Resultats de la cerca

Llançat per la Patachou el 1952, la seva obra assolí una gran difusió durant els anys setanta Componia la música d’arrel popular, gairebé sempre al servei del text i les lletres, les quals, editades com a poemes 1963, obtingueren el premi de poesia 1967 de l’Académie Française Autodidacte, coneixia a fons la poesia francesa, que sovint musicà i fou influït sobretot per Villon Construïa les lletres amb un gran rigor tècnic, sota una aparença a vegades vulgar emprava sovint obscenitats i argot Milità 1946 en grups anarquistes, i la temàtica de la seva obra ha conservat un to àcrata, contra l’…

Casat amb una rossellonesa, ensenyà durant uns quants anys al Liceu Aragó de Perpinyà 1945-54 abans d’ésser encarregat de la càtedra d’història de l’art a la universitat de Tolosa Llenguadoc, des del 1958 Doctor en lletres 1962, membre de la Commission Supérieure de Monuments Historiques, publicà treballs importants sobre la història i l’arqueologia especialment catalanes i llenguadocianes La sculpture romane en Roussillon 1948-54, Arts anciens du Roussillon peinture 1954, Christs romans du Roussillon et de Cerdagne 1956, La sculpture romane en Cerdagne 1957, L’Espagne du Levant…

De família benestant, després de graduar-se en dret 1941, fou advocat en un bufet de Wall Street, on treballà, amb alguna interrupció, fins el 1986, que es jubilà Combinà aquesta professió amb l’activitat literària, centrada en el món dels negocis, la banca i l’alta societat novaiorquesa informalment qualificada de ‘blanca, protestant i anglosaxona’ ‘WASP’, de la qual feu un retrat entre elegíac i crític De vasta producció, destacà en el conte especialment els reculls The Romantic Egoists , 1954 Powers of Attorney , 1963 i Tales of Manhattan , 1967 i en la novella, amb títols com ara The…

Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat…

Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal fou alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts 1860-64, vicepresident del congrés i ministre d’ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Collaborà a l’edició de les Siete Partidas Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa…

Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio Inicià estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret 1870, seguí els cursos de l’escola superior de diplomàtica, i feu estudis específics d’arxivística Succeí el seu pare en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1893-1911  Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1883 i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid Feu estudis sobre la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana, i d’altres com La heráldica en la filigrana…

Assentat a la dreta del Nerbion, és seu d’una universitat, fundada el 1866 pels jesuïtes, la qual té facultats de filosofia i lletres, dret, ciències polítiques i econòmiques, teologia i informàtica

Centre industrial, té manufactura de màquines eines i àncores És també centre cultural, amb institucions d’educació superior, especialment de lletres Conserva les ruïnes d’un monestir datat de l’any 1218

Cec de naixement, inventà instruments i sistemes per a ensenyar als cecs les primeres lletres i l’escriptura de notes musicals 1832 A partir del 1830 fou organista de Santa Maria de Mataró

Bibliotecari del convent de Barcelona, escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien , illustrat amb vint-i-cinc làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d’aquell moment