Resultats de la cerca

Mariscal de França d’origen irlandès Féu la campanya del Rin 1793 durant la Revolució com a cap de l’estat major A l’adveniment del consolat participà en les negociacions de la pau de Lunéville 1801 Durant l’Imperi fou ministre de la guerra 1807-14 Passat a l’obediència dels Borbó, fou també ministre de la guerra de Lluís XVIII Es distingí com a administrador més que com a guerrer

De tendència integrista, milità en el partit conservador, però evolucionà cap a un pensament socialcristià Fou ministre de gràcia i justícia el 1915 i el 1917, i ministre de governació el 1919 S'oposà a l’actuació dels elements extremistes de la Federació Patronal i del Sindicat Lliure de Barcelona, i més tard, a la dictadura del general Primo de Rivera Publicà El problema social y la democracia cristiana 1914 i Páginas históricas 1944

Diputat whig de la Cambra dels Comuns des del 1813 i defensor de la reforma parlamentària, fou secretari de l’interior 1835-39 i de colònies 1838-41 en el govern de Melbourne Com a cap de govern 1846-52 portà a terme una política lliurecanvista i s’enfrontà amb greus problemes fams a Irlanda, revolució del 1848 Ministre d’afers estrangers 1860-65, succeí com a primer ministre Palmerston 1865-66

Diputat, ministre d’afers estrangers i primer ministre 1938-39, 1946, 1947-49, fou partidari de la cooperació internacional i de la unió europea Presidí la primera Assemblea de l’ONU 1946 i participà en l’OECE, la CECA i el Consell d’Europa Fou secretari general de l’OTAN 1957-61 Com a dirigent del Parti Socialiste Belge, impulsà una política moderada i reformista Es retirà de la política el 1966

Es distingí en les lluites independentistes i en la guerra polonosoviètica En el període d’entreguerres personificà l’oposició a l’autoritarisme de Piłsudski i dels seus epígons i fou cap de l’estat major de l’exèrcit 1921, primer ministre 1922-23 i ministre de defensa 1924-25 En esclatar la Segona Guerra Mundial esdevingué cap del govern polonès a l’exili Morí en accident d’aviació, potser degut a sabotatge

Diplomàtic de carrera i diputat des del 1914, fou conseller de Clemenceau per als afers de política exterior Ministre amb Poincaré 1926-29, fou president del Consell 1929-30, 1932, des d’on propugnà una política econòmica d’expansió per intentar de superar la crisi del 1929 Tornà a ésser ministre en altres ocasions Collaborà a Le Temps i fou cofundador de L’Écho National 1922 Abandonà la política l’any 1935

Fou ministre de Justícia 1920, de Finances 1921 i d’Afers Estrangers 1923 i diputat 1923-27 Retirat de la política i empresonat 1938-43 amb motiu de la prohibició del partit procomunista Tudeh 1949, fundà el Front Nacional Primer ministre 1951, nacionalitzà el petroli 1952 i assolí plens poders, però fou deposat 1953 pel general Zahedi d’acord amb la CIA i jutjat La pena de mort li fou commutada per presó

El 24 de desembre, el primer ministre Timothy Harris va superar una moció de confiança presentada pel cap de l’oposició i antic primer ministre 1995-2015, Denzil Douglas, del Partit Laborista de Saint Christopher i Nevis SKNLP Precisament Douglas va ser el centre d’un escàndol quan es va saber que té passaport de Dominica, fet que, segons la Constitució, l’inhabilita per a ser escollit o nomenat per a un càrrec públic

Després de més de cinc mesos de negociacions, Irlanda inaugura nou govern N’és el primer ministre taoiséach, en irlandès Micheál Martin, líder del Fianna Fáil L’acord de govern de coalició entre aquest partit, el Fine Gael de l’anterior primer ministre Leo Varadkar i els ecologistes preveu que Varadkar substitueixi Martin el desembre del 2021 És el primer cop des de la guerra civil 1922-23 que el Fine Gael i el Fianna Fáil comparteixen govern

Fou ministre de finances 1899 i 1906-09, president del consell 1911 i de nou ministre de finances 1913-14 Hagué de dimitir a causa de l’escàndol promogut per l’assassinat per part de la seva muller de Gaston Calmette, director de “Le Figaro”, en represàlies contra una campanya de difamació El 1917 fou condemnat a tres anys de presó per intelligència amb l’enemic Amnistiat, s’incorporà al ministeri de finances 1925 Escriví Mes mémoires 1942-47