Resultats de la cerca

Sorgida de l’Escola Joviat de Manresa, jugà al Sant Fruitós fins a la seva incorporació al júnior del Santa Rosa de Lima de Barcelona 2000, on jugà fins a la temporada 2003-04, ja en la Lliga femenina 2 Fitxà pel Sedis Cadí de la Seu d’Urgell, on jugà dues temporades i aconseguí, en la primera, l’ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal Després de dues temporades en el Club Bàsquet Puig d’en Valls eivissenc, tornà al Sedis, on disputà dues temporades La temporada 2010-11 fitxà pel Club Bàsquet Olesa i la següent retornà al Santa Rosa de Lima, que disputava la Copa Catalunya

Tot i que filla de músics, no fou fins l’any 1994 que, a causa d’una prejubilació, aprofundí en els seus coneixements musicals, cursant estudis a l’escola Esclat de Manresa Des del 2000, assessorada per Manel Artiaga, de la cobla Montgrins, començà a compondre sardanes, de les quals n'hi ha registrades una trentena, i l’any 2001 estrenà la primera, Un sentiment  Cal destacar-ne  Anna Maria i Per a tu Joan , finalistes al concurs La Sardana de L’Any del 2005 i del 2009, respectivament La seva darrera sardana, El garbí de Palamós , fou estrenada el juliol del 2010 L’any 2008 publicà el disc de…

El 1752 era organista de la catedral de Lleida i el 1767 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell El 1777 fou requerit per a tornar a la plaça d’organista a Lleida, però Espona no hi accedí Se’n conserven un llibre de misses 1773 i un motet a dues veus, al fons musical de la Seu d’Urgell, com també un benedictus per a veu, violins, flauta i acompanyament, una missa de difunts per a vuit veus a dos cors, violins, oboès, trompes i acompanyament, i una Missa sobre Sacris Solemnis a quatre veus, violins i trompes, a l’arxiu de la catedral de Manresa

Conegut com Paquito , fou un especialista en braça del Club Natació Manresa El 1961 rebé una de les primeres beques de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat En categoria absoluta fou tres vegades campió de Catalunya 1961, 1962, 1963 i dues vegades d’Espanya de 200 m braça 1962, 1963 També fou tres vegades recordista de Catalunya i d’Espanya en la mateixa prova 1963 i de relleus 4 × 100 m estils formant part d’un combinat de la Residència Blume Participà en un Campionat d’Europa 1962 i en els Jocs Mediterranis 1963 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1967 És germà…

Membre del Club Natació Manresa, fou campiona de Catalunya en 100 m i 200 m braça 1968 i 400 m estils 1964 En l’àmbit estatal fou dues vegades campiona d’Espanya de 200 m braça, una a l’hivern 1968 i una a l’estiu 1970 Fou recordista d’Espanya de relleus 4 × 100 m lliure en piscina de 50 m nedant amb la selecció estatal 1966, amb la qual intervingué en seixanta-vuit ocasions en el període 1964-71 També fou campiona d’Espanya de salvament i socorrisme 1965 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1967, i de la federació espanyola, la de la constància 1968

Format en duatló i triatló al CN Manresa i l’Excellent Center S’especialitzà en curses d’Ironman Ha estat campió d’Espanya de triatló Ironman 2001, 2002, primer a la Copa d’Espanya i el Campionat Ibèric a l’Ironman d’Eivissa 2001, segon a la Copa d’Europa de duatló 2000, primer a la Triatló Internacional de Barcelona 1998 i també guanyador de la Triatló de Zarautz 2000 i les duatlons de Banyoles 1997-2002 i triatlons de Banyoles 1997, 1998, 1999 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola, participà en el Campionat del Món de triatló 2002 i guanyà el Campionat d’Espanya amb la…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran confiança en la raó, el progrés…

Estudià ciències socials a l’Institut Català d’Estudis Socials de Barcelona i a l’Escola Social de Barcelona Llicenciat en geografia a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona el 1974, s’hi doctorà el 1985 Fou professor de l’Escola d’Assistents Socials i de l’Escola Universitària de Professorat a Manresa Ha treballat, també, en el sector bancari Des del 1990 és catedràtic de geografia regional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-Reus S'ha interessat per la geografia rural, industrial, urbana, històrica, econòmica i regional Entre les seves publicacions es…

Es formà al Centre d’Esports Manresa i després de destacar en el primer equip fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1963-72 Començà d’extrem esquerre i posteriorment jugà com a mig i lateral esquerre Disputà 150 partits de Lliga, inclosa una campanya a segona divisió, i marcà 13 gols Després jugà en el Llevant 1972-74, el CE Europa 1974-76 i el CE l’Hospitalet 1976-78 Com a entrenador, començà en l’infantil de l’Espanyol i dirigí la selecció catalana infantil El 1979 passà a treballar a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i entrenà el Barcelona Atlètic 1984-87 Continuà al…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, amplià coneixements a Barcelona a l’Escola de Belles Arts, amb JCalvo i Verdonces i al taller de Salvador Alarma, de qui es convertí anys més tard en collaborador i soci, amb la firma Alarma i Mestres 1939 En morir aquell 1942, li foren encarregades les decoracions per a diverses obres wagnerianes del Teatre del Liceu, al taller escenogràfic del qual s’installà Les seves decoracions destaquen pel realisme i per la perspectiva Conreà també la pintura de cavallet i féu diverses exposicions a Barcelona i Madrid Del 1947 al 1969 fou professor de…