Resultats de la cerca

Estudià al Colegio Real de Madrid i el 1784 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella en substitució de l’italià Buono Chiodi, càrrec que ocupà fins a la seva mort Deixà una extensa producció de més de 500 misses, salms i motets, la majoria conservats en acurades enquadernacions fetes en vida de l’autor i que es poden trobar a l’arxiu de la catedral de Santiago El seu llenguatge, refinat i elegant, evolucionà des del Barroc tardà fins al Classicisme La qualitat i amplitud de la plantilla de músics que reuní a la capella catedralícia li oferí la…

És probable que fos deixeble del mestre de capella de Jaén Juan de Riscos El 1641 ja havia estat ordenat de sacerdot i exercia d’organista i instrumentista al cor de la catedral de Puebla, sota la direcció de Juan Gutiérrez de Padilla El 1654, com a reconeixement a les seves qualitats com a compositor, el capítol catedralici de la seu de Ciutat de Mèxic el nomenà organista i mestre de capella Durant els anys següents, López Capillas dugué a terme totes les activitats pròpies del seu doble càrrec d’una manera competent i notablement brillant La seva producció musical és exclusivament sacra i…

Fou organista de la catedral de Mòdena en el període 1479-97, i des del 1504 fins a la seva mort En el seu càrrec de Mòdena havia de cantar, ensenyar els nens del cor, compondre i tocar l’orgue Del 1497 al 1504 probablement estigué a Venècia, on O dei Petrucci publicà moltes de les seves obres vocals Fou mestre de Giulio Segni, a qui ensenyà l’art del teclat del 1512 al 1514 a instàncies del cardenal Hipòlit I d’Este El 1543 fou cridat a Parma per a provar el nou orgue de l’església de l’Steccata Escriví alguns motets i laudes, bastants frottole i madrigals Destacà sobretot en…

Rebé educació musical al cor de Nòstra Dòna dels Doms, a Avinyó, on JPh Rameau havia estat organista el 1702 El 1707 es traslladà a París, on, gràcies a la seva veu excellent, fou nomenat mestre de música del mariscal de Noailles Des del 1708 fins al 1736 fou superintendent de la música a la cort de Sceaux Des del 1720 cantà a la cambra del rei com a ordinaire du roi i fou director artístic dels Concerts Spirituels Compongué òperes i ballets i més de 400 divertissements per a obres de teatre Mouret compartí l’esperit innovador que caracteritzà la millor música escènica francesa entre JB Lully…

Estudià orgue i composició al Conservatori de París i a la Schola Cantorum de la mateixa ciutat i, a partir del 1920, musicologia amb A Pirro a la Sorbona, on es doctorà el 1930 Bibliotecària qualificada, dugué a terme una important tasca de catalogació de documents autògrafs al conservatori 1933 i organitzà el departament de música de la Biblioteca Nacional 1934-37 Fou Maître de conférences 1937 i posteriorment professora 1948 a la Universitat d’Estrasburg, a més de professora convidada en diferents universitats alemanyes i suïsses També impartí cursos a l’Institut Americà de Musicologia de…

Consta de tres parts la salutació de l’arcàngel i la salutació d’Elisabet tretes de l’evangeli de Sant Lluc, i la deprecació final Sancta Maria , afegida molt més tard al segle XII o al XV, segons diverses fonts Les primeres dues parts del text són usades, des del temps de Gregori I, com a antífona durant la festa de l’Anunciació Pius V la inclogué en el Breviari Romà el 1568 La melodia original gregoriana, del segle X aproximadament, fou utilitzada durant els segles XIV, XV i XVI com a cantus firmus en motets i misses polifòniques El text ha estat freqüentment musicat per…

Es formà com a nen cantor a la capella de Margarida d’Àustria, a Gant A la mateixa ciutat cursà estudis universitaris Fou mercenari al servei de l’exèrcit espanyol fins que s’ordenà de sacerdot l’any 1539 Entre el 1540 i el 1543 fou mestre de capella de la catedral de Kortrijk, càrrec que hagué d’abandonar a causa de problemes administratius i de la seva afició a la beguda Gràcies a la protecció de Maria d’Hongria obtingué una plaça de mestre de capella a la cort de Ferran II a Viena, com a ajudant d’Arnold von Bruck, a qui poc temps després succeí quan aquest es retirà l’any 1546 La major…

Vida No es coneix amb certesa la seva biografia Se suposa que degué servir durant algun temps al duc de Bedford, germà d’Enric V d’Anglaterra, com assenyala la inscripció d’un llibre que va pertànyer al compositor El duc residí a París entre els anys 1422 i 1435, i Dunstable pogué haver estat amb ell durant tot aquest temps, hipòtesi que explica el fet que la major part de les seves obres s’hagin transmès per fonts continentals i no pas per fonts angleses En algun moment tingué relació amb l’abadia benedictina de Saint Alban, al Hertfordshire, ja que els sants als quals dedicà algun dels seus…

Vida El 1650 residia a Roma, on tingué com a professors Antonio Cesti i Loreto Vittori El 1663 fou nomenat organista de Santa Maria Major, i, des del 1664 fins a la seva mort, exercí el mateix càrrec a Santa Maria in Aracoeli Per la seva reputació com a instrumentista i compositor, es guanyà el patrocini de personatges com la reina Cristina de Suècia, el príncep Colonna, el cardenal Pietro Ottoboni i, sobretot, el príncep Giambattista Borghese El 1706, juntament amb Alessandro Scarlatti, ingressà a l’Acadèmia Arcadia, on degué conèixer GF Händel Viatjà a la cort de Leopold I a Viena, on s’…

Vida Amb tota probabilitat es formà musicalment com a escolà de cant en alguna catedral Més tard, estudià a la Universitat de Salamanca amb Diego de Fermoselle El 1489 entrà al servei d’Isabel la Catòlica com a cantor de la capella de música Posteriorment fou nomenat mestre de capella al servei del príncep Joan A la mort d’Isabel, el 1504, passà al servei de la capella de Joana I i de Felip el Bell, amb qui viatjà als Països Baixos i Anglaterra Fou també mestre dels seus fills, el futur Carles I i les infantes Leonor i Isabel A més dels seus càrrecs a la capella reial obtingué diversos…