Resultats de la cerca

Doctor per la Universitat de Barcelona 1972, ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la Universitat de Múrcia i catedràtic a la d’Alacant Des del 1992 és director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de l’Acadèmia Europea i d’altres institucions catalanes, espanyoles i europees, entre les quals destaca el Deutsches Archäologisches Institut o l’Association Internationale d’Epigraphie Grecque et Latine…

Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on, el 1960, es llicencià Es traslladà als Estats Units per ampliar estudis Hi féu estudis de postgrau al Good Samaritan Hospital, Cincinnati Ohio 1962-1963, al Sunnybrook Hospital, Toronto, 1967, al Buffalo General Hospital de Canadà 1966 i a la Canadian Heart Foundation juntament amb la University of Toronto 1967-1969 Arran de la seva gran tasca en el camp de la medicina, sobretot en la utilització de l’anestèsia, ha rebut premis de diverses institucions State University of New York, American Board of Anesthesiologists 1968 American College of…

Llicenciat en dret, des de jove combinà la seva professió amb una militància catalanista i progressista Juntament amb els també advocats Magda Oranich i Enric Leira intentà salvar de la pena de mort l’anarquista Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista a l’agost del 1974 També defensà l’etarra Juan Paredes, àlies Txiki , finalment afusellat juntament amb un altre membre d’ETA i quatre més del FRAP al setembre del 1975, dos mesos abans de la mort de Franco El seu compromís ideològic el dugué a formar part de l’Assemblea de Catalunya i a participar en la creació, l’any 1979, de…

Cursà estudis al seminari de la seu d’Urgell i als jesuïtes de Sarrià Barcelona Es llicencià en dret i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto i amplià estudis a l’Institut d’Estudis Polítics de Tolosa de Llenguadoc Del 1959 al 1970 fou secretari general del Consell General , que en l’ordenament polític andorrà anterior al 1993 feia una funció anàloga a la del Parlament, i del 1973 al 1976 fou subsíndic d’aquesta cambra presidida per Julià Reig Des d’aquests càrrecs impulsà la transformació de les institucions andorranes per a la refundació del país com a estat de dret modern que…

Catedràtic a Saragossa 1828, València 1845 i Barcelona 1852, primer de fisiologia i després d’obstetrícia i de clínica mèdica, fou president de l’Acadèmia de Medicina 1856-60, i els seus últims anys fou un dels metges pràctics de més anomenada a Catalunya

Residí molt temps a l’estranger, i després a Mataró Estrenà el sainet L’herència d’en Tòfol i publicà Versos escollits segona edició, 1965 i la comèdia en vers L’estudiant de la veritat 1957

Fill de l’emperador Car, fou nomenat cèsar juntament amb el seu germà Carí A la mort del seu pare esdevingué August Una malaltia als ulls l’obligà a interrompre la campanya bèllica contra els perses De retorn, fou assassinat al Bòsfor

General de Valerià i de Galliè, traí aquest darrer i li assassinà el fill, alhora que es feia proclamar emperador A la Gàllia obtingué victòries importants contra els bàrbars i, a Magúncia, vencé el rebel Ulpi Corneli Lelià Però fou ajusticiat pels seus soldats, que no suportaren la dura disciplina que els imposava

Lluità al costat de Sulla El 71 aC reprimí la revolta dels esclaus dirigits per Espàrtac, la qual cosa li permeté de recollir una gran fortuna Fou qüestor 81 aC i pretor 71 aC Elegit cònsol juntament amb Pompeu 70 aC, formà part 60 aC, juntament amb Pompeu i Cèsar, del primer triumvirat L’any 55 aC li fou concedit el domini de Síria per cinc anys hi organitzà una expedició contra els parts, els quals derrotà, però fou assassinat quan negociava uns tractats amb llurs generals

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1952 s’installà a París Entre les seves exposicions cal destacar la d’Oslo 1954 Formà part del Grup Taüll 1955 La seva pintura, de caràcter poètic al principi, anà evolucionant cap a un sensualisme violent, influït pel Picasso expressionista, i, a partir del 1975, es manifestà plena de ressonàncies surrealistes