Resultats de la cerca

Conegut com Paquito , fou un especialista en braça del Club Natació Manresa El 1961 rebé una de les primeres beques de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat En categoria absoluta fou tres vegades campió de Catalunya 1961, 1962, 1963 i dues vegades d’Espanya de 200 m braça 1962, 1963 També fou tres vegades recordista de Catalunya i d’Espanya en la mateixa prova 1963 i de relleus 4 × 100 m estils formant part d’un combinat de la Residència Blume Participà en un Campionat d’Europa 1962 i en els Jocs Mediterranis 1963 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1967 És germà…

Membre del Club Natació Manresa, fou campiona de Catalunya en 100 m i 200 m braça 1968 i 400 m estils 1964 En l’àmbit estatal fou dues vegades campiona d’Espanya de 200 m braça, una a l’hivern 1968 i una a l’estiu 1970 Fou recordista d’Espanya de relleus 4 × 100 m lliure en piscina de 50 m nedant amb la selecció estatal 1966, amb la qual intervingué en seixanta-vuit ocasions en el període 1964-71 També fou campiona d’Espanya de salvament i socorrisme 1965 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1967, i de la federació espanyola, la de la constància 1968

Format en duatló i triatló al CN Manresa i l’Excellent Center S’especialitzà en curses d’Ironman Ha estat campió d’Espanya de triatló Ironman 2001, 2002, primer a la Copa d’Espanya i el Campionat Ibèric a l’Ironman d’Eivissa 2001, segon a la Copa d’Europa de duatló 2000, primer a la Triatló Internacional de Barcelona 1998 i també guanyador de la Triatló de Zarautz 2000 i les duatlons de Banyoles 1997-2002 i triatlons de Banyoles 1997, 1998, 1999 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola, participà en el Campionat del Món de triatló 2002 i guanyà el Campionat d’Espanya amb la…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran confiança en la raó…

Estudià ciències socials a l’Institut Català d’Estudis Socials de Barcelona i a l’Escola Social de Barcelona Llicenciat en geografia a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona el 1974, s’hi doctorà el 1985 Fou professor de l’Escola d’Assistents Socials i de l’Escola Universitària de Professorat a Manresa Ha treballat, també, en el sector bancari Des del 1990 és catedràtic de geografia regional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-Reus S'ha interessat per la geografia rural, industrial, urbana, històrica, econòmica i regional Entre les seves publicacions es…

Es formà al Centre d’Esports Manresa i després de destacar en el primer equip fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1963-72 Començà d’extrem esquerre i posteriorment jugà com a mig i lateral esquerre Disputà 150 partits de Lliga, inclosa una campanya a segona divisió, i marcà 13 gols Després jugà en el Llevant 1972-74, el CE Europa 1974-76 i el CE l’Hospitalet 1976-78 Com a entrenador, començà en l’infantil de l’Espanyol i dirigí la selecció catalana infantil El 1979 passà a treballar a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i entrenà el Barcelona Atlètic 1984-87 Continuà al…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, amplià coneixements a Barcelona a l’Escola de Belles Arts, amb JCalvo i Verdonces i al taller de Salvador Alarma, de qui es convertí anys més tard en collaborador i soci, amb la firma Alarma i Mestres 1939 En morir aquell 1942, li foren encarregades les decoracions per a diverses obres wagnerianes del Teatre del Liceu, al taller escenogràfic del qual s’installà Les seves decoracions destaquen pel realisme i per la perspectiva Conreà també la pintura de cavallet i féu diverses exposicions a Barcelona i Madrid Del 1947 al 1969 fou professor de…

Inicià els estudis musicals a Manresa amb G Mensa Ingressà a l’Escolania de Montserrat el 1826, on fou deixeble de J Boada i B Brell, i aviat destacà per la seva destresa com a organista El 1831 fou nomenat organista a Sant Cugat del Vallès i el 1833 ocupà el mateix càrrec a la seu de Lleida, plaça que ja no abandonà i des de la qual desplegà una tasca docent molt important en terres lleidatanes Fou un dels organistes més destacats de la Catalunya del seu temps, especialment apreciat per la capacitat d’improvisació El 1864 organitzà l’escola de música de la Casa de la Misericòrdia, a Lleida A…

Membre de l’Aeroclub de Sabadell, el 1953 guanyà la Volta Aèria a Catalunya organitzada pel seu club El mateix any passà a ser soci de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i guanyà les dues primeres edicions oficials de la mateixa competició, amb la seva esposa Núria Centellas de copilot 1955, 1956 Donà una volta a Europa, passant per França, Itàlia, Àustria i Alemanya 1954, i guanyà el ralli organitzat en la inauguració de l’aeròdrom de Suquets 1955 A la meitat dels anys cinquanta també baté el rècord estatal d’altura per a avionetes de turisme en superar els 4000 m Fins a la dècada de 1970…

Començà al Club Atlètic Manresa, i fou campiona d’Espanya juvenil dels 80 m Posteriorment competí amb el Club Natació Barcelona i el Futbol Club Barcelona Fins el 1987, fou campiona d’Espanya dels 100 m 1978 i dels 4 × 100 m 1978 a l’aire lliure, a més de quatre cops campiona universitària dels 100 m En els Campionats de Catalunya, assolí el títol dels 100 m 1974, 1975, 1979, 1980, 1982, dels 200 m 1974, 1980 i dels 4 × 100 m 1980 a l’aire lliure, i el dels 50 m en pista coberta 1974, 1975, 1980 El 1998 tornà a competir en categories de veterans Fins el 2013, aconseguí set medalles en els…