Resultats de la cerca

Un cop acabats els seus estudis en jurisprudència, entrà en el cos diplomàtic 1876 Com a agregat diplomàtic visqué en diferents països Montenegro, Turquia, Països Baixos, Gran Bretanya i Tunísia fins al seu retorn a París l’any 1882 on feu d’assessor del ministeri d’afers estrangers Convençut de la necessitat d’entrar en la política, el 1895 fou escollit diputat per la Sarthe al parlament francès i el 1904 esdevingué senador pel mateix departament fins el moment de la seva mort Fou el representant francès a la Conferència de pau celebrada a la Haia l’any 1899 a partir d’aquest…

La parròquia de Colldejou va dependre en un primer moment de l’arquebisbat de Tarragona, i passà més tard, segurament durant el segle XIII, a ésser subjecta al bisbat de Tortosa, situació que s’ha mantingut fins a l’actualitat Colldejou, a l’extrem de ponent del Camp, va disposar d’església des dels primers temps de l’ocupació cristiana ja apareix esmentada en la butlla d’Anastasi IV del 1154 En aquest moment sembla estar relacionada amb l’església de Pratdip, ja que, a diferència de la resta d’esglésies, en aquest cas són esmentades conjuntament També és mencionada…

Situada dins el terme del castell o vall de Marfà En un principi hom la troba dependent de l’església de Santa Maria de Moià, però aviat s’independitzà i tingué la categoria de parròquia del terme, que encara conserva des d’abans del segle XIII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages El lloc és documentat des del 939, moment en què consta l’existència de l’església, bé que sense esmentar-ne l’advocació, encara que en aquest moment s’unia a la parroquial de Moià el 985 apareix amb la categoria de parròquia i el 1066 ja tenia formada una sagrera al seu…

Els primers quioscs aparegueren al s XVIII per obra de la moda orientalitzant del moment

Hom parla d’òrgans o elements d’unió reblons, xavetes, cargols, etc, òrgans per a moviments de rotació coixinets, eixos, acoblaments, etc, òrgans per a la transmissió de potència entre eixos rodes dentades, corretges, cadenes, etc, òrgans de construcció de màquines motrius pistons, cigonyals, bieles, etc i òrgans de canalització tubs, maneguets, vàlvules, etc

Hom esmenta els diferencials d’una taxa de canvi, d’una taxa d’interès entre dos mercats, d’unes rendes, de la inflació La taxa d’interès diferencial és el marge que hi ha entre les operacions actives o passives El diferencial en un mercat financer és l’existent entre oferta i demanda, cotitzades simultàniament en un mercat secundari el que hi ha entre compra i venda o entre màxim i mínim i el diferencial en obligacions o en crèdits amb taxa variable és el marge que cal afegir a la taxa d’interès de referència