Resultats de la cerca
Es mostren 1828 resultats
Premi Internacional Catalunya 2019
L’escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o, un defensor de la literatura en llengües autòctones africanes, rep el 31è Premi Internacional Catalunya
sintonema
Fonètica i fonologia
Conjunt d’inflexions de to dins un grup fònic en tant que unitat seqüencial.
La relació entre la terminació i la resta del grup fònic cadència, anticadència, suspensió, etc té pertinença fonològica en totes les llengües
oscoúmbric
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic indoeuropeu que comprèn la llengua dels antics umbres, la llengua osca dels samnites, els dialectes sabèl·lics i els dels marsos, dels eques i dels sabins.
Les varietats oscoúmbriques revelen notables concordances amb el llatí, les quals no provenen —sembla— de cap suposat parentiu originari entre ambdós grups lingüístics, sinó que són fruit dels contactes i dels intercanvis lingüístics que s’efectuaren entre ells Lentament, però, durant els segles de l’edat republicana, els dialectes oscoúmbrics foren superats pel llatí, bé que deixaren trets específics en aquesta llengua i en els dialectes neollatins de la Itàlia central i meridional En el conjunt de les llengües indoeuropees, el grup oscoúmbric es caracteritza pels trets següents…
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al doble del ral de Castella (ral de dos) encunyat durant el segle XVIII pels reis de la casa de Borbó (des de Felip V fins a Ferran VII).
El nom, originàriament català, passà a altres llengües castellà, peseta francès, piécette italià, pezzetta i fou molt utilitzada a Amèrica al s XVIII
Langenscheidt
Editorial
Casa editorial alemanya, fundada a Berlín el 1856 per Gustav Langenscheidt (1832-95).
S'ha especialitzat en obres lingüístiques, sobretot diccionaris El 1911 edità el Diccionari portàtil de les llengües catalana i alemanya, d’Eberhard Vogel
recursiu | recursiva
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, dit de la regla que pot fer-se servir un nombre teòricament infinit de vegades per a la produ cció de la mateixa frase: el gat i el gos i la rata i el bou...; el carrer estret, brut, fosc, gris...; aquella dona que té una filla que treballa a la fàbrica que....
La presència d’aquestes regles en la gramàtica de les llengües explica la capacitat del parlant per a poder generar i comprendre frases noves
llatí vulgar
Lingüística i sociolingüística
Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
Entre els romanistes, llatí col*loquial del Baix Imperi Romà i dels segles subsegüents, que donà origen a les llengües neollatines o romàniques llatí
accent secundari
Fonètica i fonologia
Eco de l’accent que fa destacar una de les síl·labes inaccentuades respecte a les altres.
Especialment en les llengües amb unitats accentuals jerarquitzades, l’accent de les unitats accentuals d’un grup que té una altra unitat amb accent principal
Berthold Delbrück
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Posà les bases a la sintaxi comparada indoeuropea amb la seva obra Vergleichende Syntax der indogermanischen Sprachen ‘Sintaxi comparada de les llengües indogermàniques’, 1893-1900
laringal
Fonètica i fonologia
En indoeuropeu, dit d’un fonema d’identitat fonològica poc coneguda.
Hom coneix les laringals a través de les modificacions que han exercit en els fonemes veïns i de les unitats distintives testimoniades en les llengües anatòliques