduà en periodisme científic a la Universitat de Boston i el 1951 en llengua anglesa i escriptura creativa Fins el 1959 treballà com a collaborador de diversos diaris i revistes Posteriorment, s’especialitzà en temes mèdics, i poc després fou editor de publicacions en aquest camp El 1965 publicà la primera de les seves novelles, The Rabbi , en la qual, a partir de les experiències de la seva pròpia família, relata el periple dels jueus als Estats Units El món jueu és, juntament, amb la recreació…
Léon Blum
Història
Política
Polític francès.
D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina