Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Edimburg, on es doctorà, exercí la docència en ciències econòmiques 1976-80 i ocupà càrrecs institucionals Del 1980 al 1983 fou directiu de la televisió escocesa Diputat laborista des d’aquest any al Parlament britànic, en 1992-97 fou portaveu de l’oposició en temes econòmics Tony Blair el nomenà ministre d’economia del seu govern quan guanyà les eleccions del 1997, càrrec en el qual fou confirmat el 2001 i el 2005 La seva gestió, d’un marcat caràcter liberal i centrada en el control de la despesa pública i de la inflació, aconseguí situar la Gran Bretanya com un…

D’ètnia kikuyu, el 1955 es graduà en econòmiques a la Universitat de Makerere de Kampala actual Uganda on, després d’estudis de postgrau a la London School of Economics, fou professor assistent 1958-60 Aquest any retornà a Kenya i prengué part en la fundació del Kenya African National Union KANU, el principal partit independentista kenyà, en el qual ocupà càrrecs executius, entre els quals la vicepresidència 1978-88 Diputat des del 1963, fou successivament secretari de Finances 1963-65, ministre de Comerç i Indústria 1965-69 i ministre de Finances 1970-78 En morir Jomo Kenyatta 1978, fou…

Graduat en ciències econòmiques a la Universitat de Calgary, on es doctorà el 1993 i exercí la docència Treballà també en la empresa privada Vinculat en la seva joventut al Partit Liberal, el 1985 s’uní als conservadors aleshores Progressive Conservative Party i des del 2003 Conservative Party Fou diputat al parlament canadenc del 1993 al 1997, i posteriorment, enfrontat a la direcció del partit l’abandonà per unir-se a l’Alliance Party, del qual fou nomenat líder el 2002 i en negocià la fusió amb els Progressive Conservative Party que donà lloc al Conservative Party 2003, del…

Filla del líder del partit d’ultradreta Front National FN Jean-Marie Le Pen , es graduà en dret 1990 i exercí en diversos tribunals de París El 1998 s’incorporà als serveis jurídics de l’FN i fou elegida diputada per aquest partit als consells regionals de Nord-Pas-de-Calais 1998-2004 i 2010 i Illa de França 2004-10 Des del 2004 és diputada al Parlament Europeu càrrec que revalidà el 2009 i el 2014 El 2011 rellevà el seu pare a la presidència de l’FN El seu lideratge donà pas a una nova etapa ascendent del partit el 2014, en ocasió de les eleccions al Parlament Europeu, fou la…

Ingressà a l’exèrcit el 1959 Llicenciat en física i matemàtiques 1976, inicià una brillant carrera militar en les guerres araboisraelianes  dels Sis dies 1967 i del Yom Kippūr 1973 Cap de l’estat major 1991, el 1994 fou un dels signants de l’acord de retirada de les tropes israelianes de Gaza i Jericó i d’un tractat de pau amb Jordània Ministre de l’interior del govern laborista de Yitzhak Rabin 1995 i, en 1995-96, d’afers estrangers del de Shimon Peres Primer ministre 1999, constituí el govern de coalició Un Israel liderat pels laboristes Malgrat la implicació dels EUA en les diverses…

Sorgí de la Native Education Association, fundada a Ciutat del Cap 1892 pels bantús posteriorment es transformà en Native National Congress Bloemfontein, 1912 El seu primer president fou el clergue zulú Mafukuzela, conegut com J Dube Albert Luthuli fou un dels principals líders del moviment, del qual fou també president 1952 Illegalitzat el 1960, en foren empresonats els dirigents més importants i, a partir del 1964, propugnà la lluita armada contra el règim sud-africà L’establiment dels centres d’acció de l’ANC a Lesotho, Botswana, Moçambic, Angola i Zimbàbue constituí un element de…

Signatures del president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i del líder de la guerrilla de les FARC, Rodrigo Londoño, conegut per Timoleón Jiménez , en el document de l’acord de pau del 26 de setembre © César Carrión / SIG Després de quatre anys i diferents vicissituds, les negociacions de l’acord de pau entre els representants del Govern colombià i els dirigents de les guerrilles de les FARC van entrar en una fase definitiva, i a l’agost del 2016 es va aconseguir ratificar a l’Havana un esborrany de l’acord final Prèviament s’havia aconseguit al juny un acord de cessament d’…

Pretenia atraure possibles militants d’ultradreta catalanista coincidint amb una temptativa de CEDADE d’aproximació al catalanisme El líder fou el pintor Josep-Anton Martí Teixidor Vitriol, provinent del nacionalisme radical exmilitant d’ERC Per contactar amb eventuals simpatitzants, CEDADE establí un acord amb el National Socialist Irish Workers Party irlandès, que facilità la seva adreça dublinesa per a rebre correspondència dels interessats en el PNSC Edità propaganda diversa i el 1980, exhaurides les seves possibilitats instrumentals, s’esllanguí gradualment A primers dels anys vuitanta…

Membre de la Unió Ciclista Sabadell, com a ciclista amateur Fou campió d’Espanya de ciclocròs 1950 L’any 1952 es professionalitzà i competí amb diferents equips fins el 1961 Fou segon 1952 i tercer 1954 en el Campionat d’Espanya de ciclocròs El 1956, amb l’Splendid, guanyà el Gran Premi de Martorell i fou segon al Trofeu Borràs i a la Barcelona-Vilada L’any 1957 guanyà dues etapes i fou líder de la Volta a Espanya i del Campionat Basc-navarrès, amb el Faema El 1958 guanyà la Barcelona-Vilada amb l’equip Ignis Posteriorment, fitxà per l’equip Ferrys

Oui au Pays Catalan, la plataforma que va reivindicar sense èxit la inclusió de Pays Catalan al nom de la nova regió francesa, finalment anomenada Occitània, s’organitza com a moviment polític El nucli el formen exmilitants de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya a la Catalunya del Nord encapçalats pel seu antic líder, Jordi Vera Aquest moviment es desmarca de l’independentisme de l’antic soci i es proposa, sobretot, el reconeixement oficial de la Catalunya del Nord a França com a collectivitat diferenciada i renuncia, així mateix, a emprar el català en els actes públics