Resultats de la cerca
Es mostren 5267 resultats
Consell General de València
Història
Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de València.
Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…
Son Banya

Son Banya (2012)
Chixoy (CC0)
Poblat de barraques situat al terme municipal de Palma.
Situat a 400 metres de l’aeroport de Son Sant Joan, s’aixecà el 1970 perquè hi residís un grup de 124 famílies d’ètnia gitana que llavors habitava a d’altres zones de Palma, sobretot al Molinar En una zona apartada del nucli urbà i d’entrada sense serveis de cap mena, s’hi arribaren a aplegar un centenar d’habitacles i més de mig miler de persones S’hi construí una escola que tancà el 1983 A partir dels anys vuitanta es convertí en un focus de marginalitat i de tràfic de drogues, amb nombroses operacions policíaques com la Kabul, el 2008, en el marc de la qual detingueren 27 persones…
ciutadella visigòtica del puig Rom
Castrum
visigòtic al terme municipal de Roses (Alt Empordà).
Constitueix un dels pocs monuments de l’època de dominació visigòtica peninsular Fou construïda a final del s VII o a l’inici del s VIII per controlar la via romana litoral que es dirigia vers els Pirineus travessant el cap de Creus De planta ovalada, és envoltada per una muralla bastida amb un farciment de terra i pedres L’única entrada al recinte és flanquejada per dues torres quadrangulars
poblat ibèric dels Estinclells
Poblat ibèric del terme municipal de Verdú (l’Urgell).
Es tracta d’un nucli de petites dimensions uns 3 000 m 2 , situat damunt d’un tossal de poca alçada i format per una sèrie de cases que s’adossen a una muralla de forma ovalada i que comparteixen parets mitgeres Les cases són notables per la seva relativa complexitat tres espais diferenciats en planta i la superfície relativament gran uns 50 m 2 , que cal duplicar tenint en compte que és segura l’existència d’un pis superior Al centre de l’assentament hi havia una cisterna Fundat a la segona meitat del s III aC, el seu abandonament, entorn del 200 aC, s’ha de relacionar probablement amb la…
jaciment del Mas Castellar
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Pontós (Alt Empordà).
És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10000 m 2 , que protegia un extens camp de sitges Aquest hàbitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural uns 2000 m 2 de traçat regular La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament A més, s’hi ha documentat un taller metallúrgic i una capella dotada d’un altar Des del 1968 es tenia constància d’aquest jaciment,…
Estadi Olímpic de Beisbol de Viladecans
Beisbol
Camp municipal de beisbol i de softbol de Viladecans.
Inaugurat el 1987, fou seu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Disposa de camp gran de gespa, camp de sauló de softbol, dos túnels de batuda, recta de 100 m d’atletisme, fossat de salt i grades per a 1100 espectadors
jaciment del Puig del Cocodril
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Subirats (Alt Penedès).
És situat al cim del pujol d’en Figueres 297 m, enfront del castell de Subirats Els primers estudis indiquen que aquest poblat, que podria ocupar entre 1 ha i 2 ha d’extensió, fou habitat des del segle VI fins a l’inici del segle II aC La troballa més destacada tingué lloc el 2019 quan fou descoberta una muralla de 2 m d’alçària molt ben conservada que avalaria la hipòtesi que aquest poblat podria ser una fortificació o oppidum iber que actuaria com a punt estratègic de control del territori i del comerç, ja que des d’aquesta posició es pot veure la vall de l’Anoia i l’antiga Via Augusta Al…
Domènec Segú i Marcé
Música
Oboista.
Després d’haver estudiat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, guanyà el premi Barrientos i amplià estudis a París 1935-36 amb Louis Bleuzet Més tard estudià a Düsseldorf 1940 i actuà com a solista per Alemanya i Suïssa Professor del Conservatori Municipal de Música i del del Liceu, fou solista d’oboè i ocasionalment de corn anglès de l’Orquestra Simfònica del Liceu, de l’Orquestra Municipal i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona
arxius valencians
Historiografia catalana
Col·lecció d’instruments de descripció que la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana publica des del 1985.
La iniciativa de posar a l’abast dels investigadors allò que els dipòsits documentals valencians de tot tipus contenen partí del professor Josep Trenchs i Òdena, aleshores catedràtic de paleografia i diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València Fins al moment s’han publicat els treballs d’ordenació, inventari i catalogació, parcialment o en la seva totalitat, de nombrosos arxius eclesiàstics diocesans, parroquials, monàstics, de l’administració provincials, municipals, d’institucions benèfiques i assistencials, portuàries, de collegis, etc Dins d’aquesta…
Associació Ciclista la Pobla de Claramunt

Marxa Cicloturista de la Pobla de Claramunt (1988), organitzada per l’Associació Ciclista la Pobla de Claramunt
Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt / Andreu Miquel
Ciclisme
Club de ciclisme de la Pobla de Claramunt.
Fundat l’any 1983 sota l’impuls de Jaume Bartrolí i Virgili Soteras, organitzà diferents proves ciclistes durant vint anys Destacà el Memorial Jaume Bartrolí i Soler Gran Premi Ajuntament de la Pobla de Claramunt, cursa reservada per a la categoria juvenil, la Marxa Cicloturista de la Pobla de Claramunt, fundada el 1984 i inclosa dins la Challenge de cicloturisme, i diverses mànegues de l’Obert Verd Desaparegué l’any 2004
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina