Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
degeneració de l’energia
Física
Propietat d’un sistema per la qual hi ha diferents estats que tenen la mateixa energia.
El nombre d’estats d’un d’aquests nivells d’energia és la degeneració del nivell
radiòmetre espectral amb imatges multiangulars
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic instal·lat en el satèl·lit Terra de la NASA que disposa de nou càmeres, totes apuntant a punts diferents.
Cada una de les càmeres pren una imatge des del seu angle El fet que vegin la mateixa àrea de terra i la mateixa part d’atmosfera permet identificar característiques i fenòmens d’una manera més precisa que en els casos en què es disposa d’una sola imatge
successió
Ecologia
Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, efectuat solament en una sola direcció, força constant i, consegüentment, previsible, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves que poden eliminar lentament les poblacions originàries.
Les causes de la substitució d’unes comunitats per unes altres depenen de la mateixa activitat de les comunitats i del clima En l’etapa final de la successió s’estableix una comunitat madura anomenada clímax, especialment en botànica, que es perpetua a ella mateixa indefinidament comunitat vegetal
Philipp Lenard
Física
Físic eslovac.
El 1894 observà que els raigs catòdics es propaguen de la mateixa manera a l’aire que a l’interior del tub de Crookes, sense perdre llurs propietats, i sostingué que eren de la mateixa natura que la llum El 1905 li fou atorgat el premi Nobel de física
translació
El moviment de translació terrestre
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment d’un astre que es desplaça seguint una òrbita al voltant d’un altre astre.
Es caracteritza pel fet que, en un instant donat, tots els seus punts es mouen en una mateixa direcció i amb una mateixa velocitat És el moviment que posseeixen els planetes respecte al Sol i els satèllits respecte a llur planeta En el cas de la Terra, la translació defineix l'any astronòmic
enllaç hidrogen
Química
Enllaç de feble energia, de natura fonamentalment electroestàtica, que es produeix entre un àtom d’hidrogen i un element electronegatiu, com F, O, N o altres.
L’enllaç hodrogen és anomenat intermolecular quan s’estableix entre dues molècules d’una mateixa substància o de substàncies distintes, i intramolecular quan s’estableix entre dos àtoms d’una mateixa molècula, la qual cosa dóna lloc a la formació d’un cicle en el qual l’hidrogen constitueix una de les baules
copeo
Dansa i ball
Ball popular mallorquí de parella, de ritme ràpid i ternari, en compàs de tres per quatre o de tres per vuit.
A llevant i a migjorn de l’illa hom el balla sempre precedit per dues cobles de mateixa El darrer mot de la segona mateixa canvia de to menor a to major potser per prevenir els balladors de l’entrada del copeo, més alegre i molt més mogut La dona porta sempre la iniciativa en el ball i volta i giravolta per si pot enganyar el ballador Al primer terç del s XX hom començà a ballar-lo en filera, sempre per parelles i sense cap interpolació de mateixa, a certs pobles de l’illa El ball és acompanyat per la música de les anomenades cançons de copeo , de quatre…
Cristian Camacho Ríos
Altres esports de combat
Lluitador.
Competí representant el Club de Lluita Sant Adrià Fou campió estatal de lluita lliure olímpica en la categoria cadet i medalla de bronze als Campionats d’Espanya de lluita lliure olímpica en la mateixa categoria 2010 Es proclamà campió de Catalunya cadet en la categoria de 50 kg 2010 i subcampió de Catalunya cadet en la mateixa categoria 2009
Pau Sorell
Escultura
Escultor.
Del 1697 al 1701 cobrà quantitats per l’execució de columnes, capitells i altres detalls de la porta de l’església de Caldes de Montbui, començada per Pierre Ruppin, obra mestra del barroc salomònic a Catalunya Allà fou autor també de la fornícula 1702-03 de la mateixa porta i, entre el 1723 i el 1725, encara treballava a la mateixa església
llei de constància de la simetria
Mineralogia i petrografia
Llei descoberta per Nicolau Steno el 1669 i confirmada després per Romé de l’Isle, segons la qual l’angle entre dues cares d’un individu cristal·lí és constant i no canvia quan aquest creix per una aportació de nova substància.
Aquest angle és igual al que li corespon entre dues cares anàlogues d’un individu de la mateixa espècie D’ací es dedueix que l’angle entre dues arestes és constant De fet, aquesta llei de la cristallografia clàssica postula que cristalls de la mateixa substància tenen el mateix reticle cristallí Té la importància històrica d’haver estat el punt de partida de la cristallografia